“Culligans”

Pixant fora de Lloc per Àlex Agulló

És necessari, imprescindible diria jo, reconéixer que tu i jo, que totes les persones, som filles d’un temps, d’un espai i d’unes circumstàncies endògenes (factors biològics i genètics no modificables… de moment) i d’unes circumstàncies exògenes (“que no naixem amb elles incorporades”) i la barreja de totes dues circumstàncies ens fan úniques i diferents. Per remarcar-ho amb altres paraules: som la síntesi entre allò que heretem en nàixer i allò que anem adquirint al llarg de la nostra vida.

Eixa possibilitat per a continuar aprenent i modificant la nostra manera de ser/de fer, no acaba mai. Així que hi ha partit més enllà de la tendència que ens marquen els factors endògens. Que és real la possibilitat d’anar adquirint noves pautes de comportaments diferents de les que “portem de fàbrica”.

Amagar-se darrere del “jo soc així” no és res més que una excusa de mal pagadora i no resulta massa complicat demostrar-ho: De segur que no coneixeu cap persona, per molt tímida que es considere, que reaccione tímidament davant d’una creatura de bolquers. I si anàrem pujant l’edat de la persona, per comprovar quan apareix la reacció de timidesa, podríem constatar que aflora quan enfront hi ha una persona de cinc, de deu, de quinze… o de no sé quants anys. El que ens porta a concloure que, de moment, eixa persona reacciona amb timidesa davant d’una altra d’X anys; mai que és una persona tímida. O que reacciona tímidament segons l’entorn on es trobe: Si eixa reacció de timidesa fora inherent i immutable, també condicionaria totser en el seu entorn familiar, per exemple. Tant se val que tinguera zero com cent anys, que fora mpare o filla. Si fora una qüestió endògena, la condicionaria a reaccionar tímidament sempre. No és el cas.

Torne a repetir, més enllà de cap tendència innata, no som res més que com ens comportem a cada moment.

I a què ve tan gran reso? La veritat és que no ho tinc clar. O sí. Simplement, pretenia aconseguir que alguna persona de les que vota les dretes arribara fins ací i dir-li que n’hi ha vida, també, més enllà de la dreta. Que es pot votar no-dreta. De fet, durant alguns anys han governat/continuen governant, coalicions de partits d’esquerres i, més enllà del soroll mediàtic, no ha passat gran cosa: Per exemple, a l’estat espanyol, han apujat el salari mínim interprofessional (un 54% entre 2018 i 2024); han legislat per afavorir la contractació indefinida; han incrementat les pensions; han regulat restrictivament l’ús del tabac… i com pots comprovar, a hores d’ara, res no s’ha enfonsat. Més aïna tot el contrari dels cataclismes que, sempre, ha vaticinat la dreta, l’economia continua funcionant. 

Entre la gent que normalment vota no-dreta, no existeix el mateix problema per canviar el sentit del vot: Fent cas d’eixe “mantra” tendenciós que afirma que “tots els polítics són iguals”, hi ha moltes persones, votants d’esquerres, que deixen de votar, o, directament, passen a votar una dreta cada dia més radicalitzada. No ocorre el mateix entre qui, habitualment, vota la dreta: Com totes i tots són iguals, qui voteu la dreta, continueu votant, in seculo seculorum, opcions de dretes.

Ja sé que açò no són més que generalitzacions, o sermons del docte cagalló, i que no res em costa clavar-me en camisa d’onze vares. Però és que el tema, si més no per a mi, és greu. És molt greu. En votar les dretes actuals, estàs formant part d’un tsunami universal on es barregen, i es qüestionen, temes tan delicats com: la crisi climàtica, els drets de les dones o d’altres minories vulnerables, l’obligació de pensar o d’actuar totes les persones d’una determinada manera. Que una cosa és que jo, per les meues conviccions, em negue a fer ús d’un determinat dret, i d’altra ben diferent, implica obligar tot el món a fer i a pensar allò que jo considere.

I difícilment trauré la cara defensant, sense moltíssimes matisacions, que les actuacions de l’esquerra s’apropen al que seria desitjable. Però és que la dreta moderada ja no existeix. Per convenciment, o per conveniència, la dreta més propera, està assumint els missatges i les propostes de la gent més reaccionària. Ja en són milions i milions de votants de dretes qui defensen, aferrissadament, que la terra no és redona; o que cal formar part, sense cap mirament, del moviment antivacunes. El teu vot està consolidant eixa visió del món.    

La dreta, les seues persones representants, no són res més que com actuen, i el teu vot els habilita per a pactar i aliar-se amb qui consideren. Com l’esquerra, també ells tenen tot el dret del món per a fer-ho.

 Segurament el culpable no és l’obrer, soc jo, per no ser un escolà d’amen i encabotar-me a predicar en el desert. Disculpeu-me per pontificar tan descaradament, però la meua visió de la situació del món, totalment subjectiva, està pintada d’un gris depriment que no m’agrada ni miqueta, ni gens. I ho torne a repetir: els governs d’esquerres no són l’excel·lència, però amb les perspectives actuals… 

Lleva-t’ho del cap, votar dretes, o esquerres, no és cap factor ni irreversible, ni irreparable. Tens al teu abast la possibilitat de canviar el vot, de manera provisional o definitiva. Informa’t per altres mitjans diferents als habituals i continua votant igual si tu, sincerament, creus que, amb el panorama que ens estan venent les dretes, li fas cap favor a la humanitat; que les teues netes o nets viuran a un món més respectuós amb les persones i amb l’entorn. I sobretot, no et compliques l’existència. Algunes persones ja ens la compliquem prou pegant-nos cabotades contra un mur de dogmatismes que contaminen de manera punyent les nostres circumstàncies exògenes i endògenes.

El món no necessita més comportaments irracionals. Escridassar i escampar falsedats funciona. I la presència d’eixos “culligans” en el món de la comunicació o de la política, cada dia medra més. Repetir desqualificacions, insults o mentides interessades, és una eina contaminadora que funciona, encara millor, com més possibilitats econòmiques tens al teu abast per a fer servir altaveus que s’escolten, i que es vegen, per tot arreu. Però encara és el vot particular qui les legitima.

De debò que pots votar no-dretes en alguna ocasió. El prospecte d’efectes secundaris derivats de fer-ho, no arreplega cap reacció destacable. I de tota manera, com, segons tu, tots els polítics són iguals, poc et costa provar-ho. 

Mentre ací, al País Valencià, comparteixen tasques de govern i propostes regressives, a França, acaba de practicar-ho molta gent. Tot és qüestió de posar-te.

Notícies que el poden interessar

“Hi ha una guerra de classes, evidentment; però és la meua classe, la dels rics, la que l’està lliurant, i l’estem guanyant”

Amb caixes destemplades

El sistema, xino-xano