Montserrat Espallargas: “que una obra meua podia ser premiada amb el seu nom em feia molta il·lusió”

En aquesta quarta edició del Premi de Novel·la Isabel-Clara Simó, l'obra guanyadora ha sigut la de Montserrat Espallargas, que ha sorprés el jurat amb la seua obra 'No hi ha demà', on relata com s'enfronten els fills víctimes de la violència de gènere

• Com vas decidir presentar-te al premi?

No sé si és políticament correcte dir-ho, però, en el món dels premis literaris, costa molt trobar premis nets. Vaig intuir per moltes circumstàncies que aquest era un premi net, i que no estaria intervingut per cap editorial ni grup literari. També, naturalment, perquè du el nom d’Isabel-Clara Simó, que per a mi ha estat tot un referent en la meua vida. He llegit algunes obres seues, la primera d’elles em va interessar molt, ‘Júlia’. Era molt joveneta, i va ser com un referent, i el final de la història em va impactar moltíssim. A ella la vaig conéixer quan treballava a la Conselleria de Cultura, perquè soc periodista i portava el departament de premsa del govern balear. La vam convidar per inaugurar la setmana del llibre en català a Mallorca. Recorde que li vaig portar el llibre perquè el signara, i em va impactar molt que de les múltiples coses que ella podia dir, em va posar: “De dona a dona”.

Aquests són els dos motius principals que em van impulsar a presentar-me. Pensar que una obra meua podia ser premiada amb el seu nom em feia molta il·lusió. Ella va ser una persona molt afable, molt senzilla. Vam parlar una mica de literatura i em va donar consells perquè jo ja volia escriure.

• Era la primera vegada que et presentaves?

No m’havia presentat mai, perquè no coneixia el premi. Quan vaig finalitzar la novel·la vaig investigar on la podia presentar, i vaig veure que l’any passat el premi havia quedat desert i als guanyadors dels anys anteriors que ja tenien una trajectòria. En molts premis les persones que guanyen són persones que treballen en l’editorial que controla el premi, i llavors ja veus que no tens cap possibilitat, i ací vaig veure que sí.

• El premi l’has guanyat gràcies a la novel·la ‘No hi ha demà’. Què pots contar sobre la seua història?

Hi ha un autor que no és molt apreciat en el territori de parla catalana, Mario Vargas Llosa, però que a mi, independentment del personatge, m’interessa com a escriptor, ja que diu sempre que s’ha d’escriure a partir dels dimonis interiors. Aquesta és la primera vegada que no ho faig, i em vaig veure abocada.

Tracta sobre la violència de gènere. És un tema que em quedava lluny, però que me’l vaig trobar. Tenia una coneguda que havia patit violència de gènere familiar, amb la seua mare i el seu germà. A partir de la seua vida, i de la mort d’un germà, que mor en estranyes circumstàncies, vaig pensar que hi havia un tema a explorar i examinar.

Sempre pensem en la funció de l’escriptor, i crec ha d’examinar l’existència, noves possibilitats de coses que no s’han explorat. Veiem molt en les notícies, que les dones són agredides i que els nanos són acollits per la família o retirats pels serveis socials, però no quina és la trajectòria d’aquests fills, si han pogut reconduir la seua vida o han estat marcats. A partir d’aquesta història que vaig conéixer i d’altres que vaig anar investigant, he explorat una història que no era un dimoni interior, però que ha acabat sent-ho.

Una altra cosa important és el context literari d’una obra. Per mi és molt important, no és un decorat únic, té un contingut màgic i hi ha una sèrie de mites que l’envolten, i que són més poderosos que qualsevol recurs literari. Que la història es desenvolupe a Mallorca no és una elecció banal, no és un decorat, és una elecció molt pensada. 

• Quant temps has estat treballant en aquesta novel·la?

Entre sis i set anys. No concep escriure d’altra manera. Si vols oferir un llibre de qualitat has d’invertir uns anys. Recorde que en clubs de lectura, una vegada va venir un autor d’aquests tan mediàtics, i ens va dir que ell començava la història quan els seus fills començaven el col·legi en setembre, i que finalitzaven en juny. Una història no és un curs lectiu, has de projectar un temps. Dalt del camí t’adones que hi ha coses que no funcionen i has d’anar recomponent, i tornar a estructurar-ho. Si és una obra breu, o un relat és diferent, però si és una novel·la, això és diferent, i crec que mereix un temps.

• Esperaves guanyar el premi? Com vas rebre la notícia?

Va ser molt sorprenent. Jo no l’esperava, perquè a les bases del premi posava que es comunicaria abans del dia 10 de novembre als mitjans de comunicació. Jo el dilluns 6 vaig mirar i vaig pensar que potser no l’havien donat. El dimarts ja vaig pensar que s’havia comunicat a la persona interessada, però el dijous 9, el dia abans, ja ho tenia fora del cap. Estava pel centre de Barcelona, en una botiga i em va telefonar i el primer que vaig pensar va ser que era publicitat. Sort que el vaig agafar perquè moltes vegades no conteste, i només despenjar-ho vaig sentir: “Li truque”. Quan vaig sentir això, en la modalitat valenciana, ja vaig saber-ho. Sols vaig deixar-li que diguera “li truque de la Regidoria”, no vaig deixar acabar a la regidora. Em vaig posar a cridar i a plorar, i li vaig preguntar: “No em digui que he guanyat l’Isabel-Clara Simó?”, i em va contestar “Si senyora”, eixes van ser les paraules. Va ser molt emocionant perquè no ho esperava.

• Supose que aquest premi és molt important per a la seua carrera, però també de forma personal no?

Sí, la veritat és que molt. He guanyat altres premis, però no de la dimensió d’aquest. Per a mi és una gran satisfacció i més per aquesta novel·la en la qual he invertit molt de temps. Tinc altres novel·les, però no són d’aquesta dimensió, són novel·les breus. També per la importància del premi, que en Catalunya ha tingut molt bona acollida i també a Mallorca.

• El premi, a banda de tenir la dotació econòmica, també s’editarà. Se sap alguna cosa?

Això m’ha sorprés un poc perquè pensava que eixiria el març de 2024. L’editor s’ha posat en contacte amb mi i em va dir que eixirà el 13 de novembre de 2024. Ho trobe un poc llunyà en el temps, però ho entenc, perquè ho vaig parlar amb l’editorial, i porta molt treball. El termini és una mica llarg, però imagine que tenen la seua programació editorial. És una cosa que si podria millorar-se per a pròximes edicions perquè quan ix el llibre la gent ni ho recorda…

Notícies que el poden interessar

Francesc Adrià guanya el Premi Isabel-Clara Simó amb una obra al voltant de la neu

Àlex Castro i Francesc Adrià guanyadors dels Premis Ciutat d’Alcoi 2024

Montserrat Espallargas Barceló guanyadora del IV Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó