El poble d’Alcoi gaudeix de la intensitat i espectacularitat de les Festes
Alcoi ha viscut unes Festes de Moros i Cristians marcades per unes xifres de rècord, tant de participació com de públic
Les Entrades han comptat amb 16.000 persones i han estat 22.000 els seients disposats al trajecte del recorregut fester per veure aquestes desfilades, i això suposa les dades més elevades que es coneixen. S’ha treballat per ajustar horaris i la valoració que es fa és positiva, encara que es continuarà treballant en aquest sentit especialment en l’Entrada.
I amb molt bon sabor de boca es van tancar 77 hores (des de que comença la Festa del Pasdoble fins a acabar el Dia de l’Alardo) en les quals Alcoi es transforma, la ciutat viu al ritme que marca una trilogia que va tindre un pròleg la vesprada anterior, el Dia dels Músics. Imprescindibles perquè la Festa siga com és i com la volem, i amb una multitudinària interpretació de l’Himne dirigida per la flautista Blanca Carbonell, qui va contagiar la seua alegria i il·lusió al públic. Són dies que molts esperen tot l’any i que passen molt de pressa. Uns dies que, enguany, han tingut un epíleg amb la celebració del 23 d’abril, festivitat del patró Sant Jordi, que havia quedat fora de la trilogia i es va celebrar processó, missa i mascletada nocturna.
L’Entrada de les tropes
Però tornant a la trilogia, aquest any és el 20 d’abril el dia reservat per a les Entrades. De bon matí ja està la festa al carrer, amb la Diana, els i les dianeres estrenen la jornada festera i una vegada més es repeteixen els emotius moments que aquest acte desperta en participants i públic matiner. I al ritme que va despertant Alcoi va avançant un matí que comença a omplir de gent el Centre, de públic que va cap als balcons, que busca les seues cadires, de festers que pugen cap al Partidor, on un any més el desordre aparent es converteix en un perfecte ordre i al crit d’‘Avant l’Entrà’ tot comença a fluir.
Aquest any la Capitania cristiana està en mans de la filà Alcodians i representada en la persona de Daniel Cano, que trau al carrer una posada en escena en la qual han representat la història festera del Capità, amb un xiquet bereber que acaba sent Capità d’Alcoi, i on els dissenys han estat a càrrec de César Vilaplana. Aquest any els Alcodians han viscut una altra celebració especial, ja que han complit 50 anys des que es van fer càrrec de l’entrega de claus al Capità. Una esquadra amb un blanc protagonista ha posat el colofó a la Capitania, amb disseny de Juan Climent.
Avança el matí amb l’entrada a Alcoi de totes les tropes cristianes amb les diferents filaes fins a arribar als Mossàrabs, amb una esquadra centenària dissenyada per Roberto Pérez, i els Vascos, amb l’atractiu que suposa una esquadra especial, amb disseny de Jordi Sellés.
La segona part de l’Entrada continua amb el pas de les filaes restants, fins a arribar a l’Alferecia de la filà Aragonesos, que ens va transportar a una batalla, on invoquen als avantpassats i finalment guanyen i tornen cap a Alcoi, com arriben com a vencedors. L’Alferes és Santiago Castelló, qui va lluir un disseny de César Vilaplana, igual que els seus acompanyants i el boato. L’esquadra de foc ha estat obra de Juan Climent.
Així es van tancar unes Entrades on l’espectacle va estar acompanyat de molta música, roponaes i ballets, que enguany s’ha limitat el nombre de participants, i que han contribuït a l’esplendor de la desfilada que ha comptat amb la participació d’un grup de Policia Nacional a cavall, amb motiu dels seus 200 anys a Alcoi. A la tribuna han estat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la ministra Diana Morant, entre altres.
Després del parèntesi per a reposar forces, la vesprada es va estrenar amb els compassos del bàndol moro. Estrenant la desfilada, la Capitania de la filà Mudèjars, amb Jordi Peidro al capdavant i qui s’ha encarregat del disseny seu, així com el de la favorita i els seus fills. També ha treballat en el boato de la Capitania i el de la filà, juntament amb Dani Pinillos. La posada en escena ens trasllada a l’eixida d’Al-Azraq de Granada per iniciar l’última campanya, fins al seu final a Alcoi, i dona continuïtat a la història que els Mudèjars conten en els seus càrrecs, ja que l’any passat l’Alferesia ens parlava de l’exili d’Al-Azraq a Granada. L’esquadra va estar a càrrec dels germans Piñero i José Moiña, amb una combinació de blanc i subtil blau.
A continuació de la Capitania va arribar la filà Ligeros, que compleix 150 anys, amb una esquadra especial amb disseny d’Ignacio Trelis, i el seu pas va estar seguit per les filaes del bàndol moro fins a arribar al Mig, que ocupa Domingo Miques, amb una esquadra d’El Trencat.
La vesprada va avançant i arriba la filà Judios, la del Sant Jordiet, Mauro Abellán Bravo, i qui diumenge protagonitzarà les processons. La resta de filaes, igual que les anteriors, van aportant roponaes que fan agilitzar la desfilada i els participants les gaudeixen més.
I així arriba l’Alferesia dels Abencerrajes, amb l’Alferes Kiko Cano, qui ens va traslladar al desterrament d’Al-Azraq a Granada, terra d’Abencerrajes, els Banu Sarray, i el viatge que el seu millor oficial va fer fins a La Muntanya a defendre l’islam acompanyat del seu exèrcit. Els dissenys del càrrec i seguici han estat en mans de Santi Carbonell i Víctor Ferrer, mentre que l’esquadra especial ha estat obra d’El Trencat. Ja en la nit com a protagonista, Alcoi tanca unes Entrades que queden per a la història.
La jornada del patró i la festa al carrer
El dia dedicat al patró Sant Jordi viu un matí on el protagonista és per al xiquet Sant Jordiet, Mauro Abellán Bravo, que per primera vegada llueix el seu vestit i ho fa en la Processó de la Relíquia. Una vegada més, el seu pas pel carrer Sant Llorenç ha estat acompanyat d’una catifa de clavells, que es va prolongar fins a la Plaça d’Espanya.
Aquesta Processó és molt esperada pel públic, ja que a més de ser la primera vegada que ix Sant Jordiet en el càrrec, també es pot veure amb detall els vestits dels Capitans i Alferes, en el recorregut que va des de l’església del patró fins a la de Santa Maria, on es celebra la Missa Major i s’interpreta la ‘Missa a Sant Jordi’, d’Amando Blanquer a càrrec de l’Orquestra Simfònica Alcoiana, la Coral Polifònica Alcoiana, el Grup Cantores d’Alcoi, l’Agrupació Lírica d’El Trabajo i el Cor Divertimento d’Alcoi.
El matí havia començat amb la Segona Diana, amb protagonisme infantil que deixa constància de què la Festa té futur.
Aquesta és una jornada en què la festa es viu al carrer, amb passacarrers i molta música, amb la Diana Vespertina del Cavallet, on les filaes Realistes i Berberiscos, antigues de cavalleria, van tornar a fer gaudir al públic amb les seues evolucions amb els cavalls de cartó. Un acte que el públic espera, i per això cada vegada més s’ompli el carrer Sant Nicolau per veure aquestes evolucions. El públic agraeix tot el que es fa al carrer i segur que seria important potenciar això encara més. La jornada també acull la Processó General i la Retreta.
Dia de parlaments i pólvora
El tercer dia, el de l’Alardo, ja comença a costar posar-se en marxa, però per a molts i moltes és el millor, en el que més gaudeixen, especialment com a tiradors. La jornada comença amb el tradicional acte del Contraban entre les filaes Andaluces i Labradores, les Guerrilles i l’Estafeta i Ambaixada Mora.
I una vegada els parlaments no van arribar a bon terme, la batalla d’arcabusseria ompli els carrers d’un ensordidor so, i els festers i festeres cremen al llarg del dia un total de 3.500 quilos de pólvora, que són 300 més que l’any passat, ja que cada any s’incorporen més tiradors. Els núvols i el fred, així com una lleugera pluja, acompanyen alguns moments de la jornada.
A la vesprada és el torn de l’Estafeta, Ambaixada Cristiana i, de nou, trabucs en mà, fins que els Cristians recuperen el Castell. Una victòria que refrenda l’Aparició, amb Sant Jordiet des del castell llençant les fletxes, i de nou una emotiva interpretació de l’Himne de la Festa, un castell de focs artificials que deixa bon sabor de boca i uns soparet per acabar definitivament els #MiC2024.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi