“Pelletes, ves fent les maletes”
Article per Gabriel Guillem
Sovint sembla que l’estupidesa natural d’algunes persones les porta a fer un ús de la intel·ligència artificial on no cal fer-ho, per exemple en la resposta d’una pregunta de l’oposició política. Però per sort açò és encara una cosa extraordinària, i més bé, fruit d’una errada de criteri que d’una vertadera estupidesa connatural a la persona. Per exemple, el regidor Jordi Martínez, i dic açò, sense ironies ni dobles sentits, ens demostra sempre un ús del llenguatge precís i amb la intencionalitat deguda. Si per exemple jo li critique que sovint ens responen amb un “estem fent-ho” o no em convenç la resposta afirmativa a una proposta que li faig, el regidor Martínez ha fet ús d’una nova expressió molt flexible: “anem a estudiar-ho”. Davant una proposta, ni la nega, ni l’accepta, la deixa en un limbeindefinit “estudiant-la”. I què hem de dir? Millor que l’estudie abans que la rebutge… sempre tenim l’esperança del seu coneixement.
Per tot açò, quan davant la preocupació per la substitució de les tombes de les galeries subterrànies del nostre cementeri, per altres amb nous cadàvers, cosa que esborrarà en uns anys un conjunt històric notable, li he fet la proposta de seleccionar aquelles rellevants pels personatges soterrats en elles o pel valor formal i antropològic de les seues làpides, i m’ha donat per resposta que estudiaria la proposta, la meua preocupació és ara major que la que tenia abans. Sobretot quan em diu que els elements a conservar en el cementeri són els definits en la fitxa del catàleg de proteccions de la ciutat, per ser bé de rellevància local el camp sant de 1889 i 1909 i pense que també estava protegit el carrer Sant Francesc i el seu entorn quan la seua obra de reurbanització, i esta es va fer incomplint la llei del Patrimoni Cultural Valencià. Quan recorde les paraules del regidor Martínez indicant que el criteri de conservació del patrimoni cultural era un criteri merament estètic, pense: “Pelletes” ja pots preparar les maletes que te’n vas a l’ossari general, perquè la teua làpida d’estètica poc té.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi