Primavera musical, La música valenciana reviscola

«...musica, mysterium fascinans»

Al COM de la ciutat d’Alcoi, el passat dia 2 d’abril de 2025 s’inaugurà, a les 20 hores, l’exposició «Primavera musical. La música valenciana reviscola», mostra plural i de caire informatiu – documental a cura del comissari David García Sirvent. A l’acte acudiren autoritats municipals, així com també membres de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, i públic generós de l’àmbit de la cultura.

Al catàleg de la mostra, David García ens posa de manifest, i de manera estratègica, quin és el estat de la qüestió de la música valenciana al nostre País darrerament, tot analitzant diversos vectors d’influència per on s’hi manifesta la vocació musical al nostre poble. I resulta força alliçonador contemplar les variants que introdueixen el coneixement en aquest món tan singular. I podríem dir, sense el temor a l’equívoc, que la matèria primera de la realitat observada és el relat popular que se’n deriva: música, però també la cançó. 

La inspiració, l’audàcia i la instrumentalització de la ironia (també l’humor, a vegades), s’hi manifesten com eines poderoses per a la presentació del que ha d’estar el panorama musical en aquestes terres. I l’exposició tracta de posar, davant la mirada de tothom, la rellevància d’una realitat sorprenent, dinàmica i, potse també, transgressora. I ens explicarem.

En aquests apartats que tot seguit anem a referir, s’hi harmonitzen els extrems de la mostra, però també de l’eloqüent catàleg: Cartells, Gastronomia, Música i lletra. La literatura com a referent…on podem contemplar part dels pasquins anunciadors dels esdeveniments musicals, també  el mestissatge dels noms dels grups musicals valencians amb aspectes gastronòmics locals i, clar està, la influència de la literatura en tot allò de referent amb les lletres de les cançons, tot a manera d’exemple.

També ens apareix la referència al Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants del País Valencià, o l’Art gràfic i les influències que s’hi manifesten de la literatura contemporània a casa nostra, i dins aquest propòsit de la cultura musical.

Hi ha també, però, matisades incursions al través dels Festivals i Circuïts que s’han anat configurant per a possibilitar l’expressió de la música valenciana; una manifestació volenterosa, també, comporta l’atenció als extrems territorials que abracen l’abast cultural, la música familiar i la Biblioteca d’incorporades seleccions, tan acurades, del contingent harmoniós.

El Quiosc, les Portades que documenten l’essència dels grups existents al panorama cultural valencià, i també el marxandatge significatiu de l’alliberament comercial, encara que força identitari, s’hi mostren àmpliament, a la mostra divulgativa d’aquest espai força atractiu.

Hi ha, d’igual manera, un àmbit expositiu per a referenciar la participació i presència de la dona en aquest món que comentem. I cada cop més, la dona s’hi fa un lloc capdavanter per la força que imposa al seu quefer creatiu. I amb particular interès, la Universitat d’Alacant s’hi veu concernit per l’estratègia d’aquest estudi especial: els escenaris, però també el reconeixement cultural de la universitat, apareixen en aquesta reflexió que avui podem gaudir a les sales del COM.

I acaba el recorregut analític amb referències domèstiques a la ciutat d’Alcoi: la seua implicació en matèria cultural – musical, i la trajectòria que els anys van conformant.

A la fi, una exposició didàctica per aprendre, i no és poca cosa, de la realitat que acomoda la música valenciana al llarg dels anys. I també per a conèixer de primera mà, quin és l’estat de la qüestió. Una «pintura» de la realitat que ens atorga la possibilitat d’entrar dins d’un món que ja posseeix una llarga trajectòria, però que, pensem, resta allunyat dels interessos de tots aquells que no pertanyen al jovent.

I hem de felicitar David García pel seu comissariat, força documentat. També a la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani  de la UA, i a l’Ajuntament d’Alcoi per la possibilitat que ens donen de fer acréixer la nostra sensibilitat cultural.

Notícies que el poden interessar

El Centre Ovidi Montllor crida a la sort amb el tradicional Sopar del Pobre

Amagades de Glòria Segura

L’exposició ‘Boires’ de Luisa Fuster s’inaugura el 27 de febrer al Centre Ovidi Montllor