Uiso Alemany; Esborrador de la infructuosa realitat

Valencià nascut l'any 1941, ens trobem davant d'un dels artistes més sincers quant a art. Dalí ja deia que "crear confusió és el millor camí per arribar a la creativitat perquè tot allò contradictori crea vida" i és justament el que ha fet aquest artista durant tota la seua carrera artística

No hi ha cap altre combustible que moga l’artista que sorprendre’s a si mateix pel que fa. Per a l’artista el realisme és avorrit, és una manera de portar una vida assentada en el fastigueig i en l’avorriment. És una manera molt diferent i exagerada de mostrar a la gent com la vida consisteix a contradir-se i habitar camins diferents per no adaptar-nos mai a res i demostrar al món que la contradicció, l’abstracció, és una manera bonica de fer art. L’artista no vol trencar la pintura sinó que vol trencar amb el concepte tan perpendicular que mostra la pintura, ja que la pintura pot ressorgir d’una forma més senzilla i fàcil de comprendre des del punt de vista abstracte. La seua obra no representa la realitat, cal explicar per les emocions i el misteri que provoca. Per Uiso, les paraules ‘art’ i ‘artista’ s’utilitzen “amb una banalitat espantosa” i ha defensat que són termes que cal utilitzar “amb molt de compte” i “amb més respecte”. “Artistes no n’hi ha gaires en aquest món. L’artista és una criatura rara que neix, no es fa. No tothom que fem ninots som artistes”, ha afirmat.

A més, no és un ésser encapsulat en si mateix. Es mostra molt concernit per tot el que passa més enllà del seu taller, fins i tot conserva la fe a la humanitat. S’hi involucra però no ho pinta. Valora molt totes les coses fins i tot els llocs més desafavorits. L’art “no s’ajunta amb tothom”. Per a ell, l’art s’està protegint constantment, és un misteri sense resoldre, és allò que ho abasta tot. Per l’artista l’art és com la veritat, és com una idea tan subjectiva, que mai no es pot aconseguir representar perfecta, ni tan sols desordenant-la ni descomponent tota la seua idea; l’art sempre serà art perquè només ell mateix es pot anomenar així.

Després de tot el que ha viscut l’artista, intenta reconstruir la sèrie que estava produint a São Paulo, de la qual ara el MuVIM exposa una mostra, quan la pandèmia va frenar el ritme creatiu. L’artista compta amb un petit historial d’exposicions exhibides entre les quals es presenta l’abastada des del 26 d’octubre de 2018 fins al 24 de febrer de 2019 anomenada El Suïcidi de la pintura o la de Treu els ulls de la pintura de l’any 2021 al MuVIM.

Sens dubte, ens trobem davant d’un artista de debò, amb ganes de demostrar la diversitat de la pintura i sobretot que la pintura està lliure de convencionalismes i sobretot d’etiquetes absurdes que només la tanquen en una cel·la plena de normalitat i avorriment. Gràcies Uiso per demostrar-nos una vegada més que l’art és el joc de la llibertat, i m’agradaria agrair que ens hages ensenyat una vegada més a esborrar la realitat infructuosa.

Notícies que el poden interessar

Carmen Sánchez: Dret de valor, progrés i amor

Javier Lorenzo: exemple de precisió dins el camp de l’art

Miquel Navarro; Figura d’Enginy