La Plataforma per la Llengua analitza el primer any de govern de Carlos Mazón

Des de l'entitat han assenyalat les lleis d'educació i d'À Punt com "els atacs més frontals contra el valencià per part de l'executiu de Carlos Mazón", i asseguren que "s'ha produït un canvi cap a una comunicació quasi exclusivament en castellà per part de la majoria de conselleries de la Generalitat Valenciana"

Ha passat ja un any des de que Carlos Mazón (PP) fora proclamat com a president de la Generalitat Valenciana, gràcies al pacte que el seu partit va fer amb l’extrema dreta (Vox). Des d’eixe moment, s’han aprovat diferents lleis que han creat polèmica, i moltes d’elles, relacionades amb la nostra llengua. Dos d’aquestes lleis són la d’educació, i la d’À Punt, i en els dos casos, tal com ha argumentat la Plataforma per la Llengua “el valencià perd pes i prestigi respecte del castellà”.

Aquesta entitat ha volgut fer una anàlisi d’aquest primer any de legislatura encapçalat per Mazón, i asseguren que en aquest temps s’ha marginat la llengua pròpia del País Valencià, a més d’ignorar el valencià de les xarxes oficials de la Generalitat. A més a més, també han indicat que la nostra llengua ha sigut “atacada directament” en declaracions institucionals. “Davant tot això, Plataforma per la Llengua ha esdevingut mur de defensa del valencià, participant i liderant a mobilitzacions a favor de la llengua a tot arreu del País Valencià”, indiquen.

Pel que fa a la llei educativa, la plataforma declara que l’objectiu és “exterminar el valencià”, i que “no garanteix que tot l’alumnat puga conéixer les dos llengües oficials, a diferència del model de les línies en valencià, amb 40 anys d’experiència i èxit”. “El model que defensa la Plataforma per la Llengua permet la integració en la societat valenciana i garanteix la competència plena en castellà i valencià, així com l’aprenentatge d’una llengua estrangera. En definitiva, garanteix la igualtat d’oportunitats acadèmiques i laborals a tots els territoris de domini lingüístic”.

Respecte a la llei referida a la corporació audiovisual del País Valencià, l’entitat ha explicat que “busca arraconar el valencià en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina”, i que “la proposta de l’executiu obri la porta a la inclusió de contingut en castellà i vulnera la missió de promoció del valencià que fins ara ha tingut la televisió pública”. A més a més, la plataforma assenyala que “es tracta d’una nova vulneració de l’Estatut d’Autonomia, en tant que els poders públics estan obligats legalment a atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.

Finalment, també han volgut parlar del Pla de Simplificació Administrativa, que per a aquesta institució és “l’atac més recent contra el valencià, ja que li resta pes en suprimir-hi l’obligació de l’administració d’iniciar les comunicacions en valencià i redueix d’un C1 a un B1 el requisit mínim del personal”.

“Des de la seua arribada a la Generalitat, el govern de Carlos Mazón ha discriminat sistemàticament el valencià. Entre altres coses, ha vetat revistes a biblioteques pel fet d’estar escrites en valencià, ha anul·lat actes amb autors que escriuen en valencià, ha eliminat la llengua de campanyes municipals, i està fent desaparéixer de concerts, teatres i esdeveniments i mitjans de comunicació. A més, ha intentat desvirtuar el model lingüístic, àmpliament acceptat, atacant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i suprimint l’oficina de drets lingüístics”, recorden des de la Plataforma, que a més a més, afegeix que ells han sigut “una de les principals entitats a l’hora de defensar el valencià. A més de l’activitat diària de denúncia enfront dels atacs contra els drets lingüístics dels valencianoparlants, ha encapçalat les mobilitzacions a l’educació valenciana sota el lema “La llengua no es toca!” i ha iniciat converses amb els grups del Congrés per aconseguir 50 vots que permeten dur la llei educativa al Tribunal Constitucional. També ha presentat al·legacions a les diverses lleis, a més de col·laborar amb els partits de l’oposició per protegir el valencià a tot arreu. Un fet destacable és haver assolit més de mig miler de signatures a favor del topònim únic en valencià de Castelló de la Plana, que el PP i Vox volen castellanitzar fent cas omís als informes lingüístics i històrics, que són vinculants”.

Notícies que el poden interessar

Xàtiva reivindica el valencià a les escoles