Jordi Gutiérrez:“Era important que el foc es quedara al cim del Menejador i no tornara baixar pel Carrascar”

El 18 de juliol, cap a migdia, Ibi i Alcoi miraven com el cel es cobria d’un gran núvol de fum. El Parc Natural de la Font Roja estava cremant-se i això va tenir pendents a tot el món. En aquesta edició parlem amb involucrats en les tasques d’extinció d’aquest incendi que ha cremat un total de 185 hectàrees. Jordi Gutiérrez, d'ACIF, conta la seua experiècia

Jordi Gutiérrez, d’ACIF Alcoi, va viure l’incendi d’Ibi en primeria línia, ja que va estar implicat en les tasques d’extinció. Aquest bomber voluntari ha indicat que van escoltar les comunicacions sobre que s’havia declarat l’incendi, i de seguida es van mobilitzar: “Vam acudir al lloc de manament, i allí ens van assignar una zona. En principi vam anar dos dotacions i un coordinador, que vam estar al Mas del Canyo i el Pou del Canyo, que està al flanc esquerre. Posteriorment, van acudir dos dotacions més que van pujar al Menejador. A les quatre dotacions nostres es van sumar també una d’ACIF Albaida, altra de Carlet, i una altra de Salines. D’Alcoi érem 17 voluntaris més dos persones que estaven en la central, per si necessitàvem alguna cosa o per fer relleu. El treball va durar des de les 14h del divendres 18 de juliol, fins a les 2 de la matinada del dissabte”.

A més a més, explica com eren les condicions d’eixe dia, i quines eren les màximes preocupacions: “El principal objectiu de tots els recursos d’extinció era evitar que afectara el Carrascar, perquè hi havia molt de vent, i l’incendi estava evolucionant per pendent perquè hi havia moltíssim desnivell des de l’inici fins al Menejador. El foc estava mogut pel vent, ja que n’hi havia moltíssim, i a més a més, en el pendent, és la part de la solana, i per l’hora en la qual va començar el foc, ja havia estat tot el matí pegant-li el sol, i això fa que el combustible (els matolls) tinguen major poder de propagació. Per això va córrer tant. Pràcticament en tres hores havia arribat al cim. Així que les principals actuacions dels bombers, i les nostres, se centraven a evitar que el foc s’obrira, perquè a banda d’arribar al cim del Menejador, pel flanc dret anava cap a Sant Antoni, i cap a l’esquerre, anava direcció Onil. Era important evitar que s’obrira cap als dos flancs, i que es quedara al cim i no tornara a baixar pel Carrascar”.

Ja setmanes després de l’incendi, Gutiérrez fa un balanç: “No hi ha mai suficients recursos. Quan en un incendi la situació meteorològica i la posició del combustible és favorable per a la propagació, ahí té igual els recursos. És imparable. Al final és una qüestió de conscienciació per evitar que el foc comence. Hem vist que una negligència posa en risc un parc natural, i és important que la gent sàpiga el risc d’aquestes coses”.

Notícies que el poden interessar

Manolo: “Espanya no és un país pobre, està mal administrat”

Pep: “la gent jove ha de defensar amb els pensionistes el seu futur al carrer”

Abel Guarinos respecte a la Mostra: “l’Ajuntament d’Alcoi ha mantingut viva la flama”