‘La darrera missió’, una novel·la plena d’enigmes
Després d’escriure les biografies d’Ovidi Montllor, Antoni Miró i Isabel-Clara Simó, Jordi Tormo ens ofereix una colpidora novel·la a cavall entre la realitat i la ficció • La presenta dijous 16 d’octubre, a les 19h, a Mutua Levante. Francesc Gisbert l’entrevista per a El Grat i Les Muntanyes
- Què és ‘La darrera missió?
És una història de descobriments, d’enigmes a resoldre. I és també una aventura. La protagonista és Eva, una jove de 18 anys que avorreix la història. Però un bon dia, la família rep una telefonada que ho canvia tot: han heretat una casa a Altea. Estirant el fil d’eixos enigmes, descobrirà que havia estat habitada per un matrimoni de nazis i haurà de donar resposta a unes preguntes que sempre havien turmentat la família: qui era realment el seu besavi? Per què va abandonar la dona i la filla i va fugir cap Algèria a bord de l’Stanbrook?
- Tot apunta que la memòria hi és molt present. Quin ha estat el motiu?
He volgut recuperar una part de la nostra història recent, potser la més obscura, que està marcada per l’aixecament militar en contra del govern de la República i que va esdevenir la Guerra Civil. Ací hi ha la recuperació de la memòria històrica i col·lectiva. I també la memòria personal, la familiar.
- La novel·la té una protagonista inoblidable, Eva. Com és?
Eva és una jove que està en un moment de canvis. Està enamorada de la música. Tanta és la passió a la família que els seus pares li van posar per nom el de la cantant del grup Amaral. Al temps que va conformant la seua personalitat, va descobrint també el passat de la seua família i, amb això, dona resposta a les preguntes que et deia. I, clar, traurà a la llum una història que per a res del món esperaven.
- Hi ha realitat i també ficció a la novel·la?
En efecte. Eva descobrirà qui va ser el seu besavi i el motiu principal pel qual va deixar Alcoi. Res és el que pareix. Amb eixa mirada al passat, com a lectors, coneixerem també la història de Jaume, qui va ser un col·laborador de la República que va treballar a l’Hospital Sueco-Noruec i que va participar en un projecte de cooperació internacional per difondre les iniciatives engegades pels fons de cooperació internacional a Oliva i Dénia. Però torne a repetir: res és el que pareix.
- Els personatges són molt potents…
Així és. ‘La darrera missió’ és una novel·la per a tots els públics, farcida de personatges ficticis com Jaume o la seua dona, Carmeta, i de personatges reals com Karin Lannby o Harald Nyström, que van treballar a Alcoi. A un dels personatges me l’estime molt: Àngel Beneito, el nostre historiador de referència en aquest temes de qui he aprés moltíssim. El llibre té dos trames temporals, el passat de Jaume i el present d’Eva, i la incògnita principal a resoldre que et deia abans. És un llibre que viatja entre Alcoi, València, Gandia, Oliva, Dénia, Altea i Alacant.
- Tot apunta que és un llibre per a tots els públics?
En efecte. Eixe era un dels meus objectius. Volia escriure una novel·la que despertés l’interés tant dels joves com dels adults. A més, volia que tinguera ritme, acció. Crec que ho he aconseguit. Almenys això està traslladant-me qui l’ha llegida.
- Com serà la presentació?
Presentarem el dijous 16 d’octubre, a les 19 hores a la Fundació Mutua de Levante. De segur que serà una festa, perquè estaré ben acompanyat, per Natàlia Gisbert i Silvestre Vilaplana, que són bons amics. Conversarem sobre la novel·la i la memòria.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi