Doble denúncia i un nou recurs d’alçada per a la planta fotovoltaica de Benifallim
En aquest cas el denunciant ha sigut la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, ja que argumenten que és un projecte “legalment caducat”
La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha presentat una doble denúncia a fiscalia i un recurs d’alçada contra la planta fotovoltaica de Benifallim. Segons conten des de la Coordinadora: “Quan en abril de 2022 es va presentar a informació pública la planta fotovoltaica de Benifallim, tothom va entendre que ja s’obria la veda que feia anys que corria per aquestes comarques, abans els molins i ara els horts solars no anaven a deixar-nos en pau. No deixa de ser curiós que li permés de connexió es va atorgar en agost de 2021. Van haver-hi dos informacions públiques més, en l’any 23. Contra elles, vam presentar al·legacions en febrer de 2023 i octubre del 2023”.
Més tard, en febrer de 2024, es va publicar la resolució que conté l’estudi d’impacte ambiental, i com asseguren des de l’entitat “ací ja es poden apreciar els primers indicis del que és una tònica general, els documents prescriptius no tenen cap intenció d’implantar coses en el medi natural analitzant els impactes i minimitzant-los o buscant alternatives (o considerar l’alternativa zero, és a dir, no implantar), perquè no importa la defensa del patrimoni natural. Mai ha importat. Són papers que presenten les empreses sense gens d’interés pel medi ambient, simplement és un tràmit molest al qual obliguen als promotors”.
Ja en agost de 2025 es va donar l’autorització administrativa prèvia i l’autorització de construcció per a les dos plantes fotovoltaiques (Benifallim I i Benifallim III), i la seua corresponent línia d’evacuació. Per aquest motiu, en setembre de 2025, la Coordinadora va presentar un recurs d’alçada contra la Conselleria d’Innovació i Indústria com a òrgan substantiu i una denúncia a la fiscalia de medi ambient contra el director general d’Avaluació ambiental i a la cap del servei territorial d’energia.
Els arguments utilitzats en aquestes denúncies han estat els mateixos que en les al·legacions i que en el seu moment no es van tenir en compte, però “com que són igual de sòlids que abans, considerem que tenen suficient força perquè siguen tinguts en compte en el recurs en la denúncia”.
Alguns d’aquests arguments administratius són: Que el projecte ja ha caducat; que s’hauria d’haver sotmès a la declaració ambiental ordinària en comptes de la simplificada, com va acabar sent al final; que l’informe d’impacte ambiental és favorable malgrat que el promotor no va fer l’estudi complet d’afeccions; que l’estudi d’alternatives a la línia elèctrica és fals; i que no queda justificat el fet que s’haja atorgat la utilitat pública.
Pel que fa als arguments ambientals d’aquestes denúncies, està que l’emplaçament de la línia suposa un alt impacte ambiental perquè va al costat d’una ZEPA, al costat de la Cova Juliana amb ratpenats en perill d’extinció i no es contempla soterrada quan passa pel PORN de la Font Roja; que no s’ha fet cap estudi en camp de l’avifauna i simplement hi ha referències bibliogràfiques; que no s’ha establert sinergies d’impacte amb l’autovia; que les plantes fotovoltaiques estan a menys de 500 m d’un bé de rellevància local (Mas Blanc i les Puntes- Mas d’Is); i que les plaques solars ocuparien totalment béns de rellevància regional.
Com indiquen des de la Coordinadora: “La ciutadania veu com cada volta les empreses promotores tenen més facilitat en les seues gestions i que les al·legacions i denúncies sovint es salten la llei. Però és deure i devoció de les entitats en defensa del territori informar a la població i lluitar fins a les últimes instàncies per aconseguir acabar contra la impunitat de les empreses depredadores del paisatge. Convé recordar que juntament amb Madrid, són l’únic terreny sense molins de vent, i això és per la lluita infatigable de moltes associacions que, durant dècades no ha defallit”.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi