Continuen les pèrdues econòmiques en la campanya de la cirera

En el nord de la província d'Alacant és el lloc on la producció està emparada per la Indicació Geogràfica Protegida 'Cireres de la Muntanya d'Alacant', concretament a les Valls de la Marina Alta, Planes, i Benimarfull. En els últims cinc anys aquesta producció s'ha vist greument afectada per la climatologia, cosa que ha provocat un descens en la producció

La producció més gran de cireres que hi ha a la província d’Alacant està emparada per la Indicació Geogràfica Protegida ‘Cireres de la Muntanya d’Alacant’, que es va crear en 1991, i que comprén les zones de les Valls de la Marina Alta (la Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar), i Planes i Benimarfull, entre altres. En aquestes zones hi ha unes característiques agroclimàtica per al cultiu del cirer que són especials, gràcies al relleu muntanyenc i proximitat a la costa fa que es cullga una cirera primerenca i d’excepcionalitat qualitat. La cirera s’ha convertit en un dels cultius més implantats i tradicionals en aquest territori, i moltes vegades es produeix en explotacions familiars.

Fa uns anys, la producció anual d’aquesta fruita a la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant oscil·lava entre els 500.000 kg i els 800.000, de varietats com Burlat, Early Lory, Prime Giant, Stark Hardy Giant, Picota Ambrunesa i Sweet Heart. Però, als últims cinc anys, la cosa ha canviat perquè la producció s’ha vist afectada per la climatologia i això ha provocat un notable descens de la producció. En 2018, es van arreplegar 700.000 kg, mentre que en 2019, va baixar fins als 200.000 kg. La cosa va continuar baixant en 2020, 2021 i 2022, quan es van recollir 28.000 kg, 107.000 kg, i 4.000 kg, respectivament. En 2023 la Cooperativa tancarà les seues portes al públic, després de més de 40 anys de funcionament, ja que no hi ha quasi producció de cirera.

I és que el canvi climàtic ja es veu a través de diferents condicionants, com els períodes de pluja anormalment llargs, com va ser en març de 2022; l’acumulació d’hores fred en períodes no favorables, per exemple, el trasllat de l’acumulació d’hores de fred en gener i febrer, quan haurien de concentrar-se en novembre i desembre. I finalment, també es veuen aquests canvis, en les variacions brusques de temperatura durant l’època de la floració, que perjudiquen la pol·linització.

Tots aquests motius fan que els costos de producció siguen més elevats; la no adaptació de la cobertura de l’assegurança de rendiments a aquest territori de minifundis, és a dir, que a pesar de tindre el mateix cost de l’assegurança, com s’han declarat durant 5 campanyes seguides alguns sinistres, això comporta la reducció fins al 50% de la producció assegurada. També ha aparegut una nova plaga, la Drosophila suzukii, que provoca grans danys en la collita, i a més a més, encara es desconeix el seu tractament, i hi ha poc suport tècnic per part de la Generalitat Valenciana. I una altra de les conseqüències és que s’estan abandonant gran part de les parcel·les de cultiu, provocant la propagació d’incendis forestals i fent més complicat el seu control.

A tots els problemes que està provocant el canvi climàtic, també s’ha de sumar l’incendi de l’estiu passat a la Vall d’Ebo, on es van arrasar gran part dels cultius. Possiblement, no es podran recuperar, ja que el present cultiu cada vegada és més inviable.

Aquests factors estan fent que el panorama agrari de la zona està en perill, i això també provoca el despoblament del nord de la província d’Alacant. Per això, es demana a la Generalitat Valenciana que es donen ajudes a les persones productores de la zona per tal d’afavorir la sostenibilitat de la producció i la immediata recuperació econòmica del sector; l’adaptació de les assegurances; fer una investigació tècnica per part dels serveis oficials per adaptar les noves varietats al continu canvi climàtic; i una altra investigació per a controlar les noves plagues.

El patrimoni agrícola és clarament el principal pilar econòmic que sosté aquests municipis, i d’aquest sector depenen altres factors socioeconòmics que afecten el món rural: el turisme sostenible, la densitat de població, el manteniment de serveis mínims… És una evidència que si no es prenen mesures urgents i contundents en l’agricultura, aquesta està condemnada a desaparéixer i amb ella, els pobles de l’entorn rural.

Els diferents municipis afectats realitzen una crida a les Administracions Públiques de l’Estat perquè declare aquest punt del territori com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil, el que ve a ser, zona catastròfica i que a més atorgue les ajudes pertinents per pal·liar l’abandonament del cultiu.

Notícies que el poden interessar

La campanya de la cirera presenta pèrdues econòmiques per quart any consecutiu