Vicente Orti: Rostre d’innovació escultòrica
Originari de València i nascut l’any 1947, ens trobem davant d'un dels primers exponents que actualment desenvolupa la seva obra amb més profunditat, ja que ens aporta una reconeguda trajectòria de més de trenta anys com a professor a la Facultat de Belles Arts de València.
És un escultor valencià, la mestria del qual en la transformació artística de la matèria el situa dins de la millor escultura espanyola contemporània. La transcendència de la seva obra excedeix el mateix artista en tractar-se d’un dels escultors que més profund llegat està deixant tots aquells joves escultors, i que han gaudit de la genialitat d’Ortí. A més, la seva trajectòria artística manté un vincle estret amb què ha estat la seva trajectòria vital. És impossible fer un recorregut per la producció sense tenir en compte la seva biografia. Fill de família nombrosa i classe obrera, va ser amb nou anys a causa d’una meningitis que li va sobrevenir una sordesa que va marcar la seva vida, i va ser internat en un col·legi especial de sordmuts de València, on li van ensenyar a llegir els llavis. Orfe de pare, la seva mare va començar a servir a les religioses Vedrunas de Vinalesa, on va acostumar a anar a l’estiu a ajudar en una fusteria. Va ser aleshores on es va donar el punt d’inflexió, el match point. En veure la destresa amb què treballava la fusta, el sacerdot Francisco Monfort el va animar a treballar l’escultura, una invitació que canviaria el present i el futur. Ortí treballa des de la intuïció, no prepara cap esbós previ i es deixa endur pel tacte i per les seves percepcions. De fet, insisteix en la necessitat de tocar les seves obres i percebre amb el tacte detalls subtils que no s’estimen bé: ondulacions, protuberàncies, detalls nimis, gairebé imperceptibles a simple vista.
Ortí en les seves obres busca la transcendència espiritual amb un diàleg solitari amb la matèria, creacions tenen un fort contingut eròtic que treballa des del record, traslladant les formes del cos al marbre i al ferro, fent també al·lusió a l’art africà primitiu. L’evocació eròtica s’accentua als ferros, a la col·lecció de guerrers. El mestratge amb què Ortí s’aproxima al material es reflecteix tant en el mig centenar de peces exposades com en la pròpia disposició dels elements. L’escultor Vicente Ortí gaudeix de la seva professió; es nota que és la seva vocació. A través de les seves escultures o dels seus cactus, Vicente es fon amb els materials, els modela i els dóna vida. Una vida que desperta emocions i no deixa indiferent qui contempla alguna de les seves obres. La seva vida ha estat tan intensa artísticament que fins i tot forma part d’una gran família d’artistes on la dona era pintora i els seus dos fills són escultors.
La seva trajectòria artística manté un vincle estret amb què ha estat la seva trajectòria vital. La seva obra li ha valgut els màxims reconeixements per part de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles a València i la de Sant Ferran a Madrid, i s’ha exposat dins i fora del nostre país a ciutats com València, Barcelona, Madrid, Valladolid, L’Havana, Nova York, Miami, Mont-real i Basilea, entre moltes altres. Ha estat Premi d’Escultura a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i de la Fundació Espanyola de Barcelona, el 1971. Primer Premi d’Escultura de l’Escola de Belles Arts de Sant Ferran, Madrid, 1972. El 1980 i el 1981 obté la Beca de la Fundació Juan March i del Ministeri de Cultura d’Espanya. Premi Senyera de l’Ajuntament de València (1982). Així mateix, ha exposat des de l’Escultura pedra, Land Art, Sala d’Exposicions d’IberCaja, València (des de l’11 de desembre de 1992 fins al 8 de gener de 1993), fins a Escultura a l’aire lliure, Centre Cultural Conde Duque, Madrid, sense deixar de banda exposicions com Interarte ’85, a València o ARCO ’85.
Sense cap dubte, Ortí és un dels artistes més avantguardistes dins del món de l’escultura contemporània valenciana, presentant un treball exemplar amb molts anys d’experiència dins el món de l’art i sobretot dins de les seves magnífiques obres les quals presenten un acabat impecable que ho fan digne del titular en aquest article, digne de ser rostre d’innovació escultòrica.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi