Pascual Lucas: apassionat de l’escena artística valenciana
Gran virtuós dins del món de l'Art i nascut en un petit poble de la comarca del comtat anomenat Margarida en l’any 1942 qui deixant-se embadalir per l'Art contemporani, va decidir dedicar-se plenament a la seva promoció. Quan parlem de Pascual Lucas, parlem de destacat animador de l'escena artística valenciana a la dècada dels 80 que posseïa una mena d'esperit romàntic que, bolcat sobre l'art, el va conduir a una dedicació decisiva en aquest univers tan complex, sobretot des de València i que, tot i això, va saber atorgar-li una projecció internacional, més enllà del provincianisme que tan poc ajuda a fer coses d'aquest tipus
Pascual Lucas va ser una persona molt implicada al món cultural de Gandia i més concretament en l’àmbit de les arts plàstiques on va desenvolupar la difusió de l’art contemporani. El 1975, va fundar la Galeria Lucas, on l’apassionat de l’art, exhibia obra d’avantguarda, com la de Tàpies i altres informalistes, tota una provocació aquells anys 70 a la Safor. Com que aquest repte se’l va fer petit, associat amb José Leonarte, va obrir espai a València, a un singular edifici que posteriorment ocupà Galeria del Palau. Aviat va formar part de l’oferta artística més avançada de la ciutat de València. i, el 1979, va posar en marxa la revista Cimal, quaderns de cultura artística, amb el crític i historiador Vicente Aguilera Cerni. Aquesta publicació va obtenir una projecció i abast nacional i va contribuir a enriquir la vida artística de la Safor. La mostra inclou una selecció d’obres d’art relacionades amb la revista i edicions gràfiques, editades per CIMAL, d’artistes, com Antonio Saura o Eusebio Sempere. L’any 1978, la revista Cimal va començar amb la direcció d’Aguilera i Juan Angel Blasco Carrascosa, director i subdirector respectivament que era la realitat més significativa de l’editorial valenciana dedicada a l’univers plàstic, amb moltes pàgines desfilant firmes notables de la crítica d’art internacional. Aquesta relació amb la crítica, li permet dur a terme propostes com aquella d’Italiana, 1950-1986, organitzada per Achille Bonito Oliva que es va veure a l’Ajuntament de València. També organitza CITAC i posteriorment el TAC (Tallers d’Art Contemporani), en col·laboració amb l’Ajuntament de Bellreguard i la Sala Parpalló.
Més tard va continuar en solitari la seva aventura expositiva, en crear Pascual Lucas Espai, on van exposar artistes consagrats i novells, en un coherent projecte quallat de rigor; per la seva sala van passar Schneider o Vostell, Saleó, Barberà o Sebastià Miralles, o els més joves com Llobell i Paco López, per qui apostava amb decisió i lucidesa.
Lamentablement, mor l’any 1995, i tot i que la revista finalment no va ser reconeguda tal com es mereixia, ens va deixar un gran patrimoni propagandístic, ja que gràcies a persones com ell, defensors plens de l’art, grans obradors d’art van poder tirar endavant donant-li visibilitat a tots aquests joves que es mereixien ser exposats davant del talent. Sense cap dubte ens vam trobar un gran home que no només va fer que es revolucionara el món de l’art contemporani valencià sinó que a més va ajudar plenament a créixer i fer visible el treball, constància i perspicàcia d’aquells joves artistes donant-se a conèixer com allò que veritablement és; apassionat de l’escena artística valenciana. Gràcies Pascual Lucas pel teu gran compromís dins de l’art.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi