Remigi Berenguer glossa a Pep Linares
Durant els Premis Palmells, Mà del Futur 2023, Remigi Berenguer va encarregar-se de dedicar unes paraules al sindicalista Pep Linares, reconegut enguany amb aquest guardó que atorga El Grat
Pep Linares Gómis va vindre al món en Batoi al febrer de 1918. La seua vida laboral s’inicia quan ell tenia 10 anys. Desenvolupà la seua activitat laboral en el sector del tèxtil en l’empreses Fills de Pascual Aracil i posteriorment en l’empresa Mataix S.A. situades totes dues a Alcoi. És ací on ell va prenent consciència del moviment obrer i sindical en la classe obrera, afiliant-se a la CNT en el 1931.
Als 18 anys va ser cridat al front de la Guerra Civil Espanyola com a membre de la Primea Unitat Militar de la República, en la II Brigada Mixta. És en aquesta època on ell es forja en les Joventuts Comunistes, de les quals va passar dos anys de condemna en un Batalló disciplinari. Posteriorment a això, va ser cridat al servei militar, que dur tres anys mes.
En 1945 ingressa oficialment en el Partit Comunista d’Espanya, i contrau núpcies amb la seua companya de vida Carmen Montava Benavent, amb la qual va tindre tres fills.
Dia a dia les condicions dels seus llocs laborals van forjant la figura d’aquest home combatiu en idees, realitzant fins a 16 hores diàries de treball i sent ell conscient de l’abús laboral que es produïa en aquella època de mans de l’empresariat.
Durant les escasses hores d’oci que li quedaven, les dedicava a organitzar i participar en reunions clandestines amb el Partit Comunista d’Espanya. Així mateix com en la fundació i consolidació de Comissions Obreres.
L’any 1950, és nomenat enllaç sindical en el Sindicat Vertical Tèxtil, tot això acompanyat de dures repressions policials del règim franquista. Al seu torn, es va desenvolupant la formació del moviment obrer a Alcoi.
En 1961 ve a la nostra ciutat Marcelino Camacho, líder del moviment obrer espanyol, qui li proposa a Pep Linares la col·laboració per a crear el Sindicat de Comissions Obreres, lliure de pressions governamentals i institucionals. Cal remarcar que Pep Linares va ser el principal fundador, junts amb altres companys, d’aquest sindicat.
A continuació, es produeix la transició democràtica a Alcoi durant els anys 1973-1979. Una vegada mort Carrero Blanco, es desenvolupa una crisi econòmica a nivell nacional i concretament a Alcoi, es produeix l’encariment dels productes energètics. Com a conseqüència el sector tèxtil i metal·lúrgic es veuen afectats, i per tant comencen les repressions en el món obrer.
Això va fent, que es formen moviments obrers que dins i fora del Sindicat Vertical, exigien justícia social, llibertat i democràcia, fomentant-se en la seua majoria per CCOO. Destacant-se liders com Pep Linares i Ricardo Llopis Sobrino. Tots dos estaven secundats per sindicalistes catòlics com Juan Manuel Jordá Gonzales, Jose Vidal Crespo, Jesús Cascant Ribelles. Gran majoria d’ells, militaven en la H.O.A.C.i de la J.O.C.
El 23 d’Abril de 1974 membres de la Brigada Polític-Social, detenien a 24 persones a Alacant, Elda, Elx, Alcoi, Ibi. Davant aquesta situació, es produeixen ‘aturs’ en les fabriques tèxtils d’Alcoi, Elx, Crevillent i Alacant. Aquests ‘aturs’ eren guiats pels serveis jurídics de CCOO. Cal destacar els advocats laboralistes Candela i Francisco López Torruella.
Al juny de 1974 es forma la Junta Democratica Provincial. Els seus components són Just Boga, Jose Linares Gomis, Manuel Gimenez, Miguel Segarra, etc. Es crea a Alcoi (20 de Setembre de 1974) la primera Junta Democràtica d’Alcoi, una de les primeres creades a Espanya. Els seus components Alfredo Albero, Alvaro Seguí, Ricardo Llópis, Pep Linares, Jose Ribelles, Salvador Dasi, Lorenzo Rubio, Jorge Grau, Emília Jornet i Margarita Seguí.
El 5 d’Agost 1975 es forma la Junta Democràtica del País Valencià, com a dada curiosa remarcar, que aquesta Junta es va constituir en la població d’Alfafara, en una propietat de l’alcoià Jose Pérez Jover, en l’acabe de Carbonell. Els seus components van ser Manuel Broseta Pont, Emerit Bono, Jose Antonio Noguera, Pep Linares, Jose Vicente Mateo i l’escriptor Enrique Cerdán Tato.
A final del règim franquista, comencen els moviments sindicals. La primera vaga es va produir l’any 1974, estant d’alcalde a Alcoi D. Jorge Andrés Silvestre. Aquesta vaga es va produïr per les negociacions del Conveni sobre les 350 pessetes que s’havien aprovat l’any anterior. La duració d’aquesta vaga va ser de 4 dies. Davant la negativa de l’augment de les 350 pessetes i de l’augment del 14% per absorció, es va produir un atur de 8.000 treballadors en tota la Comarca; va parar també, les empreses oliveres del Serpis i l’Espanyola. Finalment es va aconseguir aprovar un augment de 3.000 pessetes per treballador i 1.750 pessetes als aprenents.
La segona vaga tèxtil que es va produir l’any 1975, a conseqüència de la negociació de les 350 pessetes, la patronal emprén accions amb el resultat de l’acomiadament de tres operàries de l’Empresa Pablo Domenech i va ser detingut el sindicalista Ricardo Llópis.
En 1976 es produeix la vaga més llarga del tèxtil, la qual va ser de 20 dies, per discrepàncies dels convenis col·lectius dels treballadors.
Des de la creació en 1966 de les CC.OO, es van anar constituint sindicats en diverses poblacions i ciutats. I en 1974, es procedeix a la renovació de les seues lideres representatius Pep Linares Gomis, Emilio Olcína i Ricardo Llópis. CC.OO incrementa la seua força d’afiliats i el prestigi del poder sindical, és quan en 1976, Marcelino Camacho parla a Alcoi en la zona de Caramanxel. El nombre d’afiliats eren aproximadament entre 600 persones en el sector del tèxtil i metall. Aquest ultim representat pel seu President Rafael Torregrosa Samper.
En 1977 va ser elegits Pep Linares com a Secretari General del sector del tèxtil, i Tomas Álvaro Romero com a Secretari General del sindicat del metall.
Gràcies a les iniciatives de Pep Linares, es funda el 14 de Març de 1979 La Cooperativa de Consum Primer de Maig, situat al carrer Cronista Vicente Carbonell, 8 d’Alcoi. El seu objectiu va ser adquirir i subministrar béns de consum de primera necessitat a un bon preu i garantint tota la qualitat.
Pep Linares va ser candidat en les primeres eleccions de 1977 pel PCE, Diputat a Corts Generals juntament amb altres camarades com Pilar Bravo, Enrique Cerdán Tato, Just Boga, etc.
En 1994 es crea a Alcoi l’Associació d’Amistad amb Cuba, portant aquesta associació el seu nom.
Pep Linares mor l’any 1995, deixant un llegat històric del moviment sindical, com a símbol del moviment obrer alcoià, i una referència ineludible per a la nostra història.
I, finalment com a homenatge del poble d’Alcoi a aquest lluitador sindicalista, l’Ajuntament d’Alcoi, presidit per l’alcalde Antonio Francés li va dedicar el pont que uneix el barri de Santa Rosa amb el de Batoi, el 6 de Febrer del 2017.
I em permetreu que li dedique aquesta xicoteta cita:
«Que la terra es vaja fent cami davant els teus passos,
que el vent bufe sempre a la teua esquena,
que el sol brille cálid sobre la teua cara,
que la pluja caiga suaument sobre els teus camps,
i, fins que tornem a trobar-nos» .
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi