Juanjo Castelló: “Són moments una mica difícils per a la cultura, i sobretot, per a la nostra llengua”
L’escriptor murer ha sigut un dels participants de la trentena edició de la Festa del Llibre que se celebra a Muro, i ha presentat el seu nou poemari, ‘Versos en l’aire’
Castelló és un escriptor murer que confessa que tant la música, com la literatura són les seues dos grans passions. El dia 31 de maig, va presentar el seu darrer poemari, ‘Versos en l’aire’, que ell mateix ha explicat que ha volgut dedicar al seu poble natal amb unes paraules: “Al meu estimat poble, Muro de l’Alcoi, al que jo anomene: ‘Parets del Montcabrer’”. Segons ha explicat d’aquest treball, és també un homenatge a una de les obres que ha qualificat de de les més “intenses” de la literatura, ‘Poeta en Nueva York’, de Federico García Lorca; i que a l’hora també vol ser un reconeixement poètic als ocells.
‘Versos en l’aire’ es divideix en quatre parts, i en cadascuna d’elles, titulada amb un vers de ‘Poeta en Nueva York’, parla d’una forma autobiogràfica de les diferents etapes de la seua vida, des de la infantessa, fins a l’actualitat, quan ja té 73 anys. Cal destacar que aquest treball ha estat guardonat amb el Premi Guillem Colom i Ferrà de la Vall de Sòller.
Com bé explica Juanjo sobre la seua relació amb la poesia, va començar tard a escriure: “Vaig començar per la relació i la influència que tenia amb l’alcoià Paco Verdú. Pense que és un dels primers economistes del país, però a més a més, és un gran poeta. Treballàvem junts, i un dia va llegir un poema meu i em va dir que li agradava molt. Em vaig quedar molt sorprés la veritat. Açò va passar en 2002, que és quan vaig començar a escriure; i escriure en valencià sols fa 7 anys que ho faig, és a dir, que aquest serà el tercer poemari en la nostra llengua que veu la llum. Estic molt content pels llibres que he fet, haver guanyat premis em té igual, perquè una persona no escriu per guanyar premis; estic content perquè en aquest cas és un poemari dedicat al meu poble, perquè encara que vaig sortir d’ell als 17 anys, sempre estat molt orgullós de ser de Muro”.
Durant tota la seua vida ha viscut per tot arreu de l’estat espanyol, però des de que va arribar la prejubilació està ubicat a Alacant, cosa que li ha permés estar més a prop de les seues arrels; i ara ha tornat per presentar aquest treball: “Això és una emoció, però també és més exigent, perquè et dirigeixes a gent estimada, per això et veus més exigit, encara que també està eixa part de satisfacció de què estàs entre els teus, i sabran comprendre qualsevol cosa que digues”; i explica sobre el seu acte de presentació, que ha comptat amb una part fonamental per a ell: la música. “Em complique una mica en les presentacions. He estat acompanyat per una pianista i una flautista, i això em complica un poc les coses perquè s’ha de preparar eixa part, i cercar temes que estiguen relacionats amb el poemari, però he de dir que aquesta vegada no ha estat massa difícil perquè dos de les cinc cançons que he cantat són temes meus, així que els tinc més a mà”.
Amb Castellò també hem volgut parlar sobre la Festa del Llibre, una iniciativa cultural molt consolidada a la seua terra: “Abans d’aquesta edició sols he pogut estar en l’edició 26, però sempre ho he anat seguint, i pense que la Festa del Llibre de Muro és una de les iniciatives més efectives que s’estan duent a terme al llarg del nostre territori. És un intent manifest i perseverant, perquè ja són 30 anys d’enaltir la cultura valenciana, mitjançant la lectura, però també amb altres disciplines com la música, el teatre, o amb exposicions. Crec que s’ha d’agrair a tot l’Ajuntament de Muro, a la Corporació Municipal, i també a la Biblioteca Municipal, presidida per Carmina Prats, tot l’esforç que s’està fent en uns moments en què diguem que són una mica difícils per a la cultura, i sobretot, per a la nostra llengua”.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi