25 anys cuidant els voltors de la mà del Projecte Canyet
Per conéixer de primera mà a aquestes aus que ja formen part del paisatge alcoià, hem volgut parlar amb una de les persones que s’encarrega de la seua alimentació i d’aquest projecte tan especial, Pablo Blanes

Si alcem la vista cap al Barranc del Cint, moltes vegades veurem sobrevolant la zona, voltors. Això és perquè fa 25 anys va nàixer a Alcoi el Projecte Canyet, una iniciativa altruista de la mà d’Àlvar Seguí i Fondos Fapas, que treballa per preservar les espècies autòctones d’animals salvatges de la península Ibèrica. L’objectiu del Projecte Canyet era recuperar les colònies de voltors que històricament havien habitat la zona, tal com ens explica Pablo Blanes, persona encarregada de cuidar actualment a aquests animals: “La nomenclatura de l’entorn ens indica que ací sempre han viscut voltors, perquè està la Penya del Voltor, el Mas del Voltor, o el Racó dels Buitres. És a dir, que aquest projecte no va nàixer perquè volien que ací hi haguera voltors, sinó que sempre han estat. El que passa, és que, als anys 50, es van declarar a aquests animals com ‘alimanyes’, i es pensava que eren perjudicials per al ramat, cosa que és totalment falsa, perquè són animals carronyers, necròfags; és a dir, que no cacen. No és com l’àguila que té garres prènsils i ha de menjar carn fresca. Al contrari, com més pudent estiga la carn millor. A més a més, també va estar el problema de les vaques boges, i molts ramaders van haver de tancar els seus muladars, que eren llocs on deixaven les restes mortes. A causa d’aquesta crisi, va disminuir l’aliment, i sols va quedar una colònia molt xicoteta al País Basc, i al Pirineu. A mesura que han anat passant els anys, i gràcies a projectes com el nostre, el Voltor Leonado (nom de l’espècie autòctona) ha prosperat, i ara ja es pot dir que no és una espècie amenaçada, sinó que és una espècie que està pràcticament consolidada en tota la península”.
Haver recuperat aquesta espècie és de gran importància per al medi ambient, tal com assegura Pablo Blanes: “Aquestes són unes aus clau per a la biodiversitat. Són com una depuradora de la natura, ja que tenen un aparat digestiu amb uns sucs gàstrics que es poden comparar amb àcid sulfúric. Són molt forts, i això fa que pràcticament aquests animals no tinguen malalties. Estan fets per a depurar, i també ajuden que altres espècies de la zona, com el porc senglar o les raboses, entre moltes altres, no caiguen malaltes”.
En l’any 2000, amb la creació del Projecte Canyet, es van començar a introduir 5 parelles d’aquesta espècie autòctona de voltor a Alcoi, però no va ser fins cinc anys després, que no van aconseguir que aquestes parelles es reproduïren: “Primer els voltors estaven a l’aviari perquè s’habituaren al lloc i a la climatologia, i al temps, quan van veure que les cries tiraven endavant, van obrir l’aviari, i la veritat, va ser de llibre, perquè van anar a niar al lloc on era d’esperar per tots, al Barranc del Cint, perquè allí les condicions, l’ambient i l’hàbitat eren les idònies per a elles”. 25 anys després hi ha unes 60 parelles que viuen a la zona, uns 120/130 exemplars, però a més a més, són moltes altres les que venen des d’altres punts: “Ací hi ha una població estable, ja que nien en el lloc on naixen, aleshores, està eixa colònia d’unes 60 parelles, però, d’altra banda, el voltor és una au que quan vola no gasta quasi energia, és a dir, que venen des de Terol, el País Basc o el Pirineu. Aquest és un punt de referència. Hi ha una ruta migratòria que connecta el sud d’Europa amb Àfrica, i quan arriba el final de l’estiu i el principi de la tardor, hi ha molt de trànsit migratori, i aquest territori es converteix en un punt de parada. Veuen que ací hi ha molts voltors i que veuen que hi ha menjar, aleshores paren dos o tres dies per ací, mengen i continuen el seu camí”.
I precisament, d’això s’encarrega Pablo Blanes, de què aquestes aus tinguen sempre menjar: “Arreplegue animals morts. O bé per activitat de caça, que si es deixaren aquestes restes seria un nucli d’infecció; o de ramaders que tenen algun animal mort per malaltia o vellesa, ja que ells tenen un acord amb l’Ajuntament, perquè els puguem recollir i donar-los per a menjar als voltors, si no es perdria, o els haurien d’incinerar els mateixos. També tenim acords amb les indústries càrnies de la zona, i una vegada per setmana arrepleguem tot allò que no té valor nutricional, com pulmons, cors, o altres òrgans. Tot això, per normativa, han de desfer-se d’ells, i està l’opció d’incinerar, però és molt car, i amb aquest acord, nosaltres podem aprofitar-ho”.
Encara que de segur molts estarien interessats a conéixer de prop com viuen aquests animals, no es pot anar lliurement. Així i tot, des del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi s’organitzen visites guiades unes 3 vegades a l’any per poder gaudir d’aquests veïns tan especials que hi ha a la ciutat.
Comenta i participa-hi