Un viatge lingüístic pels cognoms alcoians

El lingüista Jordi Colomina aprofundeix sobre toponímia i llinatges de l’Alcoià i el Comtat en la XV edició de les jornades celebrades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

La llengua, a més d’una eina elemental per a la comunicació, és també una connexió amb la història, una mirada al passat des del present i amb futur. El pas del temps tot ho canvia i la llengua no hi és indiferent a les variacions, però els enclavaments del territori són el fefaent signe d’allò que roman impassible, o això sembla fins que els filòlegs diguen el contrari.

Aquesta idea que sembla versar de manera filosòfica va estar demostrada gràcies a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que, junt amb el Centre Excursionista d’Alcoi, va celebrar els passats 18 i 19 de novembre la XV jornada sobre Onomàstica. En aquesta ocasió la cita va estar centrada en l’excursionisme i la toponímia que envolten les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Un paisatge “natural i vital” per a la presidenta de la institució de les lletres, la contestana Verònica Cantó, que va descriure amb versos del poeta alcoià Joan Valls: Mariola és un matern encís d’eterna fragància. Amb ella s’oblida el pes de la gran cadena humana, i sols un sospir d’olor en l’espígol o en la sàlvia pot donar-me el paradís menut d’un minut de gràcia.

A més, Cantó va assegurar que el manteniment de la llengua és “una responsabilitat compartida” entre acadèmics i excursionistes. Al fil d’aquesta afirmació, la presidenta va estar acompanyada pel president del Club Excursionista d’Alcoi, Javier Villar, qui va agrair aquesta cita i va destacar la vinculació entre cultura i esport, a més de la presència del valencià en els noms dels racons alcoians de la natura. Per altra banda, l’esportista també va recordar el compromís de l’associació amb la llengua quan durant les dècades dels 70 i 80 ja feien cursos per a ensenyar i difondre l’idioma. Finalment, en la presentació també va estar representat el consistori a través del regidor de Transició Ecològica, Educació i Protecció Civil, Jordi Silvestre, un gran aficionat al senderisme i la muntanya, qui ja anticipava el costum de molts senderistes de batejar rutes, com ara “la senda dels elefants”.

La vesprada de divendres va esdevenir en la seu de la Universitat d’Alacant a la ciutat, que va actuar com amfitriona on especialistes i interessats en aquest àmbit vinguts des de diversos punts del País Valencià van estar presents. La conferència inaugural va anar a càrrec d’un dels pares de l’AVL, l’alcoià Jordi Colomina, qui més enllà de la toponímia dels enclavaments que es troben a la comarca, va aprofundir en un aspecte personal que tot el món posseeix, els llinatges, que, per altra banda, “és un camp poc conegut per la població”, donat el poc interés que desperta entre la majoria de persones, lamentava el filòleg alcoià. A través del seu arbre genealògic, Colomina va parlar dels seus huit cognoms alcoians i la seua mutació al llarg dels anys.

Un canvi en les grafies

En aquest sentit, la influència catalana al País Valencià és innegable, donat que la majoria de repobladors vingueren de les terres del nord, a banda d’altres punts insulars com a Mallorca a alguns enclavaments de la Marina Alta. Pel que fa als pobles de la Mariola, la trajectòria no va ser diferent i cap a la segona meitat del segle XIII ja es tenen constància d’aquests cognoms que han quedat arrelats com a propis a l’Alcoià i el Comtat a través d’alguns llibres. En el cas d’Alcoi, el primer registre que deixa constància és el Llibre de la Cort del Justícia d’Alcoi, un esborrany datat l’any 1262, solament sis anys després de la Carta Pobla de la ciutat.

Així doncs, el cens del segle XXII alberga cognoms com Llàcer, que segons Colomina s’hauria d’escriure amb “z”, encara que matisa: “escriure’l amb “tz” seria extraordinari”, en lloc d’emprar la “c”. A més a més, aquesta tendència inevitable també ha derivat en una altra pronúncia, donat que hi ha persones que ho fan com si es tractara d’una paraula castellana. Aquest últim cas també es dona amb altre llinatge, Santonja. Per això mateix, el fundador de l’AVL fa una crida per a reforçar i corregir aquesta situació en els centres educatius. La llista s’allarga amb altres cognoms i casos, com Ferrandis per Ferrandiz, Olzina per Olcina, Sanç per Sanz o Ainsa per Insa. En definitiva es tracta d’un ampli reguitzell de casos que susciten un debat entre acadèmics, però també entre els portadors d’aquests cognoms, han de corregir-se per tornar als orígens? La resposta de Colomina va ser clara, “un cognom és una herència i l’únic amo d’aquest és la persona”, per això mateix assenyalava que els filòlegs poden “aconsellar, però no imposar”.

La toponímia no ha estat exempta d’aquesta situació, els exemples en són molts, però més enllà de camins, fonts i racons, a Alcoi hi ha un ben destacat i visible des de tota la ciutat, el Barranc del Cint, o tal vegada del Sinc? El debat ha estat obert durant molts anys i pel carrer encara s’escolten algunes variacions, però el lingüista explica que la primera d’aquestes opcions consta al registre l’any 1270. Segles posteriors, el botànic Cavanilles escrivia Cinc i al llarg de les últimes dècades es poden llegir ambdues variacions en un mateix escrit, el que posa de manifest certa incertesa.

Amb tot, la jornada va comptar amb altres ponències que seguien el mateix sender temàtic i que van discórrer de la mà de Jaume Bru, Emili Casanova i Vicent Cabanes, entre altres, per aprofundir i valorar la importància de la llengua i el seu arrelament, en un sentit quasi literal, amb la terra.

Notícies que el poden interessar

Oliva commemora l’aniversari del naixement de Joan Fuster amb una exposició

José María Guarinos: “Continuem amb més de 1.700 alumnes”

La ‘Via Socialista Valenciana’ des de la mirada de Manolo Mata