L’eterna lluita entre el be i el mal: les colònies gatunes
Mirada al Mòn per Ester Jordá
La Protectora d’Alcoi és una de les més antigues de la Comunitat Valenciana i fa molts anys (que …) gestionant les colònies de gats de la ciutat. Molt abans de la nova llei que obliga els ajuntaments a gestionar-les de manera ètica, Alcoi ja ho feia.
I no és faena fútil. Desenes de ciutadanes i ciutadans eixen cada dia, ploga o neve, a donar menjar als peludets que els esperen per qualsevol racó. ¿Qualsevol? No, no aprofita qualsevol.
Ja fa molts anys es van crear grans colònies lluny dels llocs de perill per als gats com siga zones concorries amb molt de trànsit, prohibides per temes sanitaris (com l’hospital) o perilloses perquè el veïnat de la zona tirava verí.
Cada una de les colònies actuals ha segut elegida amb cura i amb la dura experiència (normalment, per gats atropellats o enverinats) per fer l’entorn més segur per a ells. Perquè eixe és el secret de l’èxit i també de l’esforç de les alimentadores i alimentadors: es busca el millor lloc per a ells no el més còmode per als alimentadors.
Però des de fa uns anys a ara la ciutadania ha decidit fer just al contrari. Si veig un gatet baix de casa li pose menjar. I eixa bona intenció està carregada de males conseqüències, ja que es crea una nova colònia en mig d’un carrer no controlat i això suposa risc d’atropellament i també queixes veïnals que tristament poden acabar en enverinaments massius. L’ésser humà és tan bèstia que val més no acostar els gats a ell, tal qual. Viuen millor en les zones menys poblades (barrancs, bancals…) on no molesten a la vista d’alguns veïns que semblen no entendre que els gats, com altres molts animals, formen part de la fauna urbana i són controladors naturals de plagues.
El millor si veus un gat és esbrinar si tens una colònia propera i eixe gat ja forma part d’ella (estan esterilitzats i controlats sanitàriament, si es posen malaltets la Protectora és la competent per curar-los) Per descomptat, tot açò no podria ser sense totes les persones que cuiden desinteressadament de les colònies. Un sacrifici que no dona vacances i que més d’una vegada ocasiona burles injustes als qui ho fan. I és tot just el contrari, hauria d’establir-se alguna mena de reconeixement a totes estes persones que desinteressadament cuiden de tots els gatets i no acaçar-los a pedrades com fan alguns veïns. Si estàs interessada a ser alimentador o alimentadora pots contactar amb la Protectora: sempre fan falta mans!!! I com tot en la vida junts i col·laborant arribem més lluny.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi