Un país drogat
Mirada al món per Ester Jordà
Segons les dades que mires Espanya és el primer país del món en consum d’ansiolítics legals i el segon en antidepressius (altres estudis la baixen del primer a un tercer o un quint lloc) Però el que està clar és que des de l’any 2000 al 2022 el consum ha augmentat un 249%. La gran pregunta… suposa això que realment hi ha tantes persones amb malalties mentals? O són els metges els que abusen prescrivint-los?
Perquè jo no entenc com ací al nostre hospital a la gran majoria de malalts es donen per a berenar cafè en llet i com el cafè es accelera després tenen a un fum de pacients amb la pastilleta de Diazepan per a dormir. I si preguntes perquè li donen este medicament a una persona que no el gasta et solten “és que es posen nerviosos per estar fora de casa i dormen mal”. Refotris! Com no ha d’estar nerviós si l’acabes de xutar amb un cafè? I si has d’estar varis dies ingressat… no compten en que pots crear-li addicció? I la contestació és “no passa res, si ho necessita el seu metge de capçalera li pot donar”.
Açò simplement és un comentari, un xicotet exemple, ja que òbviament desconec l’estat mental de la majoria de la població espanyola. Els meus companys i companyes de faena que prenen antidepressius i ansiolítics reconeixen que no ho farien si tingueren la possibilitat de tindre un psicòleg. Però és que… no hi han!! A vore, que a 2022 a Espanya es van suïcidar 4.097 persones!! Eixim a 11 morts al dia.
Per tant, sembla que inflar a la població de pastilles no funciona be. La taxa de psicòlegs a la Comunitat Valenciana per 100.000 habitants és sols de 44,91, i si vols psicòlegs infantils… sols 1!!!
Estic dient que els metges són uns irresponsables? Sí, directament, al menys alguns. Però també dic que hi ha professionals de la salut que estan menejant-se per promoure coses fantàstiques sense augmentar tant el gasto en Sanitat i no els fan cas. Però el que està clar és que el nostre meravellós sistema sanitari està demostrant no funcionar correctament i no tot és culpa de tindre un infra finançament (que per suposat és evident) Hi ha metges que volen canviar les coses, a ells els dedique este article: gràcies per lluitar per nosaltres.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi