Jordi Gil: “He decidit recitar coses de l’ànima i el sentiment d’Estellés”
Més de mig segle de carrera dins del món de la cultura és el que porta Jordi Gil, i encara continua creant nous projectes i arreplegant guardons en reconeixement a la seua trajectòria. El mateix cantautor ha explicat de què va el seu nou treball dedicat a Vicent Andrés Estellés, i la importància que té arreplegar el Premi Ovidi Montllor
Amb 55 anys de trajectòria, Jordi Gil continua treballant i elaborant projectes, i a hores d’ara, està immers en un homenatge que li ha volgut fer al poeta Vicent Andrés Estellés amb motiu del seu centenari; i a l’Orquestra de Corda i Pua ‘La Paloma’ de Cocentaina, que també d’ací poc temps complirà 100 anys.
En aquest treball, el cantautor alcoià, ha gravat un total de 12 poemes d’Estellés, acompanyat per la música d’aquesta agrupació musical. La idea va sorgir durant aquest estiu, molt animat per Josep Maria Gadea i Juan Mateo, i tal com ha explicat Gil: “Vaig passar molt de temps a casa, i m’he dedicat a rebolicar papers i em va eixir una gravació que em van donar els de l’Orquestra de Corda i Pua, que va fundar-se en 1929 a Cocentaina. Jo els vaig conéixer a un recital en 2004, i en aquell moment en van regalar aquest disc. Per altra banda, vaig pensar que jo he sigut una de les persones que ha cantat molt poc a Estellés, perquè estava Ovidi Montllor, i era ell el que ho acaparava tot. Jo vaig cantar a Joan Valls, a més de 50 espanyols, de fora, i per descomptat, també valencians. D’ací d’Alcoi a més de 10. Aleshores, vaig recopilar, i la veritat és que com cantar a Estellés amb aquesta música era impossible, vaig decidir fer un recital gravat”.
Durant aquest any 2025 s’està celebrant al País Valencià l’Any Estellés, i aquest nou treball de Jordi Gil és una oportunitat més per descobrir a aquest poeta de Burjassot: “He volgut donar a conéixer coses d’Estellés que no es coneixien. Les més conegudes eren les d’Ovidi: ‘No hi havia a València dos amants com nosaltres…’, per exemple. Totes eixes coses tan fortes que cantava l’Ovidi. En canvi, jo he decidit recitar coses de l’ànima i del sentiment de Vicent Andrés Estellés, de com ha sigut el país i la llengua. I més ara, que tenim aquest problema tan gran amb la llengua i el país”.
Per fer realitat aquest projecte, Gil ha fet una selecció de dotze versos que estan dins de ‘Pobles del Mural. Antologia del ‘Mural Valencià’ de Vicent Andrés Estellés’, que va fer en l’any 2012 Honorat Ros i Pardo, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que són: “Escrit amb molt d’amor’, ‘Jo soc Ningú’, ‘Un clar país’, ‘Poble se t’acosta el moment’, ‘Un poble mor si es vol morir’, ‘Poble meu, no desaprofites’, ‘No et limites a contemplar’, ‘Per la dignitat del país’, ‘Oh Mariola’, ‘Aitana’, ‘Allò que resta són els fills’, i ‘Festa d’Alcoi’. Pel que fa a la música, són cinc talls de música dels compositors Franz von Suppé, Mario Macciocchi, Gerónimo Giménez, i Ruperto Chapí.
A banda d’explicar aquest homenatge a la cultura valenciana que ha fet el cantautor alcoià, també ha contat que pròximament rebrà el Premi Ovidi Montllor, reconeixent tota la seua trajectòria: “Em van dir que enguany havien pensat en Francesc Moisès i en mi, i que ens Donaven aquest premi per la trajectòria. Fa 55 anys que estem en la cançó. El dia 19 de desembre de 1970 vam eixir a cantar a la Casa de la Cultura, i allí estava Adrián Miró o Joan Valls, tot aquest tipus de gent. Quan em van dir lo del premi em va fer il·lusió, perquè no és un premi per un treball específic, sinó un reconeixement a tot el que he fet durant la meua vida, i això trobe que és més honorífic. És un premi a la continuïtat, a la perseverança en el temps, i això fa il·lusió. Pense que serà un reconeixement que perdurarà en la memòria, i per a mi té molt de valor”.
L’acte d’entrega de premis se celebrarà el pròxim diumenge 16 de novembre al Teatre Calderón d’Alcoi, i serà una gala on tot el món de la música en valencià es reunirà en aquest espai per continuar reivindicant la importància de cuidar les nostres arrels i la nostra llengua.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi