Ahir alumnes, hui profes: 25 anys de l’IES Serra Mariola

L’IES Serra Mariola fa 25 anys. Són molts els alumnes i professors que han passat per les seues aules. Però un quants, guarden un secret. Van ser alumnes, al seu dia, i ara, docents. Els hem demanat que ens conten quins són els seus records. Són Cristina Cloquell (profe d’història i cap d’estudis), Carlos Albero (educació física), Anna Climent (economia), Empar Pérez (valencià), Santi López (Biologia) i Romina Vilaplana (matemàtiques)

• Anna Climent, professora d’Economia, com era ser alumna de l’IES Serra Mariola?

Quan pense en la meua etapa com a alumna a l’IES Serra Mariola em venen molts records i vivències al cap i, allò curiós, és que la majoria d’elles són molt bones. Recorde sobre tot, el canvi del col·legi Montcabrer a l’Institut, eixe any on tot és nou, on et perds pels corredors i no saps massa bé ni on estàs. On tens moltes matèries i professorat nou i on hi ha una cantina al pati on pots comprar-te coses per menjar! En el meu cas, feia un any que m’havien diagnosticat diabetis, i recorde haver demanat eixir de classe alguna que altra vegada, quan tenia una hipoglucèmia i necessitava prendre alguna cosa dolça per remuntar-la, i a les meues amigues barallant-se per veure quina m’acompanyava i així poder predre un ratet de classe. Ai l’adolescència, quina època… poc a poc, madures una mica i arriba l’etapa del Batxillerat, que és de la que més bons records guarde. Per una banda, perquè teníem molt bon grup a classe i sempre estàvem acomboiant-se per a qualsevol cosa. Per exemple, arribava Carnestoltes i ens disfressàvem per a anar totes i tots iguals. Apreníem molt sí, però també es vam riure molt durant els dos anys del batxillerat. A més a més, recorde que a les hores que teníem la matèria d’Alternativa podíem eixir del centre, ara ja tot açò està més controlat, però en aquella època els i les de Batxillerat erem ja “majors”, i se n’anavem al que era el bar Bassa per a xarrar i fer-nos algun refresc. Quina època! També recorde amb molta estima les classes del nostre volgut director, aleshores el meu tutor, Vicent Nàcher, ja que ens feia aprendre amb les seues quotidianitats i eren classes que se’t quedaven al cap. A dia d’avui encara recorde moltes de les seues explicacions.

• I per què vas voler ser professora d’Economia?  

El que em va motivar a estudiar la meua carrera va ser la professora que vaig tindre en Economia de 1r de Batxillerat. Va fer que l’economia em despertara molta curiositat i em va sorprendre molt tot allò que anàvem estudiant, ja que era una matèria que en l’etapa de l’ESO no es cursava i la veia com a una cosa diferent i nova. Ara bé, jo sempre havia volgut fer Magisteri, però era una carrera amb molta demanda i, per tant, vaig decidir posar en primer lloc el Grau en Economia. Una vegada acabat el grau universitari, vaig fer un màster i vaig provar sort en el món laboral, cosa gens fàcil! He de dir que em va costar molt trobar feina (8 mesos enviant currículums) i és desesperant que la gent jove amb un grau universitari i un màster ho tinga tan complicat. Vaig haver de fer mesos de pràctiques a dos bancs. Després, em van contractar en una empresa per portar la facturació i la comptabilitat, però vaig veure que això no era el que m’agradava. Vaig seguir buscant opcions en l’administració pública i vaig aconseguir una beca a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, però treballant allí també vaig veure que això no em feia feliç i sempre tenia en ment la docència. Així doncs, vaig decidir traure’m el Màster de Professorat i preparar-me les oposicions. I ací estem, qui m’ho diria, que acabaria treballant durant aquests anys al lloc on tan feliç vaig ser com a alumna. Un lloc que ja és casa, un lloc que em fa feliç i on cada dia aprenc coses noves de l’alumnat que està assegut on jo ho estava fa uns quants anys. 

• Santi López, professor de ciències i biologia, com va ser estrenar l’IES Serra Mariola?

Bé, jo vaig estar els dos primers cursos d’obrir el centre (1999-2001), vam estrenar el batxillerat. A més, en aquell moment, era l’alumne més major, ja que venia de fer un cicle formatiu, venia amb el meu propi cotxe, hehehe. Recorde molt bé com erem un curs del qual no donaven molt per nosaltres, ja que anàvem un poc perduts, amb aules mig buides, laboratoris amb moltes caixes i professorat que anava de vegades igual de perdut que nosaltres.

• Què et va motivar a estudiar la teua carrera i fer-te profe?

La meua carrera (Biologia), la vaig estudiar per dos motius principalment, el primer, sempre he estat una persona que li ha agradat el saber qui som i el per què funcionem com ho fem. El segon motiu, va ser una professora, la qual sols la vaig tindre un curs, i no en biologia, en una optativa de laboratori, que explicava les coses amb una intensitat i un bon fer, que m’animaven a descobrir el mon natural que ens envolta. Per cert, que he tingut la sort de poder compartir departament amb ella aquests últims anys, ella és Amparo, la meua cap de departament. Aquests són els dos grans motius d’haver estudiat la meua carrera.

I perquè em vaig fer profe, esta és molt més fàcil, pels ànims i el recolzament de la meua dona Ade, que sempre em deia que amb el que m’agrada parlar i contar coses, de segur que de profe ho faria genial, i no s’equivocava, gaudeixc de la meua feina com un xiquet amb unes sabates noves.

• Carlos Albero, com recordes l’institut fa vint anys? 

Crec que pel que fa a intensitat quasi tots recordem el curs de 2n de BAT junt amb el “selectiu”, un any preparant una prova de 3 dies…però després no va ser per a tant. A més dels últims anys recorde molt les classes d’Educació Física amb Àlex fent balls de saló, i inclús recorde que pujavem una nit a un pub en Alcoi per a fer una activitat de convivència i balls; a banda de les actuacions musicals que feiem tant al teatre, com els dies de Carnestoltes o qualsevol altra escusa.

Dels primers records que tinc és anar a ajudar a principis de setembre a montar les classes i preparar el Centre per a poder començar el curs; va ser una experiència curiosa i que la veritat es que va crear un ambient diferent amb la relació dels alumnes, professors/professores i famílies.

Però a nivell personal cada curs al Centre el recorde amb molta felicitat i intensitat, per unes coses o per altres, tinc un molt bon record del pas pel Centre, sobretot el curs de 4rt, on vaig haver de compaginar els estudis amb el estar jugant a bàsquet en València; aquest curs va ser complicat però vaig entendre que l’educació al Centre era alguna cosa més, ja que em van donar moltes facilitats, classes particulars en professores, i molta ajuda en la flexibilització dels estudis, cosa que fins llavors no sabia que podia fer-se. A més va ser una època on s’han creat moltes amistats i molt bones relacions amb el professorat i personal del Centre.

• Què et va motivar a estudiar la carrera d’educació física i fer-te profe?

Des de ben xicotet tenia clar que volia dedicar-me a la docència i en específic a l’Educació Física, ja que sempre he estat relacionat amb el món de l’esport i m’ha agradat moltíssim. Amb el pas del temps vaig anar reafirmant aquesta decisió i amb el pas per el Institut gràcies a Pep Palmer i Àlex Payà sobretot; però també amb altres professors com Àlvar, Vicent, Paloma,… vaig trobar la motivació final per saber que allò era el que volia fer en un futur. 

A banda vaig tindre la sort de conèixer i tindre de professors i professores a grans professional (alguns companys hui) que em van mostrar la millor cara de l’educació, la raó de per què cada dia venim i intentem ajudar a centenars d’adolescents a poder crèixer com a persones i que tinguen la millor formació per a poder treballar i ser feliços en un futur.

• Romina, tu també vas inaugurar aquell IES Serra Mariola de fa 25 anys?

Nosaltres vam estrenar el centre per cursar ja 1r de batxillerat, així que solament el vam gaudir durant 2 anys. Els dos cursos anteriors els vam haver de fer a Cocentaina perquè encara no estava acabat l’institut de Muro i ens tocava agafar el bus bon matí per arribar a hora.

Recorde un poc de caos a principi de curs perquè faltaven materials o els que hi havia, no estaven al lloc que tocava; tampoc teniem llibres a la biblioteca…  Aquell any l’alumnat ens vam haver de mobilitzar i fer una vaga d’estudiants per tal que acabaren el centre perquè quan vam començar encara no havien acabat les obres i, si no recorde mal, no teniem gimnàs ni pistes d’esport. També recorde amb gran estima els companys que vaig tindre, sobretot en 2n de batxillerat, que en el científic erem molt poquets en classe i es va crear un ambient molt bo. Un d’ells també el tenim ací com a profe de biologia: Santi López.

I per descomptat recorde també amb nostàlgia els profes, sobretot els que em donaven les ciències que era el que a mi més m’agradava.

• Què et va motivar a estudiar la teua carrera i fer-te profe?

Ja des de menuda, ser profe era una cosa que entrava en els meus plans.

Des que vaig començar aquesta etapa de l’insti tenia clar que volia estudiar matemàtiques però quan vaig tindre a Vicent i a Emili en 2n de bat em van fer dubtar entre mates i física. A mi sempre m’ha agradat estudiar i vertaderament disfrutava les seues lliçons, eren dos cracks! 

Però el cuquet de les matemàtiques estava ahi i finalment vaig seguir el consell de mon pare i em vaig decidir per aquestes. Contentíssima amb la decisió, encara que tinguen mala fama i diguen que són complicades, m’encanten i m’encanta ensenyar-les!

• I per últim, Cristina Cloquell, ara cap d’estudis, què recordes d’aquells anys? 

La veritat és que em venen al cap un munt de coses que em fan arrencar un somriure: van ser bons anys! Recorde molt el comboi amb els companys de la classe, els patis que ens passàvem vinga xerrar a la zona de les columnes… També guarde molts bons records d’alguns profes i les seues classes. Hi havia molt bon rotllo en general, i això et feia estar molt a gust.

En aquells anys l’institut estava molt més “buit” que ara… Jo vaig entrar a 4t d’ESO l’any en que es va inaugurar el centre, i encara no hi havia moltes de les coses que ara tenim. Pense que lluny  d’envellir amb el pas dels anys, l’institut ha anat millorant, i molt . Els corredors, el pati, la biblioteca… Poc a poc i gràcies a la implicació que hi ha hagut, ha anat fent-se un institut més bonic i més complet. Quan jo era alumna, per exemple, la biblioteca estava gairebé buida, i mireu ara la biblioteca que tenim! Les columnes dels patis eren simples columnes de formigó, sense cap decoració… Vaja, que a l’edifici li faltava personalitat. Això sí, ja ens encarregàvem nosaltres de donar-li ànima!

• Què et va motivar a estudiar la teua carrera i fer-te profe?

Des de menuda m’ha encisat la Història, encara que no va ser fins el Batxillerat que em vaig decidir a estudiar la carrera. Abans, vaig ser la xica de les mil vocacions: que si veterinària de més menuda, psicòloga, periodista… I en Batxillerat vaig decidir que res d’això, que a mi el que m’agradava era la Història i que volia estudiar-la a la universitat, per més que alguns s’encabotaren en dir que era una carrera sense massa eixides. A més, la idea dedicar-me a la docència m’agradava: la meua germana ja era profe i m’atreia el que feia. De fet, vaig tindre molt clar que el meu futur estava a les aules des del moment en què vaig començar la carrera. Tal vegada gran part de la responsabilitat de tot açò la va tindre també, precisament, la professora d’Història que vaig tindre a 1r de Batxillerat: Isabel Esteve. Gaudia a les seues classes i m’agradava reflexionar sobre les coses que ens contava amb tanta passió… I mira per on, ací em teniu ara!

Notícies que el poden interessar

Cursa solidària – IES Serra Mariola

L’IES Serra de Mariola de Muro gaudirà del projecte ‘Maleta de la Innovació 4.0’

L’exposició ‘Aforismes Fusterians’ de l’IES Serra Mariola de Muro triomfa al País Valencià