El nostre Nadal

Mirada al Món per Ester Jordá./

És un fet comprovat i comunament acceptat que el Nadal a la nostra comarca és diferent a tots els altres. Des del Maigmó fins al port d’Albaida (sent generosos podríem estirar-lo fins el port de l’Olleria) el Nadal que es viu ací res té a vore amb el que fan les altres poblacions.

El Nadal alcoià, per tindre històrica àrea de influència als pobles dels voltants, ha fet que ni Alcoi ni els pobles perguen les seues ‘maneres’ de celebrar el Nadal. Hi ha moltes manifestacions úniques al territori nacional que ocorren durant les 2 setmanes de Nadal al nostre territori: els Enfarinats d’Ibi, l’Home dels Nassos de Bocairent o l’Home de les Orelles de Cocentaina entre molts altres. I si parlem d’Alcoi tenim des de la ‘cena del pobre’ fins Tirisiti, passant per Pastoretes, burreta… i estos últims anys s’ha afegit l’exitós campament dels Reis. Idea a la que es va sumar fins i tot Madrid.

I ha una altra diferència i esta és veu molt clarament a Alcoi ciutat, encara que els dies de Nadal siguen importants són sempre els Reis els dies grans. I això és molt senzill de vore entre parelles que són de diferents poblacions, a l’hora de repartir les visites familiars normalment la part alcoiana voldrà els Reis i la part d’altre lloc els Nadals.

Perquè per a nosaltres, escriure la carta, anar a la burreta, a la Cavalcada… no és una cosa de xiquets, per a nosaltres és festa, és emoció, és il·lusió i és música. L’única època de l’any en la que els adolescents deixen el mòbil més que siga per creuar el carrer i tirar la carta. Moment en el que fins els iaios més majors que poden s’asomen a vore la desfilada i aquells amb limitacions la miren encantats en la tele. Tot Alcoi vol vore-la, tots els alcoians que viuen fora venen a viure-la i cada vegada més gent d’altres llocs volen conèixer una altra manera de celebrar el Nadal, una manera congelada en el temps que precisament per això, pel seu anacronisme, està envoltada de màgia. I jo soc de les que pensa que ho està. La màgia està en tot un poble que és volca en la seua Cavalcada, en totes les persones que altruistament l’organitzen, en tota la ciutadania i botiguers que trauen els seus patges a balcons i aparadors, en tots els xiquets, xiquetes i joves que passen una vesprada (o varies) preparant la seua carta… Malgrat les nostres diferències la Cavalcada ens uneix i este any, una vegada més, anirem a tirar la carta amb els nostres desitjos, explicarem a algun turista que ací l’ordre de Gaspar i Baltasar va diferent i es sentirem orgullosos de sentir als carrers la il·lusió de tornar a casa i trobar-se un paquetet embolicat, més que siguen uns calcetins.

Feliç il·lusió. Bon Nadal.

Notícies que el poden interessar

Quan la Xina va declarar la guerra als teuladins

¿Patentem una gallina?

Associacions, destinades a l’extinció?