L’Acadèmia Valenciana de la Llengua atorga ‘la Medalla’ al filòleg Vicent Pitarch i al grup Zoo
Aquesta és la màxima distinció de la institució normativa del valencià, i amb ella han volgut reconéixer la seua divulgació de la llengua
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat que enguany els guanyadors de ‘la Medalla’, màxima distinció d’aquesta institució, han sigut el filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch, i al grup de música Zoo.
La Secció de Lexicografia i la Secció d’Onomàstica van ser la que va proposar la candidatura de Pitarch, mentre que a Zoo, els van proposar des de la Secció de Documentació i Literatura. Les dos van obtenir l’aprovació del Ple de l’entitat el dia 6 de setembre.
Respecte a la Medalla de Vicent Pitarch, l’AVL ha valorat la seua “insistent i meritòria” contribució a la llengua i cultura valencianes, si no també la seua gran capacitat de treball i de compromís amb la societat valenciana, concretada en una extensa i productiva aportació com a docent, divulgador, investigadors i activista cultural del valencià. Pitarch va nàixer a Vila-real en 1942 i ha sigut professor de Secundària, om a catedràtic d’Institut, i professor associat en la Universitat Jaume I de Castelló. A més, és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de la Societat Catalana de Sociolingüística, de l’Institut d’Estudis Catalans i del Patronat de la Fundació Huguet.
La seua contribució a la normalització de la llengua s’ha materialitzat a través de diverses activitats socials i culturals com ara la participació en la fundació i direcció del programa radiofònic ‘Nosaltres els valencians’, de Ràdio Popular (1969); la fundació el 1975 del parvulari El Rogle, la primera escola en valencià de Castelló de la Plana, o la participació en l’organització dels històrics cursos de valencià de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València. Així mateix, és membre destacat del Centre Excursionista de Castelló, entitat defensora de la natura i de la llengua, i ha fet aportacions molt interessants en l’àmbit de la toponímia i de la terminologia. També és destacable la seua tasca com a autor de manuals d’ensenyament i de treballs d’investigació i de divulgació cultural. Entre les seues publicacions de sociolingüística destaquen Defensa de l’idioma (1972), Reflexió crítica sobre la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988) i Control lingüístic o caos (1996). En l’àmbit de la història social, ha publicat Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002), Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme (2011) i Les normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans (2013). Recentment, ha publicat extenses biografies dedicades a la família dels Huguet, coneguts prohoms del valencianisme castellonenc i promotors incansables de la cultura valenciana, i el llibre Joan Fuster i la Fundació Huguet de Castelló (2022).
Tota aquesta producció i compromís social ha sigut reconeguda amb diversos premis com ara el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, d’assaig (1997); el IV Premi Ulisses de narrativa (2002); el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (1983), o el Miquelet d’Honor de la Societat Coral el Micalet (2006).
Pel que fa al reconeixement a Zoo, grup que enguany s’ha acomiadat dels escenaris, l’Acadèmia ha valorat que aquest grup de Gandia ha portat el valencià més enllà dels territoris on es parla la llengua, amb una trajectòria plena d’èxits. A més a més, considera el seu compromís amb la cultura valenciana i el seu valor com a peça indiscutible en el panorama musical valencià. “Els reconeixem com una baula en la rica i compromesa tradició de la música, que enllaça amb èxits de grups anteriors, i que seguirà de la mà de cantants i grups en actiu que, des d’una gran diversitat de ritmes, inspiracions i accents, continuaran creant en la nostra llengua”, destaquen des de l’AVL.
La trajectòria de Zoo s’inicia el 2014 amb l’àlbum ‘Tempestes venen del sud’, i mescla estils urbans i electrònics contemporanis com el rap, el hip-hop, el rock i l’ska. El 2017 publiquen Raval i, quatre anys més tard, el 2021, Llepolies. Després d’aquests tres discos d’estudi, de dos EP (un el 2015 amb les versions d”Esbarzers’, de La Gossa Sorda, i ‘Camins’, d’Obrint Pas, i l’altre el 2018, amb quatre cançons més), dos discos en directe (2019 i 2022), dos singles més per a la gira Llepolies (2022) i una desena de gires de concert, el 7 de gener de 2024 la banda va anunciar que el seu camí havia arribat al final. El grup es va acomiadar dels escenaris amb «Epíleg» i diversos concerts a Lugo (A Candeloira), Pamplona (Iruña Rock), Múrcia (Garaje Beat Club), Barcelona (Telecogresca), Jerez de la Frontera (Primavera Trompetera), Bilbao (Zeid Fest), Villarrobledo (Viñarock), Mallorca (Sensenom Fest), El Bonillo (Alterna Festival), Madrid (La Riviera), i per acabar, van actuar al Pirata Beach Festival, a Gandia, al juliol d’enguany. També compten amb obra literària. Així, han publicat Zoo il·lustrat (2021), una col·lecció de cinc llibres amb cançons del grup il·lustrades per Carles Ubeefe, Gemma Moltó, Joan Turu, Paulapé i Helga Amba) i material didàctic, i l’àlbum il·lustrat i conte musicat ‘I malgrat tot, Palestina’ (2023). Zoo ha estat distingit amb nombrosos premis per la seua qualitat musical. En els Premis Ovidi 2021 van obtenir els guardons al millor disc de hip-hop i electrònica, i a millor producció i arranjaments, pel disc Llepolies, mentre que la cançó homònima va ser reconeguda com a millor cançó i millor videoclip; en els premis Enderrock 2022, van rebre el reconeixement de crítica i públic amb el guardó al millor artista de l’any i a la millor música urbana, per Llepolies. A més, recentment han estat reconeguts amb el Premi de Difusió dels XXXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians.
Els noms de Vicent Pitarch i de Zoo s’uneixen als d’altres guanyadors com Emili Rodríguez-Bernabeu (2023), Ramon Lapiedra i Rosa Serrano (2019), Rafael Ninyoles (2018), Joseph Gulsoy (2017), Germà Colón (2016) i Pere Maria Orts (2015).
El lliurament de la distinció tindrà lloc el 17 d’octubre en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’AVL, en un acte solemne, coincidint amb l’obertura del curs acadèmic de la institució.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi