Artur Martínez: “Sempre hem pensat que arribaríem on les cançons arribaren, sense importar la llengua”
La Fúmiga és un dels grups referents al País Valencià i, el pròxim 12 d'octubre estaran actuant al festival Sound Jordi d'Alcoi. Gràcies a Artur Martínez, vocalista del grup d'Alzira, hem conegut més sobre aquesta banda que ha trencat barreres i ha donat visibilitat a la música en valencià fora de les nostres fronteres
- Porteu més d’una dècada de trajectòria. Des de fa uns anys participeu en grans festivals, i les vostres cançons són un èxit. Quan va nàixer el grup esperàveu que la vostra carrera fora així?
Ni l’esperàvem, ni tan sols el buscàvem perquè la nostra intenció única era ser allò que érem, allò per què ens havíem format, que era per ser una banda de carrer, una xaranga. Nosaltres anàvem per festes del País Valencià, entre elles Alcoi, però per a res pensàvem en convertir-nos en un grup, amb la nostra discografia, però va anar passant, vam anar improvisant, i han passat coses tan boniques que potser si les haguérem buscat no hagueren passat.
- El grup està format per 11 persones. Costa molt arribar a acords sent tants membres?
No, perquè realment som els mateixos des que tenim 12 anys, aleshores ens coneixem tant que és molt senzill saber on estan els rols i on estan els límits. Al final som un grup que som 11 músics, però la veritable tasca logística, i de consecució d’una gira la fa l’equip, que són persones que apareixen en les nostres vides i que ens la faciliten.
- La Fúmiga és una de les bandes de referència de la música en valencià. Per què és important per a vosaltres fer música en la nostra llengua?
Sempre diem el mateix. Fem música en valencià en un acte de naturalitat absoluta. Per res es fa buscant altra intenció, encara que és cert que conforme estan les coses, i tot el que passa en la nostra llengua que sembla que hi ha intenció d’invisibilitzar-la o menysprear-la, el fet de cantar en valencià, a vegades es converteix en un acte de reivindicació, però ens alegrem de trencar barreres, que és el que ens ha passat, hem trencat eixa barrera d’escoltar música en valencià sense pensar que és valencià. El fet de fer-ho també amb naturalitat, és com si escoltem música en anglés, que és una llengua molt més externa i més desconeguda per a la gent que habitem en el País Valencià.
- I per fer música en valencià, ha costat més fer-se un lloc en la indústria?
Diria que no. Al final en la música el que importa són les cançons, no importa la llengua. Si una cançó et fa sentir coses, arriba fins on arriba. Tenim un exemple molt clar amb Zoo que va trencar totes les barreres abans que ningú. Nosaltres arribem a tot l’Estat Espanyol, i ens estan escoltant, sense importar que no tenim ni una sola paraula en castellà. Així que crec que eixa qüestió ens l’han fet caure als nostres cervells, i creure’ns un poc inferiors, però nosaltres sempre hem pensat que arribaríem on les cançons arribaren, sense importar la llengua.
- Sou autors d’un dels himnes que no pot faltar en cap festa: Mediterrània. Què ha significat aquest tema?
Mediterrània ens va canviar la vida. És una llàstima, però moltes vegades passa que no s’inicia una carrera musical fins que no arriba eixa cançó que acaba transcendint, és a dir, que no sols l’escolta gent que coneix el grup, sinó gent que li arriba eixa cançó, i això fa que s’inicie un camí i que s’òbriguen unes portes que pensaves que no estaven. Eixa cançó serà sempre com eixa primera filla, i sempre li agrairem tot el que tenim, amb ella hem viatjat per tot arreu.
- En febrer vau llançar el tercer disc, ‘Tot està per fer’. Com és aquest treball?
En el món de la música sempre s’ha dit que el tercer treball és el que posa el termòmetre real d’on està el grup, i en aquest cas ha trencat tots els paràmetres. Ha triplicat en xifres al segon disc, i ha multiplicat per deu al primer. És a dir, que és un gust, i eixa nova obra artística, que puga integrar-se en el que per a nosaltres és el més important, que és el directe, realment és una sort i una fortuna perquè ens permet continuar creant coses noves, continuar intentant mostrar altres sonoritats i estils que encara no has fet. Però en ‘Tot està per fer’, ha sigut una cosa que nosaltres pensàvem que no anava a passar, i aquest disc ens ha catapultat a un lloc que no esperàvem.
- I pel que fa a la part musical, què té de diferent de la resta de treballs?
Sempre hem dit que el primer i el segon disc, eren discs en els quals nosaltres estàvem en constant aprenentatge. Venim d’una formació pròpia de conservatori clàssic, de banda de música, i el tema de la producció i de la composició l’hem anat assolint a poc a poc. ‘Tot està per fer’ és el primer disc que fem coneixent de què va açò i amb una recerca d’una sonoritat que dubte molt que canvie en el temps després d’açò, llevat que estem molts anys. Però ací és on estem còmodes, on està tot integrat, i continua posant en la punta el so que a nosaltres ens identifica que és el de vent metall, que és la que dona la garra i l’energia de la nostra música.
- Heu estat tot l’estiu de concerts, festivals… Projectes per a un futur pròxim?
Les nostres gires no acaben en estiu, sinó que es prolonguen molt i és una sort. Nosaltres fem música per ser tocada en directe, i ja dic, que a nivell calendari l’estiu acaba, però nosaltres en setembre i octubre tenim la mateixa agenda que en juliol o agost. Ens queda moltíssima gira, i anar a molts llocs, entre ells Alcoi, que li tenim una estima molt gran perquè la nostra història prèvia a La Fúmiga també va lligada a Alcoi. Nosaltres hem fet més d’una entrada amb la nostra banda, i és una festa a la qual li tenim una estima molt gran. Alcoi és un lloc que ens enamora des de que som uns nanos, i tornar allí serà un plaer, i és una data molt marcada.
- Eixa data és el 12 d’octubre, que actuareu en el festival Sound Jordi. Què podrem veure?
Sobretot allò que ens passa quan toquem a casa. Sempre que venim al País Valencià, perquè estem molt per fora, ens passa una cosa que la música ens desborda, i sempre crec que el concert té una marxa més d’energia, d’emoció, i això es trasllada en la gent. Sense menysprear quan estem fora que també ens deixem la pell, però quan venim a casa, com a persones, sempre ens passen coses per dins que es traslladen, perquè al final la música, té eixes coses, que les emocions es traslladen al show.
Pel que fa a la proposta del Sound Jordi, està molt guai. Actuar amb Antònia Font, el Triangulo, i Dj Trapella que és amiga nostra i és una de les millors del panorama, fa que tinguem moltes ganes d’estar allí, per fi ja en Alcoi, perquè vam estar en COVID en el Teatre Calderón, però tenim ganes d’estar a l’aire lliure a Alcoi.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi