Perquè no s’ha arribat a un acord a l’esquerra per anar junts, el 28 de maig a Alcoi
Article per Jaume Brotóns
En el meu article anterior faig una referència general a què no s’arribés a un pacte entre les forces polítiques d’esquerra a Alcoi. Entre ara en més profunditat sobre el tema.
El cas de Compromís a més de voler tenir perfil propi i diferenciat, sembla que la coalició nacionalista desnombrava una baralla de galls al Consistori si se n’anava en coalició i va decidir anar en solitari.
El cas de Guanyar i Podem Alcoi té una altra trajectòria. Ja després de les eleccions del 2015, quan es va presentar la candidatura municipalista Guanyar, al seu si convivien persones de Podem (que no es va presentar a les municipals, però va demanar el vot per Guanyar) i d’Esquerra Unida, i va sorgir crisis per ambdues parts en el Grup Municipal.
Podem com a partit polític en Alcoi i Guanyar no van tenir relació en tota aquesta legislatura de 2015 i van arribar els comicis de 2019, en què Guanyar va deixar assegut que per confluir en qualsevol formació progressista, hauria de participar en les primàries dins de la plataforma municipalista i anar baix les seues sigles. Podem Alcoi, llavors va apostar per anar en solitari, i no li va sortir gens malament l’envit, ja que va aconseguir dos regidors com Guanyar, però més vots. Podem sabia qui se n’anava a les primàries amb Guanyar els seus candidats no sortirien, en tenir Esquerra Unida de suport i arrossegar quadres i simpatitzants molt més nombrosos.
A l’àmbit Municipal les dues formacions han anat per separat, mentre Guanyar apostava per una política contundent davant del PSOE sobretot en temes com la remunicipalització de serveis bàsics, a Podem apostaven per pactar amb el PSOE i intentar portar-lo a polítiques progressistes i que no pactés amb la dreta, i com a resultat ha estat obtenir petites coses i la creació de l’Empresa pública per remunicipalitzar serveis, però tan sols aquesta encara no ha començat a caminar, tot això pot passar factura a Podem Alcoi, tot i ser aquesta la política pactista la que s’ha dut a terme al Botànic i al Govern de Coalició de l’Estat. Totes dues formacions encara tot, han votat moltes vegades el mateix als Plens de l’Ajuntament, però s’han distanciat per l’acostament de Podem als socialistes.
Ara el 2023, torna a ser impossible entendre’s. Hi ha factors com el fet que Guanyar pensa que la seua marca està consolidada per la política portada a terme al Consistori a diferència de Podem que ha estat més pactista, i, per altra banda, la sensació en l’àmbit polític nacional que amb el projecte de SUMAR de Yolanda Diaz militant d’IU, els dies de Podem com a formació política estan comptats i els vots progressistes aniran en tots els sentits a allò que la ministra de Treball vol liderar i a la qual Esquerra Unida se sent plenament identificada, i en definitiva l’espai de l’esquerra del PSOE tornarà on va estar sempre, a Esquerra Unida. Les diferències dels morats i Yolanda Diaz es fan cada dia més visibles.
Un altre factor diferenciador de les dues formacions, és en l’àmbit comarcal i inclús local, Podem no té estructura organitzativa, problema que arrossega des que es va fundar a escala estatal. Només el Cercle Alcoi existeix bàsicament a les nostres comarques de l’Alcoià i el Comtat, mentre que Esquerra Unida sempre ha mantingut una base militant en totes les poblacions importants, i també la formació de les seues bases, cosa que li dona un caràcter més permanent, davant dels morats.
Aquesta sensació que Podem està en fase terminal, i la projecció nacional de Yolanda Diaz de IU com a líder de l’esquerra al PSOE, a més de la consolidació de la marca i tasca de Guanyar Alcoi, ha animat a aquesta a portar la iniciativa a les negociacions ignorant el resultat del 2019, i proposant les bases de la negociació. Consta que Podem ha dit a tot que sí, excepte a la darrera de si encapçalava Podem la llista per ser la més votada, i creient Guanyar que té el candidat millor qualificat políticament per ser el cap de llista, havia de cedir el tercer lloc a Guanyar que li corresponia a Podem, i a més el càrrec de portaveu havia de ser dos anys per a cada formació. Tot plegat portava a una situació en què Podem podia quedar en franca minoria al Grup Municipal, i Podem ha dit “No”.
Arribats a aquest punt fa pensar que s’està buscant més els vots per conservar els seients, que no el dur a terme un programa Comú per a la ciutat d’Alcoi, que diferenciés la política a què ens té acostumat el partit socialista.
El pitjor serà que a la campanya electoral cap a la cita del 28 de Maig, els de Guanyar i Podem s’enfilen en atacs a “l’adversari amic” per caçar el vot progressista, oblidant-se que l’adversari comú és el partit socialista i la dreta, esperant cadascú que fracassen als comicis municipals un dels dos o Guanyar o Podem. El favor ho fan al partit socialista amb anar fragmentats, a més de cansar i desmobilitzar l’electorat d’esquerres.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi