Els jaciments de Gaza
Mirada al Món per Ester Jordà
La mala sort d’Orient Medi no és ja la guerra santa de la que ens parlen des de sempre, dels conflictes de religions i de temples consagrats a un i a altre. La mala sort és molt més terrenal i palpable. La regió té jaciments de petroli i gas immensos.
A la Cisjordània ocupada es troba el jaciment de petroli ‘Meged’ amb una estimació de posseir uns 1.500 milions de barrils. I encara que d’acord al dret internacional correspon la seua explotació a Palestina (el 80% del jaciment és territori palestí) Israel és qui s’encarrega d’explotar-lo i emportar-se els beneficis. I mentre a Gaza no tenen ni per a encenedors.
No obstant, han sigut els últims jaciments de gas natural de Leviatán, Tamar i Gaza Marine els que han decantat la situació geopolítica a favor d’Israel, ja que encara que els jaciments haurien de ser compartits, Israel ja ha venut les llicències a l’empresa Italiana ENI i l’anglesa BP (British Petroleum) que junt als interessos que ja té allí la nord americana Chevron ens fan entendre la tebiesa de la condemna del genocidi palestí a mans israelianes tant d’EE.UU com d’Europa. I això per no parlar dels grans bancs com ara JP Morgan, Citygroup, Barclays, HSBC… que també han fet inversions en eixa zona.
D’eixos jaciments el ‘Gaza Marine’, a soles 20 milles nàutiques de la costa de Gaza, es calcula que pot ser un dels jaciments de gas natural més importants del món i això, a estes altures de sobreexplotació, suposa no sols sobirania energètica per al país que ho controle sinó milions i milions de guanys per a l’empresa que ho explote. Una quantitat de recursos tal que podria abastir a 100 milions de persones durant 20 anys. Per tant, Israel passa d’importar energia a un dels exportadors més importants del món.
De fet, a 2022 Europa va firmar amb Israel un acord per importar gas israelià com a substitució del gas rus. El transport es realitzaria pel mateix gasoducte submarí que subministra a Egipte, allí es liquaria i es portaria a Europa en vaixells. Però això sols de moment, sobre la taula està ja el ‘EuroAsia interconnector’, el projecte de gasoducte que amb diners públics connectarà Hadera (Israel) amb Grècia a través de Xipre.
La quantitat de recursos energètics és tal que fins i tot Egipte i Jordània no tenen més remei que callar davant el drama actual del poble palestí perquè depenen energèticament d’Israel.
Així, la situació és esta, el poble palestí té petroli, té gas i veu com se l’emporten i el repartixen entre altres potències. I ells no sols no participen en el repartiment sinó que, a més, estan exterminant-los.
És la lluita més primitiva de la humanitat, la lluita a mort pels recursos limitats de la terra. Nosaltres no portem armes, però el nostre estil de vida fa que altres les porten per nosaltres.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi