Deixa de dir-li a la gent el que ha de fer i dediqueu-vos a viure
Pixant fora de Lloc per Àlex Agulló
“Deixa de dir-li a la gent el que ha de fer i dediqueu-vos a viure M C i tu”
Amb aquesta recomanació m’alliçonava un conegut quan el saludava poc després de la perduda d’un familiar. Mai no he acabat de digerir eixa lacònica sentència.
D’entrada, em van pegar una bescollada les primeres paraules: “deixa de dir-li a la gent el que ha de fer”. Si aquestes paraules s’ubicaren en el raconet de “SI JO TENIA MEMÒRIA”, passarien tots els filtres mentals i viscerals sense massa entrebancs. Ni de bon tros és el cas de cap “PIXANT FORA DE LLOC”. Després d’un lustre desbarrant a gana, ho he repetit, pel dret i pel tort. Ni sé, ni puc, ni tinc intenció per pontificar, ni per dir-li a cap persona que ha de fer, o que ha de deixar de fer. A més a més, les persones que puguen tenir la capacitat, i la paciència, per empassar-se els totxos mensuals, ja tenen clar i català que són i que volen. Jo tampoc. Ubicat en una desesperança que frega la patologia, aprofite aquesta finestra mensual per a descarregar tensions i altres menudències. Si haig de ser sincer, és una excusa, o un excusat, que em permet viure en un món on hi ha massa gent que no caga merda bona des que naix fins que mor. I aclarit, o no, el tema introductori, jo continue amb la meua matraca; que, per cert, si a alguna persona se li indigestara, tampoc passaria res. Res comparat amb la vergonya que hauria de fer-nos, saber, i malviure, pensant que durant l’any 2022 vàrem balafiar més de mil milions de menjades cada dia. Mentrestant, 783 milions de persones estaven patint fam. El mateix informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) afirmava que era/que és una tragèdia global i que mentre un terç dels 8.000 milions de persones que habitem el món malviuen abocades a una inseguretat alimentària, tu, jo, nosaltres, vam generar 1.050 milions de tones dilapidant aliments. I el 60% d’eixe malbaratament es va produir a les llars domèstiques!
El mateix informe, i amb més detall el del 2024, proporciona l’estimació global més acurada alhora que orienta els països sobre com millorar les pràctiques per tractar de reduir el malbaratament d’aliments.
Ja el 2022 parlava del desplaçament quilomètric de molts aliments, de la pèrdua de l’agrodiversitat, de l’empobriment de la pagesia i de les malalties provocades per l’actual model alimentari.
Anem a pams: Segons publicava NATURE FOODS, El transport d’aliments pel món és responsable d’aproximadament un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector. Parlem del transport de productes procedents d’altres latituds (el café, la pinya o el cacau, en serien unes de les mostres més representatives); però també de productes de temporada que tenim tot l’any al nostre abast sense parar-nos a pensar si paga la pena valorar el cost ambiental que suposa el desplaçament de milers de quilòmetres dels kiwis o dels advocats, per citar dues mostres. I tampoc s’escapen d’eixa pràctica depredadora productes que tenim al nostre abast tot l’any, com les pomes; o quasi tot, com les taronges, que importem viatjant milers de quilòmetres amb el que suposa d’atemptat greu contra la salut del planeta.
El tema de la pèrdua de l’agrodiversitat tampoc no deixa de ser una agressió considerable. Segons la FAO, en poc més d’un segle hem perdut un 90% de les nostres varietats de cultius i, a hores d’ara, més d’un 75% de l’alimentació mundial es basa en 12 plantes i 5 races d’animals. Darrere d’aquesta pràctica generalitzada, que pretenen justificar-la com imprescindible per incrementar la producció, es generen un seguit de problemes com atemptar contra la biodiversitat, afavorir la desertització del sol, disminució de nutrients, malbaratament per controlar preus i producció, facilitar l’aparició de plagues, control de les llavors i dels tractaments fitosanitaris per unes poques empreses, empobriment i desaparició de la pagesia, despoblament rural…
I, finalment, la FAO parla de les malalties derivades del nostre model alimentari. Des de la banda de la producció, recorde, alguna persona morta i altres de baixa permanent després de manipular productes fitosanitaris, o de netejar el dipòsit en finalitzar ‘’l’arruixada’’ amb eixos preparats químics. Per la banda del consum, les més habituals en el nostre entorn occidental serien malalties derivades d’una alimentació desproporcionada i poc equilibrada. Si a la quantitat exagerada que llancem al fem li afegim la que ingerim sense que siga una necessitat vital, el tema s’incrementa de debò i si li donem una ullada a les malalties associades, les dades fan plorar les pedres:
Començant per l’obesitat, definida per l’OMS (L’Organització Mundial de la Salut) com l’acumulació anormal o excessiva de greix que representa un risc per a la salut física, emocional i social. S’estima que, actualment, l’obesitat afecta uns 800 milions de persones arreu del món i causa un mínim de 2,8 milions de morts cada any. I continuant amb malalties relacionades com la hipertensió arterial, la resistència a la insulina o diabetis tipus 2, fatiga, apnea de la son, malalties cardiovasculars o dolor en les articulacions. Si li donem una ullada a la prevalença de l’obesitat infantil al País Valencià, les dades parlen d’un percentatge superior al 14%. Mentrestant, l‘Informe sobre l’Índex de Desaprofitament d’Aliments 2024 parla de 150 milions d’infants, menors de cinc anys, que patixen retards en el seu creixement i desenvolupament per un dèficit de nutrients essencials en les seues dietes. A més, la FAO, acaba de publicar un informe on afirma que els hàbits alimentaris dolents, generen un cost ocult per a la salut superior als huit bilions de dòlars cada any.
Per descomptat que jo també tinc ganes de poder dedicar-me a viure millor, però braç a braç amb la resta dels 8.000 milions de persones que compartim, no que competim, per un espai vital limitat; i em fa el pulmó agre pensar que amb el menjar que llencem al fem les persones als EUA i la UE, la població mundial podria alimentar-se tres vegades. I, si més no, per egoisme, no ens vindria gens malament que ens rosegaren la boina les paraules que escrivia Inger Andersen, en l’informe PNUMA 2022:
“El malbaratament d’aliments és una tragèdia global. Milions de persones passaran fam hui a causa del malbaratament d’aliments a tot el món. No sols es tracta d’un important problema de desenvolupament, sinó que els impactes d’eixos residus innecessaris estan provocant costos substancials per al clima i la naturalesa”.
I si deleguem la gestió en polítics poc sensibles… passa el que passa.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi