Juan Javier Gisbert: “Estem molt contents d’haver recuperat la figura d’aquest alcoià”
Juan Javier Gisbert Cortés, José Maria Valls Satorre, i Ernest Llorens Climent, han realitzat una valuosa tasca d’investigació on han recuperat la figura d’aquest músic alcoià al qual se li atribueix l’autoria de nadaletes tan famoses com ‘Arre, borriquito’, ‘Pastores chiquitos’ i ‘Canta, ríe, bebe’
En aquestes dates és costum cantar nadaletes. Moltes d’elles han anat transmetent-se generació rere generació, i no ens hem adonat que aquestes cançons típiques d’aquestes dates de l’any, tenen una autoria. Precisament, Juan Javier Gisbert Cortés, José Maria Valls Satorre, i Ernest Llorens Climent, han fet una gran tasca d’investigació per a fer valdre a l’autor de tres de les nadaletes més conegudes en el món de parla hispana. Ell és Ricardo Boronat, nascut a Alcoi en 1879, i que va marxar molt jove a Madrid a estudiar música al Real Conservatori. Aquest alcoià va fer la seua vida a la capital, i des de l’any 1917 no va tornar mai més a la seua ciutat natal.
Una de les primeres obres que se li ha atribuït ha sigut ‘Arre, borriquito’. Segons ha explicat Juan Javier Gisbert, va ser en 1962 quan Ernesto Valor va recuperar la figura de Boronat per primera vegada, i és ell qui indica que és l’autor d’aquesta popular cançó. A partir d’aquesta informació, ells tres s’han posat a investigar i han descobert que Ricardo Boronat també és l’autor de ‘Pastores chiquitos’ i ‘Canta, ríe, bebe’, i Gisbert assegura que: “Tot apunta que la partitura original de ‘Dime niño de quien eres’ també és d’ell, ja que el cor de la Comunitat de Madrid el té gravat en una polifonia a quatre veus, i quan el penja a Youtube, posa que l’autor és ell. I, a més a més, hem pogut comprovar que altres quatre cors importants, també el citen a ell com a autor”.
Per a descobrir el llegat musical d’aquest alcoià establert a Madrid, Gisbert, Valls i Llorens han estat tot un any treballant i investigant: “Hem tingut molta paciència. Afortunadament, hui dia tenim molta informació a l’abast gràcies a les hemeroteques digitals. Quan vas investigant, apareix informació que t’obri més portes, i així a poc a poc vam anar trobant-ho tot. No és posar Ricardo Boronat i que aparega tot. Vam començar en Nadal de l’any passat, i va ser un poc per ‘joguera’. Sabíem que era l’autor de ‘Arre, borriquito’, i que havia signat algun cuplé i alguna cosa més, però no teníem més informació, i a poc a poc tot va anar eixint. Vam veure que va fer molta música infantil perquè era professor a les Escoles Aguirre y Conde de Peñalverde de Madrid, aleshores feia música per a menuts, i peces corals on dirigia a 500 criatures. Açò ho sabem perquè la premsa de l’època destaca l’alta afinació que aconsegueixen tots eixos xiquets”, i afegeix que: “També va estar en la fundació de les ràdios de Madrid (Ràdio Castilla i Ràdio Iberia), ja que allí funda el sextet que actua en directe en la ràdia. És a dir, que en els inicis de la ràdio està Ricardo Boronat al front de l’orquestra, i hi ha alguna fotografia. També sabem que la música dels anuncis de l’època que es tocava en directe era d’ell, però d’això no està registrat perquè era en directe, però si que sabem que va ser l’autor de milers d’anuncis”.
Gràcies a la feina de Juan Javier Gisbert, José Maria Valls Satorre i Ernest Llorens Climent, ara s’ha recuperat aquesta figura: “Havia quedat oblidada al llarg del temps. És cert que no havia fet cap peça per a Moros i Cristians, i això en el nostre poble significa que es popularitzen les figures. Ell sí que va fer pasdobles, però taurins. La seua figura va quedar diluïda, i de fet, encara que hem trobat la seua sepultura, no hem pogut trobar a la seua família”.
“Estem molt contents d’haver recuperat la figura d’aquest alcoià. Es va criar ací, i quan se’n va anar a Madrid, al principi tornava per a afinar pianos. Va ser un alcoià que té molt de predicament ací en Alcoi, va relacionar-se molt amb Don Miguel Santonja Cantó, que també era d’Alcoi, i era un catedràtic que també vivia a Madrid. Ell va estar en eixe Madrid de les oportunitats de finals del segle XIX i fins a la Guerra Civil. En eixe Madrid de les oportunitats i de creixença i allí és on va desenvolupar totes les seues facetes musicals”, destaca un dels autors d’aquest estudi.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi