Les herbes remeieres al País Valencià: Timó, Thymus vulgaris
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla de la Timó, de nom científic Thymus vulgaris
Aquesta planta, si el temps acompanya, floreix un parell d’ocasions a l’any, una a la fi de l’hivern i principis de la primavera, i l’altra a la fi de l’estiu i principis de la tardor. Es recol·lecta durant tot l’any, però molt millor quan està florit.
Igual que el romer i la sàlvia, podríem escriure tot un llibre per les seues importants virtuts, però principalment és antisèptic, vulnerari, antibiòtic, digestiu, i aperitiu.
Encara que molta gent no li dóna la importància que es mereix, per tenir-lo sempre a mà, el timó és una de les plantes més importants del saber popular i dels pobles de la muntanya: el famós timonet està en totes les sobretaules o matinets juntament amb l’herberet, per ser un gran antisèptic i antibiòtic natural sobretot per a tallar la tos en els refredats dels bronquis.
REMEI CASOLÀ:
El meu pare Manolo “Beltrà”, sempre em deia, que no m’oblidara de recol·lectar tots els anys les herbes per al refredat: “que no falte el timó, la flor de malva i la flor de gordolobo“, herbes que arreplegava en el moment que florien i amb tres tasses es notava una millora molt bona, i encara més si anava acompanyada d’uns bafs d’herbes com l’eucaliptus, espígol, romer, menta, sàlvia, timó, etc.
El licor de timó, es fa igual que el de sàlvia, però amb timó de la flor roja que es cria entre els clevills de les roques i en llocs concrets de la nostra serra de Mariola.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi