Congratulations! You have successfully installed your theme. However, it may look incomplete at this moment. Do NOT panic as you simply need to configure your Theme Options. Please go through the Theme Options completely and select an option for each setting. After that, you're site will be ready for the world!
Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/ads/header_728x90/77.php) is not within the allowed path(s): (/var/www/vhosts/sollutia.com/:/tmp/) in /var/www/vhosts/sollutia.com/lesmuntanyes.sollutia.com/wp-content/themes/_city-desk2015/framework/functions/misc-functions.php on line 102

Standing rock, Sioux, 660 milions de dólars i l’aqüífer d’El Molinar

Mirada al Món per Ester Jordá

La Reserva Índia Standing Rock és una reserva de nadius americans Sioux localitzada a Dakota. És la sexta reserva més gran en àrea dels Estats Units, amb els seus 9.251,2 quilòmetres quadrat i una població de més de 8.000 habitants. A 2016 l’empresa Energy Transfer va pretendre unir Dakota del Nord amb les refineries d’Illinois per a d’alguna manera completar un oleoducte que uniria el Canadà amb el Golf de Mèxic. L’oleoducte estava totalment completat fins que va arribar a les terres Sioux on pretenien passar per davall del llac Oahe, en el riu Missouri. Els sioux al·legaven que la construcció danyaria terres consideres sagrades i temien que qualsevol fugida contaminara la font d’aigua de la reserva. Com ningú els va tindre en compte (com desgraciadament demostra la trista història dels EE.UU amb la seua població nativa) van decidir acampar pacíficament en les seues terres i col·locar desenes d’excavadores on pretenien començar les obres. Començava així una de les lluites indígenes més destacables del s. XXI. Davant la resistència pacífica sioux i la gran afluència d’activistes donant suport a la seua causa des de tot els EE.UU, el govern federal va cedir les tasques d’orde públic als xèrifs locals militaritzats. Per a aconseguir desallotjar els 5 campaments sioux que s’instal·laren al voltant de la zona on anaven a començar les obres no sols es van arrestar a 400 persones sinó que la brutalitat amb la qual se’ls va tractar s’arrimava la tortura d’anys passats. Gas pebre, canons d’aigua en temperatures de -10 graus i, per descomptat, gossos de presa.

La tribu de la nació sioux que es trobava perduda es va unir en esperit per a ‘defendre l’aigua’. Els ‘guerrers de l’aigua’ van recórrer tot el món explicant la seua experiència i la importància de defendre l’aigua. Ací a Alcoi recorde haver assistit fa 6 o 7 anys a una xarrada en el Club d’Amics de la UNESCO on un dels líders espirituals Sioux d’Standing Rock (crec recordar que Llop platejat) ens va parlar de la importància de preservar l’aigua. En aquells moments Alcoi s’enfrontava a tindre un polígon industrial just damunt de la nostra principal font d’aigua: l’aqüífer d’El Molinar.

Quasi 10 anys després de la resistència pacífica Sioux esta setmana arribava la sentència d’una de les desenes de juís que es van originar allí: el jurat popular reclama a Greenpeace més de 660 milions de dòlars per incitar a manifestar-se amb l’oleoducte de Dakota perjudicant els interessos de l’empresa Energy Transfer. La sentència no sols resta llibertat d’expressió i de lliure manifestació sinó que, damunt, ignora que van ser els valents Sioux els que van liderar les protestes pacífiques.

Eixos juís contra ONG’s o agrupacions ciutadans anomenades SLAPP (Demandes Estratègiques contra la Participació Pública -en les seues sigles en anglés-) són l’últim per  aconseguir fer callar els moviments socials. Eixes demandes busquen espentar-los a la quebra només pagant els honoraris legals (fins i tot encara que guanyaren) Unes altres grans petrolieres com Shell, Total i ENI han presentat demandes contra Greenpeace o organitzacions similars. Ara Greenpeace, acostumada a batallar, els planta cara i els demanda també a Holanda ja que a Europa sí que tenim legislació que protegix les organitzacions sense ànim de lucre i als activistes davant estes demandes.

Mals temps per a les organitzacions ciutadanes, corren aires d’autocràcia buscada.

Font: Ester Jordá Solbes./

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *