Les herbes remeieres al País Valencià: Herba Urinaria, Ononis aragonensis
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla de l'Herba Urinaria, de nom científic Ononis aragonensis
Floració a finals del mes de maig i a principis del mes de juny.
Es recol·lecta la part aèria de la planta durant els mesos de la floració, encara que es pot recol·lectar durant tot l’any, perquè tota la planta té les mateixes propietats. La principal virtut és la diürètica.
En les primeres excursions que vaig realitzar a la serra de Mariola, allà per l’any 1968, amb el meu company Rafael Moltó, el Siso, me’n recorde que pujant per la font de l’Esquererola en direcció a la font de Sanxo, a l’esquerra del camí, al barranc que baixa des de la font del Gaiato, em va dir: “delegao, la urinària, al costat del trencapedra, és una de les plantes diürètiques més potents en els còlics nefrítics i de la bufeta, per a evacuar les arenetes i les matèries viscoses i sabuloses detingudes en els conductes urinaris. Té meravellosos efectes medicinals, ja que és molt bona per l’alleujament que dispensa en aquestes malalties que tan cruelment afligeixen a qui pateix aquest tipus de còlics nefrítics”.
REMEI CASOLÀ:
Me’n recorde que el meu avi Vicentet Beltrà, i el meu pare Manolo Beltrà, mai no els faltava urinària a casa, perquè patien molts còlics de renyó i amb aquesta herba anaven orinant i arrossegant les viscositats i les arenetes que es formaven en els renyons. Si la pedra era molt rebel o d’una grandària més gran del que és normal, afegien trencapedra a les infusions per a desfer-les.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi