Les herbes remeieres al País Valencià: Noguer valencià, Juglans regia
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes del País Valencià en herbes remeieres, hui ens parla de Noguer valencià amb el nom científic de Juglans Regia
Floració en la primavera. Es recol·lecten les fulles durant el mes d’abril, els fruits verds a primers de juny, i madurs entre setembre i octubre.
Les fulles tenen infinitat de virtuts, però les principals són les següents: hipoglucemiant, astringent, antisèptica, vermífuga i vulnerària. A més, els fruits són molt bons per a eradicar el greix de les parets de les venes, per tant per a millorar la circulació de la sang i el colesterol. Hi ha una dita que diu: “Per sant Just i sant Pastor entren les nous en sabor, les mosses en amor, i les velles en dolor”.
Tomaset Blanquer em deia que ell, ara i adés, realitzava una novena en dejú d’infusió de fulles de noguera per a rebaixar-se el sucre.
La mateixa infusió és molt bona per a llavar i cicatritzar ferides, com també per a fer llavats vaginals. Una de tantes fórmules per a fabricar el vi de nous, me la va ensenyar una bona persona del saber popular com era Tomaset Blanquer, i és macerar en un recipient de cristall, durant 40 dies, cinc litres de vi negre generós i 40 nous verdes realitzant una creu amb el ganivet. Es cola i se li afig mig litre d’alcohol de 90º i un quilo de sucre, es deixa macerar uns altres 40 dies, es cola en botelles i es deixa reposar. D’un any per a l’altre té millor solera.
REMEI CASOLÀ:
De xicotet, baixant amb una bicicleta en el seient de darrere que conduïa Vicent Valls, on acaba la carretera de Sant Cristòfol, a l’altura de la torreta, a la mateixa revolta, vam tindre un accident impressionant. Vicent es va clavar el pedal al genoll i jo vaig arrossegar la cara per la graveta almenys uns 10 metres. Quan vam arribar al Pla de la Font, vam trobar una dona major en la mateixa font i a Vicent li va fer un emplastre de fulles de noguera i li va tancar la ferida. A mi, una vegada netejada la cara, em va posar una pomada de sagí o llard de porc per a eixugar la ferida.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi