‘Desenterrats’, el nou thriller psicològic valencià, obra de dos alcoians
Xavier i Arnau Cortés, a més de ser pare i fill, s'han convertit en companys de treball gràcies a aquest ambiciós projecte que ja ha arribat a les nostres pantalles. Els autors han explicat com ha sigut crear una sèrie així i a més, a la seua ciutat, Alcoi
- Fa poques setmanes que s’ha estrenat la nova sèrie d’À Punt, ‘Desenterrats’, però, com va sorgir la idea de fer una sèrie així?
Xavier Cortés: La idea de ‘Desenterrats’ ve de lluny. Primer hi ha un antecedent que és una sèrie que vam fer i que va tindre un cert èxit a nivell internacional, i això es va convertir en un projecte per a televisió més ambiciós, ja un projecte de 10 episodis de 50 minuts, que és el format que hem produït. Quan va obrir la televisió pública valenciana, À Punt, va ser un dels primers projectes que els va interessar i s’ha acabat produint.
- És a dir, que va costar un temps fer un projecte d’aquest tipus. Des de que es va iniciar la gravació, molt de temps ha sigut?
X.C: En 2017 va començar el desenvolupament del projecte. Són les fases típiques. Després els guions, després la pandèmia, és a dir dos anys de pandèmia…
- Va afectar molt?
Arnau Cortés: Sí, anàvem a rodar ja en 2020. Però al vindre la pandèmia es va paralitzar tot. Estàvem al final del procés d’acabar els guions.
- I quan vau poder retornar a la faena?
X.C: En novembre de fa just un any.
- Després de tant de treball, ara que ja s’han vist els resultats, quina és la vostra sensació?
A.C: Una alegria molt gran. Tot el que ha costat creem que ha valgut la pena. Estem contents.
- A banda del guió, i els actors i actrius que participen en aquesta història, un dels punts més importants de la sèrie són les localitzacions. Es poden veure llocs d’Alcoi que coneixem tots. Com ha sigut treballar eixos escenaris perquè la gent que és d’Alcoi, puga veure’ls d’una altra manera?
A.C: No és que buscarem rodar-ho ací per ser d’ací, sinó que el mateix Alcoi ens donava tot el que buscàvem, i elements tan importants com el sanatori, tenint la Font Roja, un edifici així, allunyat en la muntanya, són coses que anaven donant-se. Altres coses, també teníem ganes de clavar-les, i hem pogut virar la mateixa història cap a llocs que ens permetien clavar llocs d’ací.
- Ara, fent una pregunta un poquet més personal. Sou pare i fill, com ha sigut treballar junts? Quina és la valoració que feu?
X.C: Per la meua part he estat molt content. A més, Arnau va entrar en una etapa del projecte en el qual feia falta una nova mirada i una aportació com la que ha fet ell molt important. I almenys per a mi l’experiència ha sigut bona, un plaer treballar amb ell perquè hi ha afinitat, encara que això no vol dir que sempre hi ha moments difícils, però en qualsevol equip creatiu hi ha moments de crisi, però d’eixos moments sol sorgir alguna cosa bona.
A.C: Si, a voltes és difícil, però ha sigut un plaer. A més, la productora executiva també és família, així que ha sigut una experiència molt xula. Per a mi és el meu primer projecte així gran, i haver-me sentit tan acompanyat i recolzat, ha sigut una grandíssima sort.
- Aleshores, repetiríeu l’experiència?
A.C: Sí.
X.C: Sí. De fet, ja estem pensant coses per a fer junts.
A.C: Tant de bo siga l’inici d’altres coses.
- Alguns actors i actrius, i també gent de l’equip tècnic són d’Alcoi. Que ha significat per a tots vosaltres poder fer una sèrie d’aquest tipus a la vostra ciutat. És difícil fer una sèrie així en Alcoi?
X.C: Jo crec que ha sigut un cúmul de casualitats. L’argument s’adaptava perfectament a les localitzacions d’Alcoi, la sort que nosaltres som d’ací, i, per tant, tenim un record i unes experiències viscudes que ens han ajudat a entendre millor els llocs i poder-los utilitzar en la sèrie. Per eixa part una casualitat beneficiosa, per al producte i per a nosaltres.
A.C: Si, alguns dels actors ho comentaven, els d’ací, com Joan Gadea o Pep Sellés, que eixien de casa i als 10 minuts ja estaven en la localització, preparats per a maquillatge, i que això per a ells ha sigut una experiència molt xula, perquè estaven acostumats a desplaçaments, ja que solen rodar en València.
- I a l’hora de produir i fer una sèrie en Alcoi, ha sigut fàcil a nivell de producció per a poder fer-la. S’han posat facilitats a l’hora d’utilitzar diferents espais?
X.C: Si, però nosaltres al final no decidim, nosaltres proposem com a creadors de la sèrie, però al final qui fa la producció és À Punt, i és el que està convençut que ací es pot fer una bona sèrie. I una de les coses que fa decantar-se són les facilitats que dona l’Ajuntament d’Alcoi a través de la Film Office, per tant, hi han hagut eixes facilitats, i més enllà de la Film Office, hi ha hagut una col·laboració d’empreses i de particulars que s’han bolcat en el projecte i l’han fet possible, perquè és un projecte gran i necessita no sols del finançament, també del suport d’empreses, Film Office i particulars.
A.C: Sí, hi ha hagut un suport molt gran. Es notaven les ganes que hi havia en Alcoi per fer alguna cosa així, per part d’Ajuntament, empreses, com la ciutat en general.
- De fet, la ciutadania, quan va eixir l’anunci de la sèrie, es va bolcar compartint el tràiler per xarxes socials. Esperàveu una resposta així?
X.C: Si, ací en Alcoi sí. Sabem que ací la gent quan es fa una cosa en Alcoi es bolca totalment. Abans hem comentat, però l’equip tècnic no és d’Alcoi, és un equip valencià, i els actors, no són tots d’Alcoi, que a vegades es diu que és “una sèrie íntegrament alcoiana”, però no, encara que hi ha una participació prou alta d’Alcoi, també perquè nosaltres tenim amics que són actors i els veiem en el paper. Però la resposta era d’esperar. I també pel motiu d’eixa certa confusió que comentàvem abans, de no imaginar-se espais així, però no està feta per Alcoi, sinó perquè partisca de la Comunitat Valenciana i és una història universal que volem que qualsevol persona l’entenga i la faça seua.
- Encara queden molts capítols per veure, però es pot saber si vosaltres com a autors teniu pensada o si vos agradaria que tinguera una segona temporada?
A.C: És una cosa que no depén de nosaltres. Primer hem de veure si té èxit, si agrada, si arriba fins al capítol 10, i si es donara més, nosaltres hem gaudit molt a pesar de que s’ha fet llarg, però hem gaudit molt, i si es donara la possibilitat, ja es pensaria. Però primer, gaudim de la primera i que a la gent li agrade.
X.C: Nosaltres hem escrit pensant en altres temporades, però no perquè tinguem eixa ambició perquè creiem que hi ha possibilitats, sinó, perquè volem donar-li a la història més oportunitats i als personatges també. És a dir, que al final, al capítol 10, és molt sorprenent, hi ha molts canvis, s’aclareixen moltes coses, però també té un final obert.
- Per últim, moltíssima gent ha vist ja la sèrie, però per al que encara no haja pogut, com animaríeu a què gaudiren de ‘Desenterrats’?
A.C: Primer perquè, és una sèrie ficció valenciana, però és diferent, i crec que la gent no està acostumada. I sols per això crec que ja val la pena, almenys, donar-li una oportunitat. De moment, els comentaris que estem rebent són d’ànims i que la gent està contenta. Crec que hui dia hi ha moltes sèries i moltes pel·lícules per a veure. S’han de donar oportunitats perquè mai saps que pot agradar-te i que no. Així que anime que es done eixa oportunitat, que almenys passaran una bona estona.
X.C: Jo soc consumidor de thrillers psicològics com aquests, hi he vist molt i de moltes nacionalitats, i crec que una de les satisfaccions que pot donar a l’espectador és anant descobrint coses que estan molt amagades, i això un capítol darrer d’un altre és un joc que a mi sempre m’ha agradat quan he vist una sèrie d’eixes, i crec que hi ha molts espectadors que poden gaudir d’aquesta manera.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi