La veu a la mà, Maria del Mar Bonet

«Els éssers més sensibles són els sers més sensats», Honoré de Balzac

El passat dia 5 de juny, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, i a les vint hores, s’inaugurà l’exposició La veu a la mà, de l’artista Maria del Mar Bonet. A l’acte assistiren la Regidora de Cultura Elisa Guillem, Pilar Aparicio, Directora de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, també l’Artista Antoni Miró (qui dona nom a la Càtedra), Maria Guillem, comissària de l’exposició, i la pròpia artista Maria del Mar Bonet, al voltant de la qual s’hi convocà nombrós públic, que gaudí d’allò més de la proposta artística.  

Impossible destriar els vincles existents. Ja el títol de l’exposició ens marca el camí interpretatiu. I ben difícil resulta establir la línia divisòria entre la pintora i la cantant: «…pinto quan soc feliç, ara soc feliç quan pinto…», en paraules de l’artista per tancar el seu discurs en el moment de la inauguració de la mostra.

Si elegant, subtil, i força eixerida és Maria del Mar Bonet com a cantant, i amb una força rellevant i plena de matisos caracterials, la pintora esdevé d’una gran naturalitat i equilibri poètic. De totes dues maneres de viure el món de l’art, per una altra banda, tan veïnes, l’artista cerca la complicitat dels llenguatges per a dir tot allò que hi viu a l’endins de la seua sensibilitat. I d’això en parlarem tot seguit. Potser aquesta exposició siga el triomf d’una manera de viure, especial i participada. Les flors ja no ho són tant, els paisatges potser habiten l’entorn d’una manera còmplice, la llum i les branques, o les roques i la mar, renaixen tothora per la superfície dels quadres: però el que hi ha de debò, arreu, és la mirada de l’artista; l’especialíssima manera de capturar la mística de la bellesa des de la intimitat fragant de la pintura, ara.

I la música, o la veu de Maria del Mar Bonet, bastida amb la carn de tants poemes excel·lents, s’instal·la al centre de l’obra plàstica per continuar la labor poètica. La música dels estels, invisible a la llum del dia. I el joc, també hi ha el joc, pertorba l’albada dels quadres, tot precipitant-se amb emoció cap a la conquesta de l’instant. Car la pintura de l’artista s’hi nodreix de petits instants d’harmonia, o de la joia de saber-se posseïdora de la gràcia. El traç mig desmaiat, però amb el rigor substantiu de la creativitat, verifica la realitat perfumada, o el volenterós exercici d’aclarir un fragment de vida.

Si la sinestèsia és la capacitat que exercim per reduir la dificultat interpretativa de la metàfora, ara, amb la pintura de Maria del Mar Bonet, la metàfora de la vida percudeix al reclòs poderós de la mediterrània. O potser siga un ziga-zaga d’extraordinària magnitud la facilitat d’un encontre natural de la cultura que ens pertany i identifica.

Setanta-nou obres de formats diversos il·lustren l’esforç per compartir estones de gaudi, o de franca cerimònia per a l’encontre. L’art té aquestes coses: uneix i aferma vincles que van molt més enllà de dinàmiques circumstancials, car allibera càrregues de profunditat a l’hora d’establir nous llenguatges que possibiliten el coneixement. 

Es tracta, aquesta, d’una exposició que paga la pena de visitar en moments diversos, car la delicadesa de cada una de les propostes rau a l’endins del misteri, o de la fortuna de retrobar nous camins fruitosos… la lliçó ben apresa, a poc a poc, amb el pas concordant de les pàgines d’un llibre imaginari. La poesia té aquestes coses. No cal beure-la a glops apressats, altrament la raó aconsella fer-ne un tast, pot ser infreqüent, a l’hora d’aproximar els llavis a la fresca de les síl·labes.

I el capvespre viu, tot de colors, abans de l’hora tombant. I la finestra descobreix, per l’escletxa de la frontissa, la saleta de la casa. I aquell pitxer rebenta de flors damunt la tauleta que el suporta, tan discreta. O el penya-segat s’incorpora majestuós a sobre de la mar, quan se’l mira una mica intimidada… és la poètica de la pintura de Maria del Mar Bonet. I és la gràcia, també la bellesa, que podrem contemplar si en fem una volta per la sala de la Llotja alcoiana. I serà com escoltar la veu de Maria del Mar, ara inscrita per la preceptiva de la pintura. Totes dues raons d’una mateixa essència. 

I com sempre ens agrada de manifestar: agraïm l’Ajuntament de la ciutat, i la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, la seua labor constant en favor de la cultura plàstica a la nostra ciutat.

Notícies que el poden interessar

Inaugurada l’exposició ‘D’un temps i un país’ de Perfecto Arjones

«Viatge a Grècia» d’Antoni Miró

Ajornat el concert de Maria del Mar Bonet a Alcoi