Rafael Calduch: L’artista que va transformar la mirada en art

Reportatge de la secció 'Els Nostres Artistes' per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Rafael Calduch no va ser només un pintor, sinó un investigador incansable de l’expressió artística. Nat en 1943 a Villar del Arzobispo, València, la seua trajectòria va estar marcada per una evolució constant que el va portar des de la figuració fins a l’abstracció més pura. La seua obra no és només una manifestació visual, sinó una invitació a descobrir allò que hi ha més enllà de la mirada, un desafiament per a l’espectador en cada traç i composició.

Des dels seus primers anys, el seu art va estar impregnat d’un fort compromís social. Durant els anys setanta, va formar part dels grups Bulto i Ara, col·lectius d’artistes que, en plena Transició espanyola, van utilitzar l’art com una eina de denúncia i transformació social. El seu estil va evolucionar des de la pintura figurativa cap a un llenguatge més experimental i conceptual, acostant-se a l’informalisme minimalista, corrent en la qual es va consolidar com una figura clau a la Comunitat Valenciana i a nivell internacional. Calduch no es va limitar a una única forma d’expressió. Va ser un pioner en l’experimentació amb nous suports i tècniques, explorant l’ús de l’electrografia, una tècnica que introduïa la fotocòpia com a mitjà artístic i que més tard s’integraria en moviments com el mail art i el fax art. La seua obra va abandonar progressivament allò figuratiu per a centrar-se en una pintura en què el color i la textura eren els protagonistes absoluts, el que ell mateix denominava “pintura-pintura”. A més, cadascuna de les seues creacions és una exploració de les possibilitats del material i el gest. Els seus llenços revelen capes de color meticulosament treballades, aconseguint efectes de profunditat i moviment. En la seua etapa més recent, el seu treball es va centrar en la monocromia i el minimalisme abstracte, buscant transmetre estats d’ànim i emocions pures a través de la simplicitat i l’harmonia visual.

Al llarg de la seua carrera, Rafael Calduch va deixar empremta en museus i galeries d’arreu del món. Des de la seua primera gran exposició en 1989 a la Fundació Bacaixa de València, el seu treball va recórrer múltiples espais culturals de prestigi.

Durant els anys noranta, les seues obres van viatjar a Cuba, Bèlgica, Mèxic, els Estats Units i el Japó, consolidant la seua presència en el circuit internacional de l’art contemporani. Exposicions com Espacios a la Fundació Wilfredo Lam de l’Havana (1990), Variaciones en gris al Centre Cultural de la Vila de Madrid (1992) o Heterogénea, que va passar per Miami, Querétaro i Alacant (1997), mostren la diversitat de la seua producció i la seua capacitat d’adaptació a diferents contextos artístics i culturals.

A Espanya, la seua presència va ser constant en fires com ARCO i en espais icònics com l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) i el Museu de Belles Arts de València. En els seus últims anys, les seues exposicions reflectiren una maduresa creativa centrada en la introspecció i l’anàlisi de la percepció visual, com en Després de la mirada, on convidava l’espectador a anar més enllà de la superfície de l’obra. A més, més enllà de les seues exposicions i de la seua aportació a la plàstica contemporània, Rafael Calduch va deixar una empremta inesborrable en l’educació i la formació artística. Des de 1979, va exercir com a professor a la Facultat de Belles Arts de València, on va ser mentor de generacions d’artistes i un referent en l’ensenyament dels procediments gràfics d’expressió. La seua obra continua viva en col·leccions de prestigi, com les del Museu de la Solidaritat Salvador Allende, la Fundació BBVA i la Col·lecció Telefónica. El seu llegat no només es mesura en llenços i exposicions, sinó en la manera en què el seu art continua interpel·lant aquells que el contemplen, desafiant cada espectador a mirar més enllà, a descobrir l’invisible en l’aparent.

Perquè, com ell mateix deia, l’art no està només en l’obra, sinó en la forma en què ens ensenya a mirar el món.

Notícies que el poden interessar

Manolo Granado, «L’artista que converteix la vida en colors i textures»

Arcadi Blasco: Emblema de la creativitat artística

David Pareja: Símbol de fluïdesa cap a l’emoció