VAIRE: “Continuarem lluitant per seguir trencant barreres lingüístiques, per molt que puga molestar”
Christian Collado a la guitarra, Josep Puigcerver amb la bateria, Sergi Ribes tocant el baix, i David Nadal amb la seua veu, formen el grup Vaire, una banda de rock que defensa la cultura valenciana i que promet fer parlar molt al panorama musical. Recentment, han rebut el Premi Ovidi a Millor Disc de Rock i ara, han estat parlant amb El Grat per contar-nos un poc la seua història i mostrar les seues senyes d’identitat
- En primer lloc, donar-vos l’enhorabona pel Premi Ovidi a Millor Disc Rock. Supose que arribar fins ací haurà tingut el seu procés. Com va començar el grup, perquè tinc entés que no sou tots del mateix poble no?
Tot va començar el 2018, quan Josep (bateria) i Chris (guitarra i veu) vivíem a Benimaclet. Ens coneixem des de xicotets i sempre havíem tingut la broma de formar un grup de música.
Resulta que, quan vam coincidir vivint a València en l’època universitària, Josep tenia un local amb la seua bateria. Un dia em va proposar (a Chris) anar a tocar-hi la guitarra, i sense buscar-ho, als pocs dies van començar a sorgir idees musicals. Només de guitarra i bateria.
Amb el pas dels mesos, ens vam adonar que teníem idees que ens agradaria convertir en cançons. I que, possiblement, era el moment perfecte per buscar un cantant i un baixista per complir el nostre somni de formar un grup de rock.
A través d’una aplicació on músics busquen altres músics per formar grups, vam conéixer la resta de la banda. El febrer de 2019 ja estàvem assajant en el local. I el 2023, Pepo es va incorporar com a nou membre de la banda com a guitarrista.
I així, quasi sis anys després, seguim en peu. Ara amb un Premi Ovidi al ‘Millor disc de rock’.
- El vostre estil és el rock. Teniu influències d’altres grups?
El rock i el metal són estils molt ambigus, amb moltíssimes branques i ‘subestils’. Òbviament, les nostres principals referències venen d’aquests estils musicals, però també rebem influències d’altres com el pop, el punk o el rap.
Creiem que això es plasma perfectament en la nostra música, ja que molt poques cançons les pots classificar en un sol estil musical.
- A banda del vostre estil musical, també és important assenyalar que una altra de les vostres senyes d’identitat és que les vostres lletres són en valencià. Per què vau decidir apostar per la nostra llengua?
Al final és la llengua en la qual estimem, somiem, parlem, riem i escrivim. No tenia sentit fer-ho en una altra llengua, ja que no hauríem sigut fidels als nostres valors, ni a la nostra tradició i cultura. El més lògic era fer-ho en valencià.
- Penseu que obrir-se portes cantant en valencià és més complicat hui dia?
Si em preguntes això fa 10 anys, et diria que cantar en valencià era una gran barrera. Hui dia, òbviament, continua sent-ho, potser en una escala menor. Però en un lloc com el País Valencià, on hi ha gent que continua demostrant odi cap a la nostra llengua, tampoc afavoreixen que aquesta barrera desaparega del tot.
Igualment, per a això està la música: per trencar barreres. Cantant en valencià, hem tingut l’oportunitat de tocar a Noruega, Euskal Herria, Galícia, Múrcia, Lleó, Granada…
La gent sempre ens rep amb els braços més que oberts. I ara, òbviament, continuarem lluitant per continuar trencant barreres lingüístiques, per molt que a alguns els puga molestar.
- Quasi des de l’inici de Vaire no heu parat de fer concerts i fins i tot heu estat de gira fora d’Espanya. Imaginàveu que arribaríeu tan lluny en tan poc temps?
Sempre havíem somiat i apostat perquè aquest projecte ens portara a molts llocs. Confiàvem que la música que fem podia trencar barreres, i el temps ens ha demostrat que teníem raó.
Per a nosaltres és tot un plaer poder portar el valencià a zones no valencianoparlants. Com dieu, hem tocat a l’estranger i també en molts territoris del panorama nacional. Veure com la música en valencià és rebuda igual que si fora cantada en castellà o en anglés és una cosa que ens ompli el cor i ens fa tornar cada hora de carretera amb ganes de més.
- Gràcies al disc ‘Catarsi’ heu sigut guanyadors del Premi Ovidi a Millor Disc Rock. Què vau sentir en eixe moment en què vau arreplegar el guardó?
La veritat és que els Premis Ovidi són uns premis que ens representen molt pels seus valors de defensa de la cultura valenciana. Quan vam saber que ens havien nominat a millor disc de rock, va ser una notícia que vam rebre amb moltíssima alegria.
Recordem estar a la gala, en un Teatre Serrano de Gandia abarrotat, amb els nervis a l’estómac mentre presentaven la categoria a millor disc de rock i va sonar el nostre nom.
Tot va ser molt efímer, però alhora molt intens. Quan va sonar el nostre nom, va ser una explosió de sentiments. En eixir del teatre, vam fer un crit d’alliberament que representava que aquella fase de catarsi que vam passar durant tota la creació del disc, en certa manera, s’havia tancat.
- No sé si ens podeu avançar futurs projectes o alguna gira de cara a 2025.
2024 ha sigut un any de no parar, i 2025 volem que siga un poc més de pausa. No podem avançar grans coses, però si podem dir que farem alguns concerts. I, tant de bo, qui estiga llegint aquesta entrevista puga vindre a gaudir d’un concert potent i emocionant.
Com que alguns membres som i vivim a Alcoi, volíem aprofitar també per a reivindicar un major suport als grups locals. Crear espais on els artistes puguen expressar el seu art, que, al cap i a la fi, no deixa de ser un sentiment que pretén ser vist, escoltat i gaudit per tot el món.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi