José Luís Navarro; exemple d’infinitat dins l’art contemporani

Nascut a València l’any 1972 i posicionat com a doctor en Belles Arts per especialitats de pintura, conservació i restauració de béns Culturals, ens trobem davant d’un gran artista dels contemporanis valencians

Sempre apostà per ell mateix i canvià de rumb per posicionar-se al camí de l’autogestió alhora que es desmarcava del camí que havia traçat al costat de les galeries tradicionals. Empés per un nou esperit de llibertat, Bayarri va prendre amb determinació la idea de muntar el seu propi espai cultural i emprendre nous reptes professionals. Un repte només per als valents. CreArte va néixer fa vuit anys aproximadament amb la il·lusió de compartir, de manera propera i directa, la il·lusió per l’art amb els veïns d’un barri. Un petit local a l’Eixample de València que convida la gent de tota condició a entrar per tacar-se d’art, fondre’s i vibrar en un ambient només lícit a les emocions. D’aquesta manera, l’artista i el restaurador valencià, va trencar amb el concepte convencional de galeria d’art per projectar un ‘atelier’, un punt de trobada social on l’objectiu no fos només la venda d’un quadre, sinó la satisfacció de gaudir d’un univers on aprendre a estimar les textures d’un llenç i aprofundir juntament amb els artistes als perquès de la creació artística.

Des d’aquest punt de vista, les vendes que es produeixen en aquesta peculiar galeria-atelier no són fruit d’un mercantilisme que busca especular amb l’art, sinó més aviat de tot al contrari. Són el pas natural que es produeix després d’un autèntic flirteig amb l’olor de pigments cromàtics que ve de la seva rebotiga i de les relacions amb artistes que exhibeixen les seves obres i comparteixen experiències amb els visitants. I és que al taller creatiu, on veïns de totes les edats acudeixen a desenvolupar les seves inquietuds artístiques, s’hi afegeix un espai on periòdicament s’inauguren exposicions que permeten descobrir artistes emergents.

A més de ser un gran artista, José Luis Navarro Bayarri ha compaginat al llarg de la seva dilatada trajectòria, la restauració d’obres d’altres artistes amb la seva pròpia pintura, on ha anat evolucionant des del realisme a l’abstracció. El color de la primera època desapareix a poc a poc per generar la descomposició dels materials en què es perden les formes. No obstant això, les seves exposicions abasten des de col·lectives com l’Exposició col·lectiva a Nova York a la JMC Gallery de Juny 2015, Exposició col·lectiva a Dallas a TVAA Gallery d’Abril 2015 o Exposició col·lectiva a Barcelona a Untitledbcn d’Abril 2015 Fins a exposicions individuals com Exposició Indivi Puchol, València de Març 2014 o diverses exposicions individuals a la Galeria Estil, València realitzades entre el 2002 i 2014, a part d’haver guanyat premis com a 3r Premi al XLVIII Concurs Internacional Homenatge a Rafael Zabaleta 2018.

Sens dubte ens trobem davant d’un gran artista que s’ha ficat de ple dins del món de l’art, no només abastant el món de la pintura sinó també endinsant-se en el món de la restauració i el seu ofici, i és per això que es dona a conéixer pel que és: un exemple d’infinitat dins l’art contemporani. 

Notícies que el poden interessar

Joan Cardells, Erudit de l’Art Culte del Segle XX

«La Geometria del Sentiment» de Sebastián Nicolau

Vicente Orti: Rostre d’innovació escultòrica