Comença el treball d’exhumació de la fossa del Cementeri de Paterna per trobar dos veïns xativins
Ells són Vicente Martínez Miralles i Vicente Mateu Murillo. Aquests treballs, que van començar el dia 22 d’abril, estan finançats per la Diputació de València

El dimarts 22 d’abril van començar els treballs d’exhumació de les restes humanes existents a la fossa 177 del Cementeri de Paterna. Allí s’espera trobar a dos veïns de Xàtiva, que foren executats en aquesta localitat. Vicente Martínez Miralles, era ferroviari i va ser assassinat als 40 anys, i Vicente Mateu Murillo, ferrer de professió, i membre de la CNT, als 37. Tots dos van ser afusellats el 31 d’octubre de 1942, i totes les dades que s’han obtingut després d’un procés d’investigació, apunten que les seues restes poden estar ubicades en aquesta localització.
El projecte s’ha pogut impulsar gràcies a la subvenció que ha donat la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, que ha aportat un import de 20.100 euros, amb destinació a l’execució del projecte de Localització, Excavació, Exhumació i Identificació de les restes humanes en la fossa 117 del cementeri de Paterna. Aquest és un projecte plurianual dividit en dos fases. La primera d’elles consisteix en la gestió d’autoritzacions, gestions administratives i redacció dels documents escaients i el projecte d’intervenció, així com els treballs de camp consistents en la localització, excavació i exhumació de les possibles restes trobades. Els treballs d’aquesta primera fase han estat adjudicats a l’Associació Científica Arqueoantro, especialitzada en aquests tipus de treballs. Pel que fa a la segona fase, el començament de la qual es preveu en setembre, consistirà en els treballs de post-excavació i identificació on es realitzaran les tasques de laboratori per analitzar genèticament les restes.
El regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Xàtiva, Alfred Boluda, ha comentat que: “Des de l’Ajuntament de Xàtiva, recolzant les voluntats familiars, continuem amb les polítiques de recuperació de memòria malgrat els vents que bufen en contra, perquè pensem que és un deure humanitari col·lectiu i és una eina per guanyar dignitat com a societat”.
Comenta i participa-hi