Nou Govern de progrés

Article per Jaume Brotons

Tenim nou Govern i progressista malgrat el soroll. Veiem cada dia als mitjans de comunicació -la majoria afins a l’Establishment-, parlar només de l’Amnistia i de la cessió de Pedro Sánchez al xantatge dels independentistes – Junts i Esquerra i els -filoterroristes de Bildu- etc. Les manifestacions de sectors ultra que han pres vol amb els setges a les seus socialistes i l’assenyalament per la ultradreta dels polítics d’esquerra i tot amb la connivència del PP i sen com són els representants legítims dels ciutadans, és un senyal més del disbarat i l’agressivitat i impunitat amb què s’estan movent els sectors més reaccionaris de la nostra Societat. Es parla que es trenca la igualtat de tots els espanyols, aministiant algú que va atacar el sistema polític espanyol amb la declaració d’independència ia més que va fugir -Puigdmont- etc. També aquests sectors reaccionaris van estar en contra dels indults perquè van sortir els presos polítics de la presó, després de diversos anys allí. G

Els indults han demostrat la seva efectivitat ja que s’ha desinflat tot el moviment independentista, el vam veure a les eleccions del 23J àmpliament superats pels partits constitucionalistes, i possiblement ho veiem a les futures eleccions autonòmiques del 2024 a Catalunya. L’Aministia pot-ser aconsegueixi els mateixos objetius de rebaixar l’enfrontament polític a Catalunya. Si alguna cosa sa de significar en un sistema democràtic, és la capacitat de diàleg, perdó i de concòrdia per facilitar la convivència.

Els ciutadans que veiem a la televisió manifestar-se en contra de l’amnistia, molts no tots, son els “nens bé” que no tenen segur dificultats per arribar a fin de més i que parlen als mitjans, esquinçant-se la vestidura per Espanya i apropiant-se de la bandera i la ciutadania espanyola, que hauria de ser de tots els ciutadans de l’Estat i per descomptat també de la gent d’esquerres.

A la gent el que es preocupa és arribar a final de mes, superar les dificultats diàries que són moltes, tenir ocupació ( les dades d’atur i econòmiques per a Espanya estan sent bones), el poder menjar, el pagar l’habitatge, la llum, fer front en definitiva a les despeses corrents, tenir un bon sistema sanitari (que no tingui llistes d’espera tan llargues i una atenció primària adequada) tenir un sistema educatiu de qualitat i igualitari, tenir uns serveis socials que equilibrin les desigualtats de moltes persones necessitades (persones grans, vulnerables , famílies nombroses, etc),

Això s’ha millorat força amb el darrer Govern de progrés que hem tingut en els darrers quatre anys. Pujada de l’SMI més d’un 40% és a dir com mai, reforma laboral aportant multitud de contractació fixa, la revaloració de les pensions a l’IPC i la pujada progressiva de les pensions mínimes, el nou omplert de la “Guardiola de les Pensions” per garantir un matalàs en el seu futur. L’augment de les beques en tots els sentits com mai s’havia fet abans, l’aposta per la Formació Professional com a via per trobar llocs de treball qualificats, la millora en la inversió en la Dependència, la rebaixa de la llum gràcies a la solució Ibèrica , la transformació tecnològica i industrial del país amb els Fons europeus (140.000 mil milions d’euros, liderats la seva aprovació per Espanya).

Tot això portat per un Govern de progrés en què encara que hi ha hagut dificultats i s’ha hagut de remar cap a l’esquerra moltes vegades al partit socialista, cal reconèixer el lideratge de Pedro Sánchez i no cedir a la pressió dels poders mediàtics i econòmics ia la ultradreta feixista que s’ha apoderat dels carrers i les xarxes socials i en aquestes últimes amb un munt de bulls (sobretot cap als estrangers, amb si els donen ajudes o pagues que als espanyols no se’ls donen i altres infàmies).

En les relacions exteriors tot i que Sánchez en el tema del Sàhara ha estat més lax, potser sabent com són de complicades i han estat i seran les relacions amb el Marroc i la situació que provoca la pressió migratòria a les fronteres, però aquests dies acudim al coratge davant el primer ministre israelià, ultraconservador i culpable durant aquests anys de dinaminar tot el procés de pau amb els palestins i ser el principal culpable que es produís la desesperació i l’atac del grup terrorista Hamàs contra la població israeliana, però la resposta habitual d’Israel és brutal i és un “genocidi cap al poble palestí”, per això tenir el valor de dir a la cara a un genocida com Netanyahu que no pot continuar pel camí de l’extermini palestí, és de molt valor i més amb el suport que està tenint el govern israelí dels EUA i la majoria dels principals països europeus. 

A la política interior espanyola lo que sa de fer per part del govern progressita, és perseverar la tasca feta i explicar a la gent amb detall el procés d'”Amnistia”, la llei que ha entrat ja al Congrés ia més, explicar el que s’ha fet i es farà aquestos quatre próxims anys. Aixi seguir amb la reducció de les despeses per transport públic, disminuir la jornada laboral amb la finalitat de conciliar la vida familiar, continuar aumentan l’SMI, seguir pel camí de garantir el nostre sistema de pensions, augmentar l’inversió en Sanitat per millorar les llistes d’espera, les prestacions com ara la bucal tan necessària i la millora a l’atenció als malals mentals, apostar per l’enonomia verda i la transformació tecnològica del país, seguir pel camí que Espanya contribueixi a la pau mudial i la millora de la situació dels països subdesenvolupats per evitar el flux migratori, producte de la miseria i les guerres.

Tot i les pressions fins i tot de la vella guàrdia del PSOE que viuen ja en un altre context, de la dreta i la ultradreta i a mès cuan el PP a estat en contra de totes les mesures socials i que no amaga la seva agressivitat verbal i desestabilizadora, també els mitjans de comunicació i el poder econòmic a la contra cap al govern de progrés, aixi i tot hi ha un líder, el Secretari general del PSOE que acompanyat per altres forces progressistes vol apostar perquè no es perdin drets (ja estan fent-ho el PP iVox en les lleis socials, contra el drets LGTBI, o els recursos pendents contra el matrimoni igualitari, l’abort, etc), ho veiem amb moltes Comunitats Autònomes ara regides per aquestos dos partits, van a retallar recursos en els seus pressupostos a col·lectius amb discapacitat, a Sanitat, a Educació, Cultura, etc, i el que vindrà. Confiem que el Govern central pugui parar totes aquestes regressions i que avancem com ho hem fet fins ara, sent un país que destaca pels avenços socials, econòmics i en el seu paper internacional com mai fins ara, no ens deixem intoxicar per la infàmia i la mentida, siguem ferms a les nostres conviccions i sapiguem separar l’important per al progrés de la nostra Societat davant de l’odi, la mentida i el populisme ultra. 

Notícies que el poden interessar

Perquè no s’ha arribat a un acord a l’esquerra per anar junts, el 28 de maig a Alcoi

El resultat electoral i l’hora de les responsabilitats

Tres opcions: un govern d’esquerres, un amb Ciutadans o repetició d’eleccions