Vull mil paraules -David Pastor-

Columna d'Art per Josep Sou

«La constància és la virtut per la qual totes les altres virtuts donen fruit»

Arturo Graf

El proppassat dia 3 de juny, a les vint hores, al COM de la ciutat d’Alcoi, s’inaugurà l’exposició Vull mil paraules, de l’artista alcoià David Pastor. A l’acte assistiren membres de la corporació municipal, així com representants de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA i també nombrós públic. Durant la celebració de l’acte inaugural, el violinista Víctor Pastor interpretà diverses peces musicals que foren molt aplaudides pel públic que s’hi congregà a l’entorn de l’artista.

No en serien suficients mil paraules, però tampoc una imatge representa alguna cosa més que mil paraules. Mil paraules basteixen un munt d’emocions, i són capaces de contar moltes històries potents de tots nosaltres. Una sola imatge pot alliberar una càrrega informativa de veritable abast simbòlic, però mai no serà suficient per explicar l’univers de discurs d’una societat avesada al coneixement. Podríem dir, però, que totes dues vessant de la comunicació s’hi complementen de manera justa i cabal, i formen part d’un tot necessari i força eloqüent.

Així, l’exposició de David Pastor, formula una pluralitat de causes i raons que caminen des de la perifèria dels sentits fins a l’ànima d’una estratègia singular: la percepció de la vida real. La sintonia de la raó vivencial de l’autor a favor del vent de la història comuna. Una pintura, la seua, que s’hi arrapa als teixits de la vida, o al temperament d’una societat que se’l mira amb la singular manera de l’aquiescència benvolguda. 

David Pastor pinta com és: identitat formulada entre allò viscut, o sentit, i la gent que l’acompanya en açò de viure cada dia. El món és ara la suma dels mons possibles que ell visita amb els pinzells: la religió, el cànon històric, la força de la festa identitària, la irònica virtut de l’humor, la consciència del detall en el dibuix…tantes coses que hi conviuen al si del seu quefer artístic i compromès amb l’art.

La força del moviment que se’ns trasllada fa justícia a la vocació per transmetre petits instants de vida, i que a la fi signifiquen tota l’existència. Contemplant l’obra de David Pastor tens la sensació de restar davant d’allò que ja coneixies per endavant, però que potser mai no te n’havies adonat del relat que just ara t’abraça. La mística que perviu a dessota de la intenció comunicativa, activa els ressorts de la comprensió unívoca i capriciosa. Potser siga la percussió en la força de la matèria conceptual, la que li dona fulgor d’esperança a la veritat creativa. O el món poètica que lluita amb força per nugar els extrems d’una corda que van des de l’artista cap al públic receptor de la proposta.  

Molts són els assumptes tractats per l’artista en aquesta exposició i en cada vessant s’explora la realitat de l’experiència viscuda. No hi ha manipulació, però sí consciència en la construcció d’una història per a perviure en l’equilibri existencial. La memòria, açò mateix, constitueix la primera matèria que l’artista empra per significar el seu propi trajecte. I ho fa amb els demés, amb els companys que també instrueixen cada moviment en el naixement del misteri creatiu. Pintura, ara,  per establir connexions de pertinença, per a enaltir la qualitat oculta del deler i de l’alegria d’estar un membre més de la societat.

I per a cada situació creativa, hi ha un motiu il·lustratiu i singular. Moltes són les derives que l’artista practica, i moltes són les possibilitats per a elevar el rang comunicatiu. I tot de matisos  circulen per la via del magnetisme a l’hora d’establir el tast principal de l’afecte, o de les conviccions pictòriques. Només ens cal parar atenció davant dels quadres per gaudir la intuïció i el desig d’ésser present al continu de la veu amorosida de l’art. 

I haurem d’agrair el COM, l’Ajuntament de la ciutat i la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, la seua disposició exemplar a l’hora de bastir aquest clar projecte expositiu. A tots, clar està, les gràcies. I a David Pastor, l’enhorabona.

Notícies que el poden interessar

Antoni Miró, de Museu

Música i imatges nova oferta cultural a l’Ateneu

‘Un contínuum común indefinidamente liso’, l’exposició de l’IVAM que busca una relectura de les obres d’art