Àlex Castro: “Costa que algú aposte per tu si no et coneix de res”

El jove dramaturg nascut a Girona, ha sigut el guanyador d’aquesta edició del Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi ‘Pep Cortés’ gràcies a la seua obra ‘El Gronxador’. Castro ha contat de què parla aquesta història i com és d’important per a la seua carrera haver guanyat aquest premi

• Has guanyat recentment el Premi de Teatre Pep Cortés. Com va sorgir la idea presentar-te a aquesta convocatòria? Era la primera vegada que et presentaves a un concurs com aquest?

Va ser per qüestions pràctiques. Soc molt jove, tinc 22 anys i tinc texts escrits, i aquest la veritat és que m’agrada molt. A l’hora de presentar-ho a un teatre perquè el produeixen, si no coneixes a ningú, ni tens cap reconeixement públic és més difícil. Aleshores si el presentava a una convocatòria amb prestigi i el guanyava, ja tens una garantia i això et pot obrir moltes portes. És qüestió de ser pràctic perquè malauradament, costa que algú aposti per tu si no et coneix de res, i no tens res a l’esquena. I sí, era el primer cop que em presentava a un certamen així.

• Esperaves guanyar?

Amb tota franquesa he de dir que no, no esperava guanyar. Mirava la nòmina d’autors premiats en aquests 50 anys d’història del premi, i clar, veia que hi havia gent que són premiats nacionals de literatura, gent que ha fet obres en teatre nacional, gent molt potent, i la veritat és que veure’t al costat d’aquests noms és una cosa que em fa sentir petit, i que et preguntes que fas ací. Tens una mica la síndrome de l’impostor.

• Com vas rebre la notícia de què la teua obra t’havia fet guanyador d’aquesta edició del Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi ‘Pep Cortés’?

Em va trucar l’Elisa, i jo estava en una sala d’assaig al teatre, a la planta 4, i gairebé no hi havia cobertura, i el vaig agafar i no ens sentíem, es penjava, ara truca ella, truque jo… I al final vaig aconseguir sentir-la, i va dir això, que era el guanyador d’aquest premi ciutat d’Alcoi. Jo en eixe moment em vaig quedar en silenci, i literalment li vaig dir que: “no sé què dir”. Em vaig quedar molt parat i té una certa gràcia, i la notícia em va pillar assajant un text que estic escrivint, i va ser com ostres… Realment té molt de sentit que ara que estiga passant aquí i en aquest moment. Després vaig eixir al carrer a agafar una mica d’aire, i després de mitja hora, vaig tornar a la feina.

• L’obra que t’ha fet guanyar aquest premi du com a títol ‘El Gronxador’. Que conta aquesta obra?

Dit molt resumidament, parla d’una senyora, Carme, que viu en una zona que està allunyada d’una gran ciutat, que mai es diu quina perquè m’agrada jugar amb aquesta indefinició. En el seu moment, com era una zona allunyada, les cases no valien gaire. I arriba un moment, es van adonar que aquestes cases tenien una vista espectacular de la ciutat, i es van a començar a fer cases de luxe per a la gent adinerada. Aleshores aquesta senyora es resisteix a vendre sa casa i si es resisteix a vendre és perquè hi ha una cosa que s’amaga, un misteri que és el que s’ha de resoldre, i que es resol al final de l’obra i ha de veure amb el Gronxador. El segon personatge, Gerard, que és un funcionari de l’Ajuntament, els fa una oferta, però al final s’acaba aliant per fer front en aquesta lluita.

Al final ‘El Gronxador’ parla sobre la sensació d’impunitat de moltes persones i com ho viu la resta. Hi ha una frase que diu que els diners tenen una qualitat, que la gent quan té diners pot fer qualsevol cosa i pot esborrar-ho tot, la història d’una família, la història d’una persona, la història d’una casa, i en definitiva la història d’un lloc. Crec que això és el més important de l’obra, que parla d’aquesta impunitat, com ens sentim nosaltres d’indefensos, la ràbia que això genera.

• Has parlat anteriorment, que haver guanyat aquest premi és una oportunitat per a poder portar l’obra a l’escenari. Podrem veure ‘El Gronxador’ als teatres pròximament?

Per ara estic en converses, estic tocant algunes portes, estic fent alguns contactes, i buscar algú que faça la producció. Estic en la recerca de productors. Tinc concertades algunes reunions, però no sé si seran sols reunions o una presa de contacte per a conéixer, o si anirà més enllà. Però la qüestió és que jo tinc ganes de què es representi, ja que quan escrius, escrius perquè es represente, i estic intentant moure’l per tot arreu a veure si hi ha sort.

• T’agradaria que si eixa obra es fa realitat, venir a Alcoi a representar-la?

Per descomptat, a la Mostra de Teatre d’Alcoi em faria especial il·lusió, ja que és el lloc on he guanyat el meu primer premi teatral. Crec que té sentit i que per generositat i agraïment, seria de justícia.

Notícies que el poden interessar

Àlex Castro i Francesc Adrià guanyadors dels Premis Ciutat d’Alcoi 2024

El I Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó ja té guanyadora

Convocada la IV edició del Premi de Novel·la Isabel-Clara Simó