Congratulations! You have successfully installed your theme. However, it may look incomplete at this moment. Do NOT panic as you simply need to configure your Theme Options. Please go through the Theme Options completely and select an option for each setting. After that, you're site will be ready for the world!
Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/ads/header_728x90/49.php) is not within the allowed path(s): (/var/www/vhosts/sollutia.com/:/tmp/) in /var/www/vhosts/sollutia.com/lesmuntanyes.sollutia.com/wp-content/themes/_city-desk2015/framework/functions/misc-functions.php on line 102

Autor d’obres de pintures d’acord amb la modernitat: Wences Rambla

Els nostres artistes al País Valencià Yolanda Murcia i Mateo Gamon.

Wences Rambla castellonenc de naixement i nascut l’any 1948, ja suma quatre dècades de dedicació al món de l’art, a més de presentar una gran  varietat de tècniques i especialitzacions en les seues obres que el fan encara més especial i fent-lo digne de ser una avantguarda que rebutja l’art convencional i cerca apel·lar a la sensibilitat a través d’una imatge visual abstracta geomètrica

Catedràtic d’estètica i teoria de les Arts i íntim amic d’Antoni Miró, Wences Rambla ha desenvolupat una tasca docent i investigadora important. Rambla és un dels pocs artistes de les comarques castellonenques que va saber reaccionar contra l’acomodatici ambient plàstic del moment i desenvolupar un tipus de pintura d’acord amb la modernitat. Com a pintor s’allunya de la geometria rígida que propugnava l’Abstracció Geomètrica de principis del segle XX, motivada per una necessitat de trencar els esquemes del realisme tradicional decimonònic, i se n’apropia fent-la seua i interioritzant-la. En un context molt tradicionalista, marcat per l’empremta del realisme, el sorollisme i el porcarisme va ser capaç de connectar amb els moviments més renovadors que es donaven a l’àmbit valencià i europeu i buscar el seu propi camí personal. A més i com hem esmentat anteriorment, a l’àmbit purament pictòric cal afegir-ne la tasca com a investigador i docent, des de la seva càtedra d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Jaume I de Castelló.

A més a més, la trajectòria de Rambla ha estat un camí de recerca continu. Després d’un curt període naturalista, el 1968 es vincula a la pintura informal. Amb tota una sèrie de materials extrapictòrics (sorra, cartó, terres de diversa procedència i gruix, xarpellera recosida i coberta amb massilla, etc.) aconsegueix evocar-nos el món de paisatge. Aquest món matèric s’anirà convertint en gestual al pas dels anys.

El llenguatge abstracte acompanya a Wences Rambla des dels seus inicis, si bé la primera etapa de l’autor, entre el 1968 i el 1973, se centra en el naturalisme i la pintura informal. Per això fa ús de materials extrapictòrics, donant com a resultat un món de paisatges. Cap al 1973, desenvolupa una etapa de compromís, explotant així el que coneixem com la funció social de l’art o realisme social. Critica la situació política del moment fins a transcendir el que és local i universalitzar la problemàtica social latent. Els temes habituals en aquest apartat són la violència, l’opressió i les relacions humanes sempre difícils. No serà fins al 1985 quan Wences Rambla entra de ple a l’abstracció geomètrica. Reprèn els paisatges dels 70 i el llenguatge abstracte, cosa que dóna com a fruit un paisatgisme de tarannà geomètric. Imaginativa i surrealista, la pintura d’aquest període és presenta plena de grafismes i signes cal·ligràfics creant així un univers peculiar, suggerent i arabesc, molt proper a la pintura espacialista i cinètica. Aquest paisatgisme esdevé més metafísic i conceptual a partir de la dècada dels 90, on ja no és troben pràcticament vincles amb el món natural del Wences de fa 30 anys. Rambla evoluciona cap a un espai de creació mental on l’estètica i la investigació dels aspectes plàstics de l’obra assumeixen un protagonisme molt evident. Un paisatgisme abstracte que, en canvi, cap al 2010, acaba sotmetent-se a un procés de concreció icònica, característic a la seua obra fins avui.

Així, doncs, l’obra de Wences Rambla respon, d’una banda, a un vessant d’artistes que es desenvolupen als anys de la democràcia i, per tant, amb capacitat per saltar per sobre de les avantguardes que s’oposaven artísticament al Règim; i, de l’altra, al panorama eclèctic actual, on tenen cabuda la geometria, sí, però també l’informalisme, el pop-art, l’accionisme, la fotografia i l’audiovisual, entre molts altres moviments artístics.

Sens dubte, ens trobem davant d’un dels artistes contemporanis més originals del moment però sobretot, un artista que ha sabut portar la seua varietat artística quant a materials i pintura a uns límits increïbles, donant-se a conèixer com el que és: autor d’obres de pintures d’acord amb la modernitat.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamon./

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *