Malestar a Acció Cultural del País Valencià per l’ajornament de fer oficial el català a la Unió Europea
Des de l’entitat fan una crida per mantindre la pressió institucional, social i cívica, així com la defensa dels drets lingüístics del poble valencià

El passat dimarts 27 de maig, el Consell de la Unió Europea s’havia de reunir per tal d’aprovar l’oficialitat de l’euskera, el gallec, o el català. Alguns dels països de la UE, com els bàltics, o altres de la zona est, han vist amb reticència l’aprovació d’aquesta mesura, ja que pensen que tindria repercussions a les seues minories nacionals. Des del govern d’Espanya, s’ha dut a terme una tasca diplomàtica per intentar que les llengües oficials de l’estat siguen també oficials a la UE, però a hores d’ara no s’ha pogut aconseguir, ja fins a vuit països europeus, entre els quals estan Alemanya i Itàlia, han demanat ajornar aquesta votació.
Aquesta decisió no ha sigut ben rebuda entre les entitats culturals com ha sigut el cas d’Acció Cultural del País Valencià, que ha assenyalat que davant aquesta decisió reafirmen “el seu compromís incondicional amb la reivindicació i defensa de la llengua catalana a l’àmbit europeu”, i han fet una crida a “mantindre la pressió institucional, social i cívica en tots els àmbits”.
Anna Oliver, presidenta de l’entitat, ha declarat que: “Continuarem exigint l’oficialitat del català, siga on siga”, i ha afegit que: “És important trencar la barrera estatal, perquè són les institucions espanyoles les que dificulten l’ús i extensió del català. Superar el marc espanyol i traslladar-nos a un marc internacional com l’europeu és cabdal per a la seua supervivència”.
Tal com ha assegurat la presidenta: “La reivindicació no s’atura: si en altre moment hi ha una finestra d’oportunitat, hi serem. I si caldrà tornar-hi després, també”.
Des de l’ACPV reiteren que aquest avanç és “fruit de dècades de lluita i pressió sostinguda per part de la societat civil, i reafirma el seu compromís de continuar defensant els drets lingüístics del poble valencià i del conjunt del domini catalanoparlant. Es continuarà defensant aquesta mesura amb l’ajuda de la Federació Llull i ELEN (European Language Equality Netwok)”.
Comenta i participa-hi