‘Maricones todos’
Mirada al món per Ester Jordà
La nit del 28 de juny de 1969 tot va canviar per al moviment homosexual mundial. Els fets van ser simples, però l’empoderament del món ‘gai’ fascinant.
Com altres dies la Policia de Nova York feia batudes a la recerca de persones ‘antinaturals’ per a donar-los escarment. En uns dies haurien eleccions i l’Alcalde optava a la reelecció per la qual cosa havien ordres de controlar la subversió homosexual a la ciutat.
No obstant això, existia un pub, el Stonewall Inn, gestionat per la màfia que solia escapar-se de les batudes. Però eixa nit, eixe pub també va viure un batuda.
La Policia va intentar emportar-se una drag queen arrestada, ella es va enfadar i els va pegar amb el bolso. La Policia va decidir llavors arrossegar-la cap al cotxe i… un jove els va llançar una moneda d’un cèntim.
Així va començar una autèntica lluita campal, amb un xic enfurit i indignat llançant aquella moneda. A partir d’ací van haver més monedes, pedres, botelles… fins a tal punt que els 6 policies van haver de resguardar-se dins del bar que ells mateixos anaven a buidar. Més tard van vindre els antidisturbis i la batalla va ser històrica.
Durant 5 dies va haver-hi disturbis en el Stonewall Inn i encara que van finalitzar res va tornar a ser igual. Les persones homosexuals van començar a declarar-se obertament a pesar que en aquella època podies perdre el teu treball, la teua llicència per a exercir (metge o advocat) o fins i tot acabar a la presó. I amb això van començar les manifestacions, de fet fins als 90 els dies de ‘Orgull Gai’ eren estrictament reivindicatius. Amb l’avançament de drets en les societats occidentals van començar a transformar-se en festes reivindicatives com les coneixem hui dia cada 28J.
Però no cal deixar-se enganyar, malgrat els avanços que va suposar, eixa nit l’error que van cometre els agents per ordre del seu Alcalde va ser atacar un bar de gais ‘blancs’ de classe mitjana – alta. Ciutadans empoderats amb recursos per a començar una lluita al carrer però també legal.
Hui, és 28 de juny, escric aquest article amb el descoratjament d’escoltar en les notícies que en alguns municipis Vox ha aconseguit que no es penge la bandera multicolor (multicolor perquè cabem tots i totes) en els edificis municipals. També que a Nàquera un veí va haver de llevar-la del balcó davant els crits dels veïns que li van increpar per posar-la.
Ha arribat Vox a València. Del PP ningú parla. Però un jove d’institut que conec enguany volia assumir i donar a conèixer la seua sexualitat abans d’entrar en la FP, però no, amb el que ha passat a Nàquera i les galtades als xics de València per passejar de la mà per l’antic llit del riu ha tingut suficient. Prefereix callar i autoinflingir-se el dolor de la mentida per la supervivència.
El teu vot, eixe vot que menysprees, ha canviat la vida d’aquest xic i de tants altres. Fins fa només quinze dies este jove se sentia amb la força de poder defensar la seua manera de ser i voler-se per tal com és. Ara no.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi