Alcoi se supera un any més en unes Festes de Moros i Cristians històriques
Des del dia 2 de maig amb la celebració del Dia dels Músics, fins a l’últim minut de la nit del 5 de maig, finalitzades les festes amb l’Aparició, les Festes d’Alcoi han estat carregades de moments significatius i emocionants
Després d’haver estat més d’un any esperant l’arribada dels Moros i Cristians d’Alcoi, en un obrir i tancar d’ull han passat aquests dies tan intensos, i que enguany es podria dir que han sigut històrics i molt emocionants.
El dia 2 de maig, amb el Dia dels Músics, a partir del migdia, ja era latent les ganes que hi havia de gaudir dels dies grans de la Festa. Com és habitual, durant la interpretació de l’Himne, els carrers arterials de la ciutat estaven de gom a gom, cantant tots a una a la benvinguda a la festa dirigits per Francisco Carchano. En finalitzar va ser el moment de formar a ritme de pasdoble, i anar a les filaes a sopar la tradicional Olla de Músic, un plat típic per a carregar forces per als dies tan llargs que estaven per vindre.
De bé matí, el dia 3 de maig, el dia va començar amb la Diana. En aquest acte solemne es va estrenar al bàndol moro el Sergent Mauro Camáñez, que va dirigir a la filà de capitania, els Abencerrajes.
Poques hores després era el moment de començar l’acte més esperat per festeres, festers, alcoians, i visitants: l’Entrada. La Filà Aragonesos va ser l’encarregada d’iniciar la desfilada, i ho va fer amb un gran homenatge a la festa. La capitania encapçalada per Salvador Albero quedarà gravada en la retina de tots, per la seua originalitat i per saber captar l’essència d’aquestes festes tan grans. Durant el seu boato no va faltar cap element de la Nostra Festa: l’enramada, la pólvora, cadascuna de les 28 filaes festeres, o un ballet infantil on participaven alumnes dels tres dels ballets referents de la ciutat (Virginia Bolufer, Ana Botella i Inma Cortés) i com havia de ser, molta simbologia de la seua filà. Pel que fa a la figura del capità, no va deixar a ningú indiferent, sobre una carrosa amb els escuts de les filaes mores amb fletxes, Salvador Albero, va voler sorprendre al públic amb el seu escut i la seua porra, com un autèntic aragonés.
Però, el colofó a aquesta inoblidable entrada de la capitania aragonesa, ho va posar l’entrada del Capità a la plaça, per a dur a terme la recollida de claus. En eixe moment, va deixar sense paraules a tot un poble. Confeti i serpentines amb els colors groc i roig van omplir tot l’espai, no cabia al cel més color. Tots aquells que van poder gaudir d’aquesta imatge en directe, de segur que mai oblidaran una posada en escena tan ben preparada. La seua esquadra especial va acabar d’arredonir la capitania aragonesa, amb un disseny guerrer i carregat de força.
L’entrada va continuar amb la resta de filaes sense càrrec, fins a l’arribada de la Filà Mossàrabs, que enguany eren la d’enmig. Els integrants d’aquesta esquadra especial van sorprendre al públic amb una creació dels germans Piñero, un disseny molt impactat i comentat a les cadires i balcons. Una formació guerrera, en colors marrons, i amb trenes com a element protagonista, que representaven a eixos cristians que vivien camuflats a territori musulmà.
Finalment, els Andalusos van tancar la desfilada del matí, amb una alferesia plena de colors i reminiscències d’aquells primers bandolers. José Cortés, va omplir els carrers d’Alcoi amb un disseny de Modesto Moiña, elegant i amb brodats en colors daurats, i sense oblidar en cap moment l’estètica i essència de la filà. En aquest any de càrrec s’ha de destacar que la filà va fer història traent al carrer la primera esquadra especial formada per dones i homes. El disseny, fet per Jordi Sellés, va resultar un encert per a aquesta esquadra històrica que la festa ha fet passos de gegant en tema d’igualtat.
L’Entrada Mora va començar amb l’elegància de la capitania de la Filà Abencerrajes. El color blau va ser un gran predominant d’aquest boato, que volia recordar la part més pacífica d’Al-Azraq. Indalecio Carbonell va baixar l’entrada acompanyat de la seua dona, amb uns dissenys en blanc i daurats, que donaven l’aspecte senyorial que requereix aquest càrrec. Es va notar les ganes d’Indalecio de viure aquest moment, ja que la seua emoció va estar latent durant totes les festes. La primera esquadra especial de la vesprada va tenir com a element protagonista el cuir i la cetreria. Durant la seua desfilada, uns falcons van sobrevolar per damunt del públic, i és que, els cascs dels esquadrers era una espècie de cap d’aquest pardal, un símbol molt utilitzat a aquesta filà.
Pel que fa al Mig de l’Entrada Mora, la Filà Xano, va portar un disseny també dels germans Piñero, en el que el color blau, i les Monedes eren les protagonistes. Un disseny amb elegància, i que feia recordar a eixa riquesa musulmana.
Per tancar amb aquesta entrada, va venir un dels moments més esperats, el moment en el qual Ana Gisbert Mira-Perceval va demostrar que les dones poden ser càrrec. Al seu pas es podia veure a un públic entregat, donant suport a aquesta Alferes, i també, moltes persones emocionades, molt emocionades, per veure per fi a una dona representant a la seua filà en un any tan especial. Ana lluïa un preciós disseny, adequat per a l’ocasió, amb estètica de la seua filà, els Marrakesch. Tenia tot el que havia de tenir per fer un càrrec perfecte: una bona banda sonora, un bon disseny i una il·lusió desmesurada, que va compartir amb milers d’alcoians i alcoianes. Ana ha fet història i, per què no dir-ho? Ha callat a tots aquells que van criticar el pas endavant que aquesta Alferes ha donat. Ha estat tot un exemple d’estima a la festa i de bon fer. Tot el seu boato va ser elegant, molt marrakesch, i ben estructurat, i que a més a més, va comptar amb una sorpresa, la participació de la ballarina alcoiana, Sol Picó, que va impactar al públic amb una original performance.
Finalment, va tancar aquesta històrica entrada una esquadra especial, que tenia un disseny que continuava amb eixa essència dels marrakesch, amb el roig com a color predominant, i que, malauradament, una sèrie d’incidents han ennuvolat aquest final d’entrada.
Les festes van continuar amb el Dia de Sant Jordi, on van els càrrecs van poder mostrar al públic els seus dissenys de ben a prop, i on també es va descobrir com era el que lluïa el Sant Jordiet d’enguany Martí Bellvert Sevila, on es podia comprovar que aquest xiquet és festeret de la filà Domingo Miques. Una elegant capa en verd i roig, i tots els elements brodats en daurat van fer que aquest tratge fora perfecte. Durant tot el Dia de Sant Jordi es va notar el bon ambient als carrers. La festa no va faltar ni al dia, la nit, ni la vesprada. A més a més, s’ha de destacar, que durant aquesta vesprada del dia del patró, la Filà Realistes va commemorar el 175 aniversari de la fundació de la filà, amb una Diana del Cavallet molt especial, on no va faltar el disseny original i on van gaudir d’aquest acte tan simpàtic.
L’últim dia, el Dia dels Trons, va transcorre amb un gran esglai. Durant l’acte de l’Alardo, una festera de la Filà Aragonesos va resultar ferida per culpa d’una cantimplora de pólvora que va explotar. Encara que no van ser ferides greus, si que ha requerit d’una intervenció quirúrgica, i té diverses ferides causades pel foc de l’explosió. En la resta de les filaes es va notar una gran participació en aquest acte. Enguany vora als 3.000 kg de pólvora van fer vibrar la ciutat.
A la vesprada, per tancar aquestes festes, Martí Bellvert va gaudir de la seua Aparició, llançant moltíssimes fletxes a tot el públic, mentre que sonava una vegada més l’Himne de Festes, i el cel es emplenava de colors amb un gran castell de focs d’artifici.
A la nit dels soparets, les filaes que tindran càrrec en 2026 van donar el tret d’eixida al seu any. Contrabandistes i Marrakesch obriran les entrades amb les seues capitanies, i entren en aquesta roda els Asturians i Realistes que viuran el seu ‘Any d’Alferes’. A més a més, les pròximes festes seran encara més especials, perquè ja s’està preparant tota la celebració per a commemorar el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi a la ciutat d’Alcoi, un any que vindrà carregat d’actes especials plens de festa.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi