Alcoi es queda sense el CSOA Cals Flares
El dijous 26 de setembre va ser la data en la qual finalment, la Sareb va aconseguir desallotjar aquest espai que s'havia convertit en un referent cultural independent en la ciutat. Després de quatre intents, s’ha desallotjat l’edifici definitivament
Fa 17 anys un grup de veïns i veïnes d’Alcoi va okupar un edifici al carrer Forn del Vidre 10. Aquest edifici que no tenia vida, durant quasi dos dècades ha servit per a omplir d’activitats culturals el barri del Partidor. Cals Flares ha estat un espai assembleari, independent, cultural i polític que ha reunit a grans i menuts, fent que aquest edifici, propietat de la Sareb, entitat que té com a objectiu “gestionar i liquidar els actius deteriorats procedents d’entitats financeres que van necessitar ajudes públiques”, no haja quedat abandonat i deteriorat.
Als últims anys, tres amenaces de desnonament van fer que el veïnat es mobilitzara per tal de continuar gaudint d’aquest espai, però, el 26 de setembre de 2024, en la quarta ordre de desnonament, finalment es va aconseguir buidar aquest espai.
Anna Valor, membre activa de Cals Flares va estar durant aquest dia defensant que el barri del Partidor poguera continuar mantenint l’edifici, i ha explicat com van succeir els fets. Segons el seu testimoni, l’ordre de possessió per part de la Sareb, estava prevista cap a les 10h, però, sabent com funcionen aquests procediments, algunes persones van decidir passar la nit allí, o arribar unes hores abans: “Cap a les 8:10 del matí ja estàvem en la porta de l’espai, i va arribar el cos d’antidisturbis de la Policia Nacional, que van venir de fora, perquè a Alcoi no n’hi ha. Van venir amb escopetes de pilotes de goma, cascs… Aleshores ens van dir que havíem de llevar-nos de la porta, però nosaltres vam indicar que volíem esperar a la comitiva judicial, al representant de la Sareb, i al nostre advocat. Com ja havíem dit públicament, faríem una protesta pacífica, així que vam seure i vam comunicar que ens esperaríem fins a les 10 del matí. En eixe moment el cap de la Policia Nacional ens va dir que ens haurien de traure si o si, i ens va dir bàsicament que ‘susto o muerte’. Nosaltres vam entendre que ‘susto’ era que ens identificaren, i ‘muerte’ era violència policial, així que vam triar ‘muerte’, perquè no ens vam voler menejar, i va començar la càrrega policial”. A continuació, i segons paraules de Valor aquesta càrrega va ser “realment violenta”, i detalla que van agafar a la gent pel coll, van estirar el monyo o colps pel cos. Una vegada van aconseguir desallotjar als manifestants, aquests van estar retinguts en un carreró. “La gent estava convocada a les 9 del matí i es va quedar al carrer Sant Nicolau i al nou pàrquing de La Riba, i va arribar-nos el seu suport des d’eixos punts”. A més a més, Anna Valor destaca que: “Quan va arribar la premsa, el cap va indicar que amagaren les armes, aleshores, no es va poder gravar el que va passar realment”.
Com s’ha dit anteriorment, aquesta era la quarta vegada que es presentava l’ordre per a desallotjar Cals Flares, però Valor indica que aquesta vegada va ser molt diferent de la resta: “Estava tot molt preparat i sabien que ens farien fora si o sí. Van arribar Securitas Direct, i van canviar portes, reixes, van instal·lar alarmes… Per tant, estava tot preparat pel desnonament. A més a més, la Policia Local, va estar preparant el desnonament juntament amb la Nacional, perquè havien preparat el desviament del trànsit del carrer Sant Nicolau, aleshores l’Ajuntament estava assabentat que vindrien i tallarien el carrer, i en cap moment s’ha pronunciat, ni ha dit res al respecte”.
El barri s’ha quedat sense aquest espai cultural, i a hores d’ara no se sap si es tornarà a buscar un lloc on continuar la dinamització del barri: “Estem una miqueta de dol, recuperant-se de la pèrdua, i de la situació tan violenta. No hem pensat res, però no ens agradaria perdre eixa activitat, continuar fent concerts, tallers… Lamentem molt aquesta pèrdua, perquè la casa es quedarà buida. La Sareb és un dels tenidors que més cases buides té, i desallotja inclús a gent que està pagant el lloguer. Continua allargant la seua existència per veure si pot esmenar els diners que deu, però les cases es queden buides, i és una llàstima perquè el centre ja està prou degradat. És una pèrdua per a la dinamització del barri i de la cultura i la política d’Alcoi”.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi