La novel·la ‘Negrín no cremava esglésies’ es presenta a Alcoi
Quesada coves presenta la novel·la Negrín no cremava històries • J. A. Quesada Coves és professor i escriptor. Visita Alcoi divendres 24 d’octubre per presentar la novel·la de memòria hisòrica Negrín no cremava esglésies, ambientada a la Guerra Civil. Serà a les 19h, a la Llibreria Detroit d’Alcoi
Negrín no cremava esglésies parteix d’un fet molt concret, la crema de la basílica d’Elx l’any 1936. Per què aquest interés?
Des de xiquet la meua iaia em contava que la basílica de Santa Maria havia sigut cremada pels rojos. És un fet que en moltes famílies elxanes, gràcies a l’oralitat, passà de generació en generació. A més, el franquisme, quan rehabilità l’església després de la guerra, deixà una part de la cornisa sense restaurar i actualment encara es pot veure aquesta zona ennegrida. La dictadura volia que tothom recordara el que havien fet i que ningú oblidara la sentència propagada pel règim: «els rojos cremaven esglésies». Per aquests motius, sempre que he anat a la basílica m’he fixat en la part fumada de la cornisa i he recordat aquesta frase.
I com va canviar la visió de la història?
Posteriorment, em vaig fer historiador i professor d’història, i aleshores vaig descobrir que aquella sentència franquista era massa simplista. És a dir, els incendis d’edificis religiosos durant la II República i la Guerra Civil foren obra de persones d’esquerres? Sí. Totes les persones d’esquerres cremaven esglésies? No. Fou un moviment molt minoritari que s’explica per causes diverses.
Elx també va viure episodis que cal recordar, amb la memòria històrica?
Sí, i alguns apareixen en la novel·la. Molts historiadors i historiadores pensem que el 20 de febrer de 1936 fou el dia més dramàtic de la història recent d’Elx. I no només per la crema d’esglésies, sinó també per altres fets encara més fatídics. El meu objectiu fou ficcionar aquests moments històrics ocorreguts al voltant de la Guerra Civil. Per a poder escriure el llibre, vaig haver de fer una investigació històrica durant quatre anys i vaig descobrir algunes causes que expliquen els incendis. Amb tot, també vaig ser conscient que altres preguntes, probablement, mai tindrien resposta. És ací on entra la literatura.
Quina relació tenen personatges com ara Juan Negrín o La Passionària amb l’aeròdrom de Monòver?
No només cal recordar episodis de memòria històrica i democràtica d’Elx, sinó també d’altres comarques del sud del País Valencià. Hi ha escenes en el llibre que se situen al voltant de l’últim Govern de la República de Juan Negrín a Petrer, de la partida cap a l’exili del mateix Negrín o de la Pasionaria des del Fondó de Monòver.
També parles dels camps de concentració del sud valencià?
Sí, del camp de concentració dels Ametlers d’Alacant o del camp de concentració de Sant Isidre, conegut històricament com d’Albatera. Són llocs de la memòria que no s’han d’oblidar i la literatura també ajuda a aquest propòsit.
La novel·la combina una trama “històrica”, al voltant de la Guerra Civil i una altra de més actual, amb Araceli, que va investigant sobre el seu passat.
Així és. Araceli és una escriptora en hores baixes que rep la proposta, per part del seu editor, d’escriure una novel·la inspirada en el dia en què cremaren la basílica de Santa Maria d’Elx. Per aquest motiu, la trama combina un present ambientat en l’any 2008, on viu Araceli, i un passat que l’escriptora investiga al voltant de la II República i de la Guerra Civil. Aquesta investigació provocarà que l’elxana descobrisca episodis familiars que ningú li havia contat.
Com situes aquesta última novel·la, dins de la teua trajectòria, ja amb unes quantes obres?
La novel·la ha tingut una acollida molt positiva i, a més a més, fou guardonada amb el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d’Elx, un dels més prestigiosos en valencià. Aquests fets em provoquen una alegria i un agraïment immensos. Tot i això, considere que, dins de la meua trajectòria, l’obra forma part d’un procés d’aprenentatge i d’evolució. L’objectiu és continuar treballant per a oferir a les lectores i als lectors novel·les que, com a mínim, mantinguen el nivell literari de Negrín no cremava esglésies.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi