Les herbes remeieres al País Valencià: Mançanilla amarga o Camamirla, Santolina chamaecyparissus
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla de la Mançanilla amarga o Camamirla, de nom científic Santolina chamaecyparissus
Floració a la fi de la primavera. Es recol·lecta a partir del mes de juny, per Sant Joan, fins al final de l’estiu. Les virtuts més importants d’aquesta planta són: antiinflamatòria, tònica, digestiva, estomacal.
Tomaset Blanquer em deia: “Nandet, per a l’herberet és molt bona, perquè és estomacal, però no te’n passes i posa solament nou cabecetes per litre per a donar-li eixa propietat, sinó el licor t’amargarà“.
Hi ha una dita de la vella guàrdia que diu: “fins que la camamirla no estiga bona per a collir, per la part baixa de la serra, no vages a fer les altres herbes, perquè no hauran florit i no les podràs collir”, fent referència a les herbes que naixen a més metres d’altitud (poliol, santònica, timó reial, etc.).
REMEI CASOLÀ:
La meua àvia Francisqueta la Coloma, al carrer de Sant Josep, em preparava una tasseta d’aquesta herba quan tenia malament a la panxa, i em deia: “Fernandet, està amargueta de veres, però va més directa a la inflamació que tens en l’estómac”.
El meu avi, Vicentet Beltrà, lligava uns manolls d’aquesta herba i els penjava a les parets del corral com a repel·lent de les puces.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi