Javier Lorenzo: exemple de precisió dins el camp de l’art

Els Nostres Artistes del País Valencià

Alacantí de naixement i nascut l’any 1950, ens trobem davant d’un artista de llarga i fecunda trajectòria, com demostren les seves més de quaranta exposicions individuals i les innombrables col·lectives en què ha participat després de més de quatre dècades com a professional. Tota una carrera dedicada a pintar i crear les seves composicions, enquadraments o atmosferes.

Javier Lorenzo es va formar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València; realitza les seves primeres exposicions individuals a Alacant, a les desaparegudes galeries Set i Mig i Galeria 11, el 1975 i 1977. En aquesta primera etapa i fins als 80, la seva obra es movia dins l’àmbit de l’abstracció, treballant també el collage. Generalment, a causa de la formació acadèmica, la trajectòria d’un artista transcorre des de la figuració fins a l’abstracció a través de la reducció d’elements, colors o formes, però, en aquesta ocasió, quan Lorenzo arriba a aquesta forma d’expressió artística – final del camí per a molts creadors i punt de no retorn-, torna novament a la figuració. Un pas a la inversa, recolzat per un retorn a l’objecte i la seva realitat quotidiana, temàtiques amb què l’autor se sent còmode.

Per a aquest pintor, cada quadre és un repte i alterna tres o quatre obres alhora per jugar amb els temps d’assecat. I precisament Javier Lorenzo, pintor d’ofici aprés al llarg dels anys i amb un domini excel·lent de la tècnica, treballa amb mestria l’oli encara que també s’exercita en el dibuix i l’aquarel·la. Barreja el color a la paleta i ho aplica una vegada que ha aconseguit el matís que busca. Utilitza veladures, superposant capes de colors foscos sobre altres opaques més clares, fins a sis o set capes de veladures, amb què aconsegueix donar sensació de lluminositat, densitat, profunditat i transparència a la seva pintura i captar l’atmosfera de l’obra. La qualitat del resultat és indubtable.

Temàticament, i en un primer grup d’obres, hi ha petits objectes, animals o flors que l’acompanyen en la seva tasca diària. Li interessen les transparències del vidre i l’aigua així com la refracció de la llum en aquests gerros que acullen petits rams de roses o clavells o fins i tot una única flor que atrau la llum i centra el focus d’atenció de l’espectador. El resultat és aparentment senzill, però no està exempt de dificultat, ja que requereix un estudi previ de l’espectre cromàtic, de la refracció i la descomposició de la llum blanca, natural o artificial, així com de les variacions que produeix en traspassar el vidre, de les diferents ombres que reflecteix i que contribueixen tant a modelar els objectes com a crear el volum de l’obra.

Potser el Javier Lorenzo més reconeixible el trobem a les composicions on apareixen els seus protagonistes, majoritàriament d’esquena, que poden donar la sensació d’enigmàtiques figures dins de l’obra, però són, precisament, les persones que tenen més a prop: la seva família, amics o ell mateix. Tots retratats d’esquena i en diferents paisatges. Pinta les persones del seu entorn, les que l’acompanyen al transcurs de la vida i les que, per mitjà de la postura, juguen a introduir l’espectador dins l’obra perquè tenen el mateix camp de visió fent-nos així partícips del paisatge i activitats que estan realitzant.

Sens dubte, ens trobem davant d’un dels artistes amb poc historial d’obres i d’exposicions com La finestra de l’art al Museu de Belles ARTs Gravina de l’any 2022, i pertanyent al mateix grup d’artistes “Grup d’Elx”, que ha fet de les seves obres, un marc íntim en què l’espectador pugui observar les obres de manera còmoda i més penetrant, jugant a introduir l’espectador dins de l’obra perquè té el mateix camp de visió, i mostrant-ho com el que és; exemple de precisió dins el camp de l’art. 

Notícies que el poden interessar

Evarist Navarro: Figura de renovació escultòrica

David Pareja: Símbol de fluïdesa cap a l’emoció

Pascual Lucas: apassionat de l’escena artística valenciana