Sempre de Serna Ramos
«...troba’t i sigues tu mateix; recorda que no hi ha ningú com tu.» Dale Carnegie

El proppassat dia 4 de juny, i fins el 31 de juliol, s’inaugurà al COM de la ciutat d’Alcoi la mostra pictòrica de Serna Ramos Sempre, amb gran presència de públic, i també de representants de la vida pública i de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant. El comissari de l’exposició ha estat Esdras Serna, fill de l’autor.
Com si es tractés d’un gran mostrari de pintura, així la diversitat d’aproximacions als diversos estils d’art contemporani del pintor Serna Ramos en aquesta exposició al COM: l’abstracció, el cubisme, l’informalisme, l’expressionisme, etcètera, formen part de l’estratègia comunicativa de l’artista. Un bon nombre d’estils que acullen tot de possibilitats per a establir un relat coherent i dinàmic a l’hora de fer-ne una valoració que tinga a veure amb la força de la pintura per a dir tot allò de pertinent i volenterós.
Serna Ramos és pintor, però també dibuixant i il·lustrador, amb una forta embranzida vers l’art utòpic, resistent i agosarat. Diu Menandre: «…qui té la voluntat, té la força», i així ho certifica amb la seua pintura l’autor. Una força immensa per a dir i fer, de la pintura, tot un univers d’històries dins la cosmovisió del món que el circumda i abraça. El perill de manifestar-se sobreviu a cada pinzellada, com l’existència mateixa de les persones en aquest món circumspecte i força hermètic.
I assistim a la contemplació, als murs del Centre Ovidi Montllor, d’una diversitat allunyada de qualsevol convenció gratuïta. La pintura és l’eina emprada per Serna Ramos per a contar històries, on la veritat s’incorpora als tractats de la tradició, Però ara també s’hi vinculen a l’espectre necessari de la realitat imminent. La certesa de l’acció i la voluntat de treure informació de la història que ens contempla: «…la diversitat és l’ànima del plaer», comenta Alphra Behn. I lluny d’abastar un nord d’incerteses, Serna Ramos vehicula el seu missatge pels senders d’un formal calidoscopi. Allò principal hi viu al cau de les experiències: rebudes i practicades des de la dislocació d’un objectiu, potser impracticable.
I a les escenes que aquesta pintura ens transmet, per via de la comunicació visual, resten bastides de deler, passió i, també, innocència. Jocs metafòrics que influeixen al nostre destí d’espectadors, tot ajornant les mirades trencades d’una falsa prometença. Entenem el que veiem, i juguem a fer-ne el recorregut per les estances comunicatives del quadre. Una història ens duu a l’altra, que a la vegada resulta ser l’epígon d’una que viu al nucli precís de la història. Corrents d’una mística reconeguda i d’uns termes de territori exquisit. La potència creativa de la pintura per a transformar en objectes fascinants tota mena de capricis de la visió pròpia del pintor. Rebel·lia de mons inabastables, ara subjectes al costum de la tradició pictòrica, o artística. I són imprecises aquestes raons que se’ns conten? Són, potser, eloqüents? Són arguments propis de la fantasia? No ho sabem del cert, però farem cas a Bronislaw Malinowski quan diu: «…totes les cultures, d’una manera o d’una altra, reflecteixen necessitats humanes comunes…». I és ben cert, doncs si hi ha alguna cosa que identifique els processos creatius de la pintura és, precisament, la vocació imperativa de servir de guiatge per a possibilitar la plenitud de les persones. Un espill on veure’ns inscrits al conjunt de l’univers, tot formulat de preguntes, més que no de respostes. La pintura com un rigor impulsiu per a augmentar els guanys del coneixement, i també per a l’acció de les pràctiques socials compromeses i ben solidàries.
Serna Ramos ens referencia moltes coses, moltes vides i molta dignitat a l’hora de filosofar amb estris de cultura elemental, i vinclada al sí de les causes socials i, per tant, dels homes.
Una sort poder contemplar aquesta exposició al COM d’Alcoi, pel que significa de revisió de la història de la pintura recent. I mercè a la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, a l’Ajuntament d’Alcoi i al Centre Ovidi Montllor de la ciutat d’Alcoi.
Comenta i participa-hi